Menys prestacions, més pobresa laboral
Múltiples errades deixen milers d’afectats sense cobrar els ajuts cotitzats per ERTO, malgrat que el govern espanyol diu que n’ha reconegut el 98%
Els sindicats avisen que creix la insolvència
Nou setmanes després d’estar sense feina a causa d’un acomiadament o un expedient temporal d’ocupació, milers de catalans esperaven encara ahir que se’ls ingressés el que els corresponia com a prestació. Malgrat que no hi ha dades oficials de quantes persones són les afectades, múltiples errades en la tramitació de les prestacions han deixat els treballadors sense ingressos o amb ingressos inferiors als que els correspon per les seves cotitzacions. Els sindicats avisen que l’índex de pobresa laboral a Catalunya ja era alt l’any 2019, del 14,4%, i sospiten que aquesta taxa s’haurà incrementat de manera considerable, com demostren les cues habituals en menjadors socials i l’increment d’usuaris en els diferents bancs d’aliments.
Segons les dades facilitades ahir pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, 718.801 treballadors estaven afectats a Catalunya per un expedient de regulació d’ocupació temporal (ERTO). Malgrat que el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) ha comunicat aquesta setmana que el 98% de les prestacions ja s’han reconegut i s’han satisfet 3,4 milions d’euros de prestacions per ERTO, el cert és que sindicats i gestories han hagut de gestionar milers de reclamacions, sense comptar-hi les que s’han intentat esmenar a títol personal.
Per al SEPE, les errades detectades són “alienes” al mateix organisme i es deuen a equivocacions en els números de DNI dels treballadors o “altres dades de la informació relativa als mateixos treballadors”. Els gestors administratius reconeixen que un altre dels errors més freqüents ha estat el del número de compte corrent, ja que el SEPE reconeixia encara números de les antigues caixes d’estalvis.
“Afortunadament, des del dia 14 de març hem salvat ja molts colls d’ampolla, però se’m fa molt difícil creure que hi ha el 98% dels expedients resolts”, explica Aurora Rodés, ponent de la comissió laboral del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. “Deuen estar mecanitzats, però no resolts”, considera.
Alejandra Marly, tècnica del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona, que està fent un seguiment del grau de compliment dels ajuts, denuncia que “hi ha una manca de transparència i d’informació per part de les administracions” i admet que hi ha “colls d’ampolla en molts tràmits i problemes per recopilar les dades”.
“És cert que la situació ha estat sobrevinguda i els recursos humans que té el SEPE són limitats, però s’ha treballat amb fulls de càlcul i això provocava moltes errades, s’hauria d’haver buscat un altre sistema més efectiu”, explica també Rodés.
El sindicat CGT, amb representació dins l’organisme públic, va explicar recentment que la causa de la saturació del sistema es trobava, d’una banda, en un sistema informàtic obsolet i que funciona malament i, d’una altra banda, en la falta de plantilla.
“El personal del SEPE està dedicant moltes hores fora de jornada, tardes i festius, amb els seus propis recursos, des de casa amb el seu ordinador, llum, telèfon i tot el que cal per teletreballar”, va explicar en un comunicat.
“El SEPE no pot més perquè és un servei públic al qual mai s’ha donat la deguda importància. Ens trobem en situació de falta de personal”, va dir el sindicat. El Ministeri de Treball ha contractat un miler de treballadors per reforçar el servei, 81 dels quals s’han incorporat a la delegació de Catalunya. “És personal que actualment es troba en formació i, per tant, no pot fer treball efectiu”, es va queixar la CGT.
Falta de col·laboració
Ricard Bellera, secretari de treball i economia de CCOO de Catalunya, reconeix: “La situació està més malament del que ens diuen.” Assumeix la falta de personal del servei d’ocupació estatal però es pregunta per què el govern espanyol no ha volgut acceptar la col·laboració que li oferia Catalunya, amb la mà estesa del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). “Haurien pogut aprofitar el personal i l’experiència de la plantilla del SOC –al voltant de 400 persones–, que s’hi va oferir. És incomprensible”, es queixa, alhora que lamenta l’oportunitat perduda per no haver creat un comitè d’emergència entre el SEPE i el SOC: “Cal una reflexió en profunditat.”
“Hi ha una saturació burocràtica”, reconeix Alejandra Marly, de la Cambra de Comerç, qui considera que “el que cal és una bona col·laboració publicoprivada”. Amb tot, Aurora Rodés, del Col·legi de Gestors Administratius, es felicita que en les últimes setmanes hi ha hagut una millor entesa entre el SEPE i els gestors i que el dilluns dia 11 de maig es va posar a disposició dels usuaris una direcció de correu electrònic per resoldre incidències.
