Front comú a banda i banda de la frontera per obrir el pas
Representants d’ajuntaments i ens supramunicipals reclamen reobrir les carreteres barrades per França
Interpel·len les autoritats dels estats francès i espanyol
Una vintena d’alcaldes, alcaldesses i representants institucionals de banda i banda de la frontera han firmat un manifest conjunt per reclamar la reobertura de les cinc carreteres secundàries que comuniquen les comarques gironines amb el Rosselló, el Vallespir i l’Alta Cerdanya i que la Prefectura de Perpinyà té barrades amb blocs de formigó des del dia 11 de gener. La reclamació es va enviar dilluns al primer ministre francès, al prefecte dels Pirineus Orientals i al subdelegat del govern espanyol a Girona.
Aïllament rural
En aquest document conjunt els edils, tot i avançar que no volen qüestionar la voluntat dels estats de reforçar la vigilància dels punts fronterers, manifesten el seu desacord amb el sistema adoptat per fer efectiu el tancament i que no se’ls hagi comunicat aquesta mesura ni la seva durada. “El tancament físic d’aquestes carreteres afecta la connectivitat entre municipis petits i perjudica la cohesió territorial en aquests territoris –augmentant l’efecte d’aïllament rural– i suposa un gran obstacle en la lluita contra la despoblació que intenten evitar els ajuntaments des de fa anys”, recull el document.
Entre els arguments per demanar que es reobrin aquests passos, destaca que el tancament causa “un gran dany a l’economia de petites empreses de serveis i de comerç, ja per si mateixa molt afectada a causa de la pandèmia”, i representa “un impediment a la mobilitat laboral transfronterera” ja que en els desplaçaments des dels pobles afectats es multiplica per tres el temps de durada dels trajectes.
Pas per a emergències
La reclamació també alerta que els blocs de formigó impedeixen el pas de vehicles d’emergència, contradient el decret de tancament, en què es preveia garantir la circulació d’aquests serveis. Finalment, també es considera que el tancament d’aquestes carreteres “contradiu la voluntat del Tractat de Schengen del 1995 signat pels dos estats, en el marc de la construcció de la Unió Europea, que té com a objectiu garantir la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers a les fronteres internes.
Iniciativa conjunta
Aquesta petició la van impulsar inicialment els alcaldes i alcaldesses dels municipis més directament afectats: a la part sud Espolla, pel pas del coll de Banyuls; la Vajol, per la carretera del coll de Manrella, i Maçanet de Cabrenys, on ha quedat tancat el pont del riu Major. Aquests municipis van ser els primers a mobilitzar-se al mes de gener, coordinant-se a través de la Casa de la Generalitat de Perpinyà i reunint-se amb el senador gironí Jordi Martí (ERC). Un cop evidenciat l’interès dels municipis nord-catalans també afectats –Banyuls de la Marenda, Morellàs i les Illes i Costoja–, la crida ha aplegat més edils dels municipis veïns a banda i banda de la frontera, a més dels representants d’ens com els consells comarcals de l’Alt Empordà i la Cerdanya, i dels seus equivalents nord-catalans (agrupacions de municipis del Vallespir i l’Albera), fins a arribar a la vintena de signants actuals i deixant la porta oberta a més incorporacions.
En les últimes setmanes des de la demarcació de Girona diverses formacions com Junts i ERC també s’han fet ressò d’aquesta problemàtica al Congrés i el Senat espanyols, on han reclamat explicacions al govern estatal. D’altra banda, aquesta setmana s’ha fet pública la convocatòria per part d’entitats de cada banda de la frontera d’una trobada reivindicativa (diumenge 14 de març, a les 11 h, al pont del riu Major, entre Costoja i Maçanet de Cabrenys) per reclamar la reobertura d’aquests cinc passos fronterers. Els senadors gironins Josep Maria Cervera (Junts) i Jordi Martí (ERC) ja han avançat que hi participaran.
LES DATES
Els arguments del terrorisme i la immigració
Tot i el context de la pandèmia, el decret de tancament dels cinc passos fronterers per part del prefecte francès no fa cap referència a una suposada mesura de prevenció sanitària. Els arguments esgrimits són la necessitat d’augmentar els controls fronterers per lluitar contra l’amenaça terrorista, el pas de migrants i una “millor eficiència dels efectius de les forces de seguretat interiors”. La decisió va ser unilateral per part del govern francès, com ha confirmat posteriorment el govern espanyol. El tancament dels cinc passos secundaris va anar acompanyat d’un reforç d’efectius als passos principals que es mantenen oberts (Portbou, la Jonquera, el coll d’Ares i Puigcerdà). La decisió es va adoptar uns mesos després de la visita al Pertús del president francès, Emmanuel Macron, que va llançar un missatge de política interior i europea: la necessitat de redefinir l’espai Schengen per lluitar contra la immigració clandestina i el terrorisme.