La Covid arrasa l’economia
La pandèmia obliga a tancar fins a 21.475 negocis a Catalunya durant l’any 2020 i l’activitat econòmica cau un 11,4%
Al gener hi havia més de 508.000 persones sense feina i l’atur juvenil creix un 45% en un any
Fa un any de la crisi sanitària que han viscut el país i el món sencer i un any també de la crisi econòmica derivada. En aquest període, un total de 21.475 empreses han desaparegut del panorama català, tancant els seus negocis; més d’1,1 milió de treballadors s’han vist afectats per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) durant aquest període i el nombre d’aturats, que ja supera el mig milió, ha crescut en 112.867 persones. “Ha estat un any en què han aflorat les mancances del sistema productiu, del model econòmic i del mercat laboral”, explica Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT de Catalunya.
És lògic. El confinament domiciliari i el tancament de fronteres no són mesures d’ús corrent i ni les empreses ni el teixit productiu hi estaven avesats. El descens del nombre de passatgers a l’aeroport del Prat, bàsicament turistes i viatgers de negocis, va tocar sostre amb una caiguda del 99,4% durant el mes d’abril del 2020; unes xifres mai vistes. De fet, l’exercici de l’any 2020 ha situat l’enclavament a nivells de fa 25 anys, quan no s’havia desenvolupat encara el seu potencial.
El mercat laboral és un dels que han rebut el cop més fort. Tenint en compte el darrer any, l’augment de l’atur és molt pronunciat en tots els col·lectius. Els homes presenten un creixement més intens que les dones (+33,3% i +25,8%, respectivament), però són els menors de 25 anys els qui protagonitzen l’augment més fort de tots els col·lectius (+45,4%), molt per sobre de les persones de 25 anys o més (+27,8%). Sectorialment, l’atur s’incrementa amb més intensitat entre les persones que no tenien cap ocupació amb anterioritat (+36,4%), en l’agricultura (+32,4%) i els serveis (+30,4%). Girona (+33,1%) experimenta l’increment més fort, seguida de Lleida (+29,7%), Barcelona (+28,8%) i Tarragona (+27,3%), segons l’Observatori del Treball i Model Productiu.
De fet, més d’1,1 milió de treballadors s’han vist afectats per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO), un instrument que finalment ha evitat la destrucció de molts més llocs de treball però que ha representat uns ingressos mínims per a moltes famílies. Només durant el mes d’abril de l’any passat, eren més de 615.000 les persones afectades.
“Hi ha hagut menys impacte finalment en la destrucció de llocs de treball perquè els ERTO han funcionat”, explica Ricard Bellera, secretari de treball, economia i estudis de CCOO de Catalunya. “Aquesta seria la part positiva. Però la part negativa és que molts dels treballadors que estan encara ara en ERTO treballen en empreses i sectors molt tensionats, amb una situació de molta fragilitat i que pot esdevenir insolvent en qualsevol moment”, es lamenta. “La situació està molt afeblida; el teixit productiu demostra molta debilitat i s’ha d’ajudar”, proposa Bellera.
Segons una publicació recent de l’institut d’estadística català, l’Idescat, més de la meitat de les empreses de Catalunya que van aprovar un ERTO (56,2%) per la pandèmia ja havien recuperat tots els seus treballadors, mentre que un 21,1% havien recuperat més del 50% de la plantilla; un 15,4% n’havien recuperat menys de la meitat, i un 7,2% encara no n’havien recuperat cap. Malgrat la revifada en l’ocupació, dues de cada tres empreses reconeixen greus afectacions en el seu negoci, sobretot a l’hostaleria, l’única activitat que no aconsegueix millorar les perspectives. De fet, en aquest sector s’estima que la caiguda mitjana dels ingressos ha estat del 67,5%, seguida de la resta de serveis (-34,9%), la construcció (-32,5%), el comerç (-29,1%) i la indústria (-25,8%).
I és que el volum d’empreses continua minvant des del juliol, i se situava en poc més de 236.000 al gener, segons dades de la Cambra de Comerç de Barcelona, que xifra la caiguda en un 7,6% en termes anuals. Per l’entitat, “tant l’evolució mensual com la tendència anual mostren una pèrdua significativa d’empreses, de difícil recuperació a curt termini tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat”.
Oriol Amat –catedràtic d’economia financera i comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, degà de la UPF Barcelona School of Management i degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya– recorda que moltes de les empreses que han desaparegut ja passaven dificultats o tenien un coixí econòmic feble al darrere. “Les empreses que en aquests moments estan vives són molt viables i s’ha de fer tot el possible perquè tirin endavant”, recomana. Per Amat, empreses d’alguns sectors com ara la cultura, el comerç, el turisme i hotels i l’esport haurien de rebre “molta part del rescat” econòmic que facin els diferents governs.
S’estima que el PIB haurà caigut un 11,4% al llarg de l’exercici, segons l’Idescat, amb una major incidència en la construcció (-15,5%) i els serveis (-11,6%). Només durant el segon trimestre de l’any passat, el PIB va retrocedir fins al -21,6%.
És un dels punts que han diferenciat la crisi econòmica en plena pandèmia de la darrera crisi viscuda, la del 2008, en què el descens de l’economia va ser del 5%. Això sí, la crisi dels primers 2000 es va allargar durant diversos exercicis i la d’enguany ha estat molt concentrada en el temps i reporta un període de temps relativament curt.
“Quan la vacunació avanci a bon ritme i s’aixequin les restriccions aplicades a la mobilitat de les persones, l’economia catalana es recuperarà amb rapidesa”, assenyala Amat.
Exportacions cap amunt
De fet, un indicador d’aquesta ràpida recuperació és l’estadística d’exportacions. Segons es va donar a conèixer ahir, les exportacions de productes agroalimentaris catalans han superat per primera vegada el llindar dels 11.000 milions d’euros i van tancar l’exercici del 2020, tot i la Covid-19, amb un nou rècord d’11.435,01 milions d’euros en vendes internacionals del sector, un 6,62% més que l’any anterior. Segons dades recollides per Prodeca, el sector de la carn i el fine food van liderar el comerç exterior, amb una especial incidència a la Xina, que pel que fa a la carn s’ha convertit en el primer mercat. Tot plegat fa que Catalunya hagi superat per primera vegada Andalusia i que l’agroalimentari sigui el segon sector en exportacions al país. Amb tot, i malgrat el context positiu, el tancament de la restauració va afectar les vendes del vi, que van experimentar una caiguda del 10,14%.
En l’informe sobre comerç exterior publicat la setmana passada pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, per al període de gener a desembre del 2020, s’indica que les exportacions catalanes van disminuir un 10,3% respecte a l’any anterior; en línia amb les espanyoles, que van caure un 10,0%, i és una disminució més intensa però similar a la de la zona euro (-9,1%). No obstant això, tot i que el comerç exterior s’ha situat en nivells inferiors als del 2017, s’observa una tendència positiva i de ràpida recuperació.
Així, tot i la caiguda, cal destacar la ràpida recuperació de les exportacions a partir del segon semestre, després de la brusca paralització de l’activitat a finals del mes de març del 2020. Partint de la major caiguda interanual de les exportacions del 40,3% registrat el mes d’abril, la davallada va anar perdent intensitat mes a mes fins que les exportacions van assolir creixements interanuals positius a partir de novembre, quan es va produir un augment del 5,5%, i al desembre, del 6,5%.