Segons explica Bellera, el 70% dels expedients que s’han tramitat contenien errades (les empreses, les havien enviat en formats inadequats, o amb comentaris o amb accents que distorsionaven les dades) i fins que no s’han aconseguit resoldre no s’ha autoritzat el pagament. També Rodés explica que en alguns casos no s’havien reconegut els fills a càrrec, perquè es tenia informació antiga, o es tenia en compte una base de cotització menor de la real.
Ja sigui individualment o de manera més generalitzada, treballadors d’empreses com ara Viena, ONCE, Comsa, eDreams i Gestamp Metalbages han patit retards en el cobrament.
CCOO demana que es recuperi l’atenció telefònica, “perquè hi ha molta gent que no pot utilitzar mitjans telemàtics i la bretxa digital no pot comportar una minva en l’exercici dels drets”, i insisteix que cal prioritzar les reclamacions “de les bases reguladores baixes i la data de presentació de la reclamació per anticipar situacions d’insolvència”.
Bellera recorda que, abans de la crisi sanitària i econòmica per la Covid-19, un de cada sis treballadors catalans presentava una extrema vulnerabilitat i que aquesta s’haurà incrementat amb la pèrdua de la feina “ja sigui de manera temporal amb ERTO o definitiva”. “La desocupació en aquests col·lectius comporta insolvència”, explica, “perquè les economies domèstiques ja estaven molt tocades d’abans, i sense cobrar les prestacions ja és impossible viure”, es queixa Bellera.
Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT de Catalunya, va alertar setmanes enrere de l’“important greuge” que suposava que milers de famílies “es vegin abocades a passar el mes amb la meitat del seu salari, fet que en molts casos els obliga a subsistir amb 400 euros escassos de nòmina en el cas dels salaris més baixos, els de les feines precàries, que tornen a ser de nou la baula més vulnerable”. El sindicat va exigir en un comunicat “que s’estableixin mesures extraordinàries per poder habilitar els permisos i mecanismes necessaris perquè ningú hagi d’esperar el mes següent per cobrar la prestació d’atur que li pertoca per llei”.
Crèdits a empreses
La concessió d’avals de finançament de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per a empreses i autònoms mereix un capítol a banda, per les expectatives fallides que va generar des del seu anunci. En una trobada amb la patronal Pimec, el president de l’ICO, José Carlos García de Quevedo, va indicar que, “des de la posada en marxa de la línia d’avals, s’han concedit avals per un import de més de 40.700 milions d’euros i s’han mobilitzat 53.600 milions d’euros en finançament”, i que Catalunya és la comunitat amb més operacions.
LES FRASES
El SEPE retalla en 215 milions les polítiques actives
Les prestacions per desocupació i altres ajuts directes formen part de les anomenades “polítiques passives d’ocupació”, l’objectiu de les quals és protegir els treballadors que queden temporalment fora del mercat de treball. Són un dret reconegut al qual els treballadors contribueixen amb la seva cotització. Les anomenades “polítiques actives d’ocupació”, d’altra banda, busquen ajudar la població aturada a millorar les seves qualificacions i oportunitats per inserir-se al mercat de treball. Mentre que de les primeres se n’ocupa el SEPE espanyol, de les actives se n’ocupa el Servei d’Ocupació de Catalunya, que depèn del Departament de Treball.
Ara bé, una de les primeres mesures de l’Estat per fer front a la crisi sanitària ha estat reduir el pressupost destinat a la Formació Ocupacional per al 2020, segons va denunciar ahir la Cambra de Comerç de Barcelona, que va assegurar que “això es traduirà en una retallada de més de 215 milions d’euros sobre el desplegament de polítiques actives d’ocupació del SOC, la qual cosa suposa el 55% del pressupost que aquesta entitat destina a tal fi”, i va considerar la mesura “un error extraordinari”.
El reial decret 11/2020 estableix que, per fer front a la crisi de la Covid-19, “els ingressos derivats de la cotització per formació professional obtinguts el 2020 es podran destinar al finançament de qualsevol de les prestacions i accions de sistema de protecció per desocupació”. Segons la Cambra, això comporta desviar les cotitzacions per a formació professional que aporten les empreses i els treballadors al sistema.
Segons la Cambra, “la inversió en formació ocupacional ja era insuficient abans de la crisi sanitària” i justifica que, “en temps de crisi, la inversió en formació és més necessària que mai, ja que invertir en educació és equivalent a invertir en creixement econòmic i social”.
