Brussel·les proposa un fons de 750.000 milions d’euros per rellançar l’economia després de la Covid-19
L’instrument per a la reconstrucció preveu 500.000 milions d’euros en ajudes i 250.000 en préstecs
La Comissió Europea proposa un fons de reconstrucció de 750.000 milions d’euros basat majoritàriament en ajudes per rellançar l’economia després de la crisi provocada per la Covid-19. Del total dels recursos del fons, 500.00 milions d’euros són ajudes no reemborsables i 250.000 préstecs. L’executiu europeu finançarà el fons emetent deute al mercat amb l’aval del pressupost europeu, al qual aniran destinats els recursos recaptats. El gruix dels diners anirà a parar a finançar la “recuperació” dels estats amb “inversions i reformes” basades en les recomanacions de Brussel·les. Segons el pla de Brussel·les, que també posa sobre la taula un pressupost d’1,1 bilions d’euros, una part dels recursos podria estar disponible a partir del setembre.
La proposta planteja finançar el fons de reconstrucció amb l’emissió de deute als mercats per part de la Comissió amb l’aval del pressupost europeu. Els recursos que l’executiu europeu aconsegueixi amb l’emissió de deute aniran a parar al fons de reconstrucció i s’injectaran als diferents programes del pressupost europeu.
El plantejament de la Comissió és obtenir recursos addicionals amb els quals finançar la recuperació però evitant l’augment de les contribucions dels estats. Així, vol crear nous impostos i elevar temporalment el límit actual de recursos propis per obtenir el marge suficient per anar als mercats a buscar finançament.
Inversions i reformes basades en les recomanacions de Brussel·les
El pressupost europeu està basat en tres pilars, que incorporen tant nous programes com el reforç d’alguns ja existents. El primer, que representa més de la meitat del pressupost, està destinat a ajudar als estats en la recuperació i a millorar la seva “resiliència”. A través tant d’ajudes com de préstecs, l’executiu europeu preveu finançar tant “inversions” com “reformes” als estats.
Pel que fa a les reformes, una de les qüestions que s’ha apuntat com més controvertides en les darreres setmanes, fonts de la Comissió asseguren que les “inversions i reformes van de la mà” i que hauran de seguir les recomanacions de l’executiu europeu. Així, la proposta planteja que siguin els mateixos estats els que presentin el seu pla d’inversions i reformes, que haurà de justificar que els diners es destinen a complir les recomanacions econòmiques de la Comissió.
El segon pilar del pla vol impulsar les inversions privades. Brussel·les planteja un instrument per donar solvència a empreses “de tots els sectors” que han mostrat la seva “viabilitat” i la creació d’una garantia pressupostària al Banc Europeu d’Inversions per mobilitzar capital privat. També aposta per reforçar les inversions “estratègiques” per desenvolupar “cadenes de valor fortes i independents en infraestructures crítiques, tecnologia i sanitat”.
El tercer pilar, anomenat “Aprenent lliçons de la crisi”, planteja un programa per reforçar el sistema sanitari dels estats, el qual preveu ajudes directes. Proposa inversions per augmentar la capacitat dels sistemes a l’hora de fer front a crisis i per “prevenir” i “vigilar” aspectes com l’accés, el diagnòstic, el tractament o la col·laboració sanitària.
A més, l’executiu europeu proposa ampliar el programa ’RescEU’, destinat actualment a fer front a catàstrofes naturals. La Comissió vol que aquest programa també inclogui fer front a emergències sanitàries, per exemple, en la capacitat d’emmagatzematge de medicines. En aquest programa, la Comissió preveu ajudes als estats i adquisicions fetes per la Comissió.
A banda dels nous programes, el pla de la Comissió també reforça alguns ja existents que han demostrat la seva “rellevància” durant la crisi pel coronavirus. D’aquesta manera, la proposta de Brussel·les planteja “reforçar” els programes de desenvolupament rural i el Mecanisme de Transició Justa, en el cas de l’ajuda als estats, mentre que també proposa reforçar el programa per potenciar a la inversió ’InvestEU’. A més, la Comissió també aposta per potenciar els programes destinats a la recerca, la innovació i l’acció exterior.
Nous recursos propis
Per al pagament dels recursos recaptats al mercat, la proposta de Brussel·les planteja que sigui com a mínim després del 2027 i com a molt tard l’any 2058. La manera en què planteja fer-ho és incrementant la contribució dels estats, amb nous recursos i la reducció de les polítiques de suport.
Pel que fa a la creació de nous recursos, l’executiu europeu planteja opcions com un impost al carbó en frontera, la taxa digital o un impost a les operacions de grans empreses. Amb aquests nous recursos, la Comissió preveu poder pagar els interessos dels recursos recaptats al mercat.
Recursos disponibles a partir del setembre
Segons expliquen fonts comunitàries, l’augment del límit de recursos propis necessita el suport unànime dels estats més la ratificació per part de parlaments estatals, amb la qual cosa no preveuen poder anar als mercats abans del juny del 2021.
Amb l’objectiu que alguns recursos puguin estar ja disponibles a partir del setembre, l’executiu europeu proposa una “solució pont” que implica la “revisió dels límits” del pressupost europeu actual, que acaba aquest any, per “crear espai per a programes essencials”. Aquest procés necessita la unanimitat dels estats i l’aval de l’Eurocambra, però no la ratificació a parlaments estatals.
Entre els que poden estar disponibles aquest any, si els estats i l’Eurocambra donen llum verda, hi ha recursos per a la recuperació de les regions més afectades per la pandèmia, per donar suport a la “solvència” de les empreses i per a l’acció exterior.
Després de la presentació de la proposta, ara el pla de la Comissió ha de rebre el suport dels estats i de l’Eurocambra.
