Flix rep més de 250 milions d'euros

Es calcula que només les obres de descontaminació de l'embassament generaran 200 llocs de treball a la comarca

Els treballs per aïllar els fangs tòxics del pantà de Flix ja han començat. CEDIDA.

GUSTAU MORENO - Flix

Més de 250 milions d'euros per a una població de poc més de 4.000 habitants és una quantitat molt llaminera, i més encara en temps de crisi. En els últims mesos, Flix està atraient aquest volum d'inversió pública gràcies a la necessitat de neteja dels llots contaminats resultants de l'activitat centenària d'Erquimia; però també arran d'altres projectes igual d'il·lusionadors per al poble. És el cas de la rehabilitació de l'antiga colònia industrial alemanya; de la posada en servei del centre de tecnologia ambiental i del viver d'empreses; de la recuperació del castell carlí; de les millores previstes en les carreteres, i de la residència per a gent gran.

Tot i que s'havia especulat que el govern de l'Estat espanyol podia perdre els fons europeus que havien de servir per finançar la descontaminació del pantà de Flix, la Generalitat ha confirmat que la Unió Europea finançarà el 80% dels 168,6 milions d'euros amb què s'ha quantificat el volum de les obres susceptibles de ser cofinançades. En total, el projecte per retirar els llots contaminats de l'embassament parla de 223,3 milions. En aquest sentit, cal tenir en compte les obres complementàries i també els 57,3 milions del pla de restitució per garantir la seguretat i el subministrament d'aigua potable a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona mentre durin els treballs de descontaminació al pantà. De fet, l'empresa FCC ja ha començat a construir a la pedania tortosina de Vinallop, amb un pressupost de quatre milions d'euros, els pous que serviran per subministrar aigua en cas d'emergència a Tortosa i als municipis i les indústries del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT).

Mentrestant, el govern estatal ha desbloquejat la negociació amb Ercros per construir la planta de tractament dels fangs tòxics del pantà de Flix. Però el més important és que a les aigües de l'embassament ja han començat els treballs per aïllar les més de 760.000 tones de sediments contaminats amb metalls pesants i altres materials tòxics. Gairebé dos anys després de la seua adjudicació, la constructora ha començat a fer proves per instal·lar les primeres planxes del doble mur –una barrera que tindrà 1,3 quilòmetres– que aïllarà la muntanya de residus abans de la seua extracció, prevista ara per al 2012. La previsió és que els fangs contaminats estiguen encerclats abans de finals d'any. En concret, FCC ha clavat i desenclavat a una profunditat d'entre 15 i 20 metres les planxes d'acer, per comprovar la profunditat de la roca. Tot seguit, es començarà a construir el mur. La previsió és que les planxes, que es col·locaran sobre una base de pedra, sobresortiran un metre i mig de la superfície de l'embassament, amb un sistema de protecció per mantenir els mateixos nivells de qualitat de l'aigua. També s'ha de fer un altre mur per protegir la vora del riu de davant del polígon d'Ercros.

Visita als treballs

D'altra banda, després que l'alcalde reclamés més informació i més coordinació a l'hora de difondre quin és l'estat de les obres, tant a l'empresa estatal Acuamed com a la constructora FCC, aquest mes de juny s'han fet diverses sessions informatives i s'ha posat en servei un web especial a la pàgina de l'Ajuntament de Flix a internet [www.flix.cat], per comunicar puntualment qualsevol novetat en el procés de descontaminació del pantà. En aquest sentit, ara fa uns dies també es van fer un parell de xerrades explicatives sobre el projecte, a càrrec del director d'obra d'Acuamed, Marc Pujols. La primera de les xerrades, de caràcter privat, estava dirigida als empresaris i industrials del poble, mentre que la segona, de caràcter públic, es va fer a la sala polivalent dela Unió Social. A banda d'això, divendres passat els representants municipals havien previst visitar les obres que s'estan fent al pantà, la qual cosa van haver d'ajornar la setmana anterior per motius d'agenda d'alguns dels regidors.

Recuperació de la colònia alemanya

Flix ha estat beneficiat amb els ajuts de la llei de barris, ja que necessita sis milions per rehabilitar la colònia industrial de la Fàbrica. És un dels barris amb més valor històric i patrimonial de l'Ebre, i un cas singular a Catalunya. L'activitat centenària de la planta electroquímica és l'origen de la descontaminació de l'embassament, però també va ser font de riquesa i de prosperitat. A més, al voltant de la fàbrica, els directius i els enginyers alemanys es van instal·lar amb les seues famílies en un nou barri internacional d'arquitectura centreeuropea. La colònia va entrar en decadència després de la Segona Guerra Mundial, però conserva molts dels habitatges per a tècnics i obrers, i també edificis representatius, com ara l'actual hotel Casino. Ercros col·laborarà en la rehabilitació, fent-se càrrec del 25% del pressupost que correspondria a l'Ajuntament.

Centre especialitzat en tecnologia ambiental

A l'Ajuntament de Flix tenen molt clar que no es pot desaprofitar la descontaminació del pantà i que cal convertir el procés d'extracció dels fangs tòxics en una oportunitat per diversificar l'economia del municipi. Ara fa poques setmanes, acaba de rebre una subvenció de 500.000 euros del Ministeri d'Indústria, amb l'objectiu de posar en funcionament un centre especialitzat en tecnologia ambiental, tot aprofitant el laboratori tecnològic que hi ha al centre d'empreses La Ribera. Aquest centre basaria la seua recerca en l'estudi de sòls contaminats i en la gestió ambiental, i es construiria al costat del mateix equipament municipal. Segons l'alcalde, Òscar Bosch, la intenció del consistori flixenc és convertir l'actual delegació del centre tecnològic de Manresa en un centre de documentació i transferència tecnològica en temes ambientals, especialitzat en la recuperació de sòls contaminats, en indústria química i en la conservació del bosc de ribera.