Barberà i Rubí són les ciutats mitjanes amb més risc de deslocalització d'empreses
Segons un informe, Sabadell i Terrassa tenen més especialistes en serveis intensius de coneixement
Segons les dades del 2009, el 17, 2% dels assalariats a Barberà treballaven en sectors amb risc de deslocalització d'empreses, sobretot multinacionals. A Rubí, la situació era semblant, ja que un 16,3% dels rubinencs assalariats estaven en perill. En l'informe es relaciona la deslocalització en aquestes ciutats mitjanes amb sectors més sensibles com ara la confecció de peces de vestir, la indústria del cuir i del calçat, el cautxú i plàstic, productes informàtics i electrònics, materials i equips elèctrics, entre d'altres.
Durant els cinc últims anys, aquest procés s'ha desenvolupat per l'afany dels empresaris d'incrementar els seus beneficis traslladant les seves plantes productives a països amb condicionals laborals menys exigents, amb sous més baixos i que tenen unes mesures laborals, d'higiene i respecte mediambiental més relaxades. Per això, el risc de deslocalització va anar a l'alça fins al 2008. Durant l'any passat, però, aquesta possibilitat de fugida de les empreses ha disminuït 1,9 punts a Manresa i 0,6 a Terrassa i Santa Coloma de Gramenet. L'explicació d'aquesta disminució es troba en la reducció del nombre d'empreses a causa de la crisi.
Curiosament, Rubí i Barberà, amb Vilanova i la Geltrú, tornen a encapçalar una altra llista: la dels sectors d'alt nivell tecnològic. Un 27,5% dels rubinencs i un 12,5% dels barberencs treballen en empreses químiques, farmacèutiques o informàtiques. Lluny d'aquest percentatge, Mataró, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet no arriben ni a un 3%. Terrassa, en canvi, es troba en un 6,1%. Això sí, per aquestes ciutats el baix nivell tecnològic queda compensat per les empreses especialitzades en serveis intensius de coneixement. En aquest sentit, Sabadell –amb un 46,7%– i Terrassa –amb un 39,9%– lideren les ciutats que tenen més empleats dedicats a sectors com ara el transport, les telecomunicacions, la mediació financera, R+D+i i publicitat.
Els habitatges més cars
El 2008, el preu mitjà del metre quadrat a Sabadell era de 3.718 euros, el més car de les deu ciutats incloses en l'estudi. A causa de la gran disminució de la demanda de pisos de nova construcció, però, a la cocapital vallesana el metre quadrat ha baixat 200 euros respecte del 2007. Mataró i Vic són els municipis on més s'ha rebaixat el preu, més de 500 euros el metre quadrat. El 2008, a Terrassa, el preu mitjà era de 3.239 euros el metre quadrat, 400 euros menys que el 2007. En canvi, s'ha incrementat la demanda de pisos de lloguer a totes les ciutats.
A Terrassa és on més ha augmentat, amb un increment de 46 contractes. Això ha provocat també un encariment del lloguer. A Rubí ha suposat 211 euros més.
Creixement demogràfic d'un 28%
Rubí i Terrassa han estat dues de les ciutats que més han crescut demogràficament en els últims 10 anys. L'any 2009 Rubí tenia 72.987 habitants, amb un augment d'un 28%. Terrassa en tenia 210.941, amb un creixement d'un 25%. En canvi Sabadell ha tingut una tendència diferent, amb un creixement més moderat; d'un 11,7%. La població amb nacionalitat diferent de l'espanyola representa un 13,6% a Rubí, un 13,5% a Terrassa i un 11,9% a Sabadell. Una altra similitud entre Rubí i Terrassa és que la població de menys de 10 anys representa un 11,7% dels rubinencs i un 11,5% dels terrassencs.
Segons l'estudi, durant els últims 10 anys s'han registrat canvis demogràfics estructurals notables. Malgrat això, a Santa Coloma de Gramenet el nombre d'habitants va baixar un 0,9%. Tot i això, el nombre d'immigrats ha incrementat d'un 3,5%, el 2001, fins al 19,5%, el 2008.