Els grans de l’Íbex preveuen un creixement de fins al 9%
Responsables del Banc Santander, Telefónica i Inditex veuen millors perspectives en una trobada al Cercle d’Economia
Aposten per aprofitar l’oportunitat dels fons europeus Next Generation
Confiança en el futur. Els presidents de grans companyies espanyoles com ara Banc Santander, Telefónica i Inditex, que ahir van participar en la sessió El món post-Covid des de la perspectiva empresarial, de la XXXVI Reunió del Cercle d’Economia, van augurar que l’economia de l’Estat creixerà més del previst en els propers trimestres, per sobre del 6%, i que podria arribar al 8 o 9%, encara que un dels principals riscos serà la inflació.
La presidenta executiva del Banc Santander, Ana Botín; el president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, i el d’Inditex, Pablo Isla, en una xerrada conduïda pel vicepresident del Cercle d’Economia, Marc Puig, van augurar ahir millors perspectives que les que es diuen, i van remarcar que l’arribada de la pandèmia ha accelerat tendències que ja estaven en les empreses, com ara l’important impuls del negoci en línia i l’aposta per la sostenibilitat. Tots tres van afirmar que les vendes per internet han vingut per quedar-se i que cal avançar en la integració del món físic i digital.
Gràcies, Next Generation
Els directius d’aquestes tres empreses, que representen el 25% de capitalització borsària de l’Íbex, consideren que els fons europeus Next Generation són una “oportunitat important” per impulsar l’economia, encara que Isla, d’Inditex, va advertir del risc de caure en l’“autocomplaença” i que “ens faci no abordar les reformes que necessitem per fer la nostra economia més competitiva”. En aquest sentit, Álvarez-Pallete va fer una crida a sentir-se “orgullosos” per la reacció de la Unió Europea a la crisi, especialment per aquests fons Next Generation, i va assegurar que “la clau és saber aprofitar” aquesta oportunitat mitjançant una bona col·laboració publicoprivada i transparència en la gestió dels recursos.
Ana Botín, que va destacar que la recuperació serà molt diferent segons els països i que el principal risc és la inflació, va assegurar que el que tenim ara és “una acceleració exponencial del que veníem veient”. Segons Botín, els plans de fa cinc anys anaven en aquesta direcció, a fer empreses responsables amb l’objectiu d’ajudar a solucionar reptes globals com el canvi climàtic i la immersió financera o el canvi digital. En aquest punt, Pablo Isla, president executiu d’Inditex, va destacar la transformació estratègica d’Inditex durant la pandèmia, malgrat que l’empresa el mes d’abril de l’any passat tenia el 95% de les botigues a tot el món tancades.
El trumfo dels estalvis
El president executiu de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, per la seva banda, va mantenir que “probablement les estimacions (de creixement) quedaran curtes”, i va destacar un “efecte important” a tenir en compte: “l’estalvi acumulat durant els mesos de pandèmia”. Malgrat tot, la Covid-19 haurà suposat una frenada de dos anys al creixement econòmic.
El mateix directiu va demanar modernitzar un “sistema regulador ancorat en el segle passat” perquè totes les empreses puguin “competir en igualtat d’oportunitats”, cosa que “no passa avui dia”, aspecte que Ana Botín va corroborar. La presidenta del Banc Santander va considerar indispensable fer reformes estructurals, com una reforma fiscal perquè “paguin tots els que han de pagar”, en referència a les plataformes d’internet.
Durant la ponència El món post-Covid des de la perspectiva empresarial, els directius van parlar del problema que suposa per a Espanya la dimensió de les empreses i van apostar per una “regulació” que permeti tenir empreses més grans. Sobre el paper de la dona en l’empresa, Isla va dir que, a Inditex, la bretxa salarial és positiva a favor de la dona, i Botín va apostar per fer que el permís de paternitat sigui obligatori a tot el món perquè les dones no paguin l’“impost a la maternitat” i hi hagi igualtat entre els directius.
Possible mala praxi de quatre bancs en donar crèdits ICO
La Comisión Nacional del Mercado de la Competencia (CNMC) ha obert un expedient sancionador contra el Banc Santander, CaixaBank i Bankia i el Sabadell, per possibles pràctiques restrictives de la competència en la concessió dels avals de l’ICO per fer front a la pandèmia. El Ministeri d’Afers Econòmics va habilitar aquests avals el 2020 per facilitar que empreses i autònoms continuessin tenint accés al crèdit i tinguessin liquiditat davant la crisi de la Covid-19. Els bancs es van encarregar de canalitzar els avals i van contribuir al fet que s’aprovessin més d’un milió d’operacions. No obstant, la CNMC investiga si aquests bancs van exigir la contractació de diferents productes com a condició per concedir els crèdits ICO i si aquests crèdits es van usar com a mecanisme per reestructurar deutes financers que existien amb anterioritat.
