El laberint elèctric
El preu desbordat del gas i de les emissions de CO2 i un mercat que paga a tots els productors el preu de l’energia més cara expliquen en part la pujada del rebut
La sortida és incrementar el pes de les renovables
Diuen els que millor coneixen el laberint del sistema elèctric que si algú t’ho explica i ho entens és que no has entès res. I és que no només són incomprensibles conceptes com pool, sistema majoritari marginalista i subhasta diària per hores. Si ens endinsem una mica en la teranyina, trobem en primer terme les empreses productores, que són les que generen l’energia; una xarxa estatal que transporta l’energia generada en alta tensió; les distribuïdores (a Catalunya, en mans d’Endesa en el 95% del territori), i, finalment, les comercialitzadores –ja siguin productores o no–, que poden vendre l’energia al consumidor dins d’un mercat regulat pel govern o d’un mercat lliure.
Són molts els agents que intervenen per oferir a l’usuari un bé de primera necessitat. I, certament, tot això no importaria si de tant en tant no es produís, com està passant ara, un increment desorbitat de la factura –un altre misteri incomprensible del sistema–, del qual tampoc s’expliquen bé les causes.
Els motius són múltiples i hi intervenen factors geopolítics i econòmics que requeririen un màster en relacions internacionals per copsar-los. Però, i així està recollit en el reial decret aprovat la setmana passada pel govern de Madrid per intentar contenir els preus, les raons de l’actual pujada cal buscar-les en l’increment desorbitat del preu del gas, l’especulació en el món de les emissions de CO2 que cal comprar obligatòriament per poder cremar gas i un mercat majorista regit per un sistema anomenat “marginalista” que acaba pagant a totes les productores el preu de l’energia més cara.
Però com funciona aquest mercat en què s’acorda el preu de la llum per hores? El mercat, conegut com a pool, (‘piscina’ en anglès), és un espai en què totes les empreses que volen comprar o vendre energia s’han de donar d’alta per participar-hi. Les regles del joc són les mateixes per a tots els països de l’OCDE, i l’Estat espanyol hi participa amb Portugal a través de l’Operador del Mercat Ibèric d’Energia (OMIE), que és l’ens que acaba fixant l’import per franges horàries per a l’endemà. Al principi hi havia la possibilitat de vendre i comprar energia en una subhasta diària, però també de vendre-la a més llarg termini. Durant anys el sistema de la subhasta ha prevalgut, perquè ha resultat el més eficient i ha estat un incentiu per a la producció d’energia renovable. A la subhasta, hi entren primer les renovables, l’eòlica i la solar, que són les més barates. Després, la nuclear i la hidroelèctrica i, finalment, el carbó i el gas. Si amb les energies renovables, la nuclear i la hidràulica, més econòmiques, fos suficient per cobrir la demanda del dia, no hi hauria problema, però generalment es fa curt i cal recórrer al gas per cobrir la demanda. Això ha passat sempre i mai els preus s’havien inflat tant. Però ara el preu del gas està disparat. I és aquest preu disparat el que es paga també, perquè el sistema està dissenyat així, a la resta d’energies produïdes. “És una situació extrema que ve provocada també perquè no hi ha prou producció de renovables”, indica Eduard Quintana, membre de la cooperativa Som Energia, que lamenta que l’Estat espanyol continuï depenent de l’energia exterior i no hagi desenvolupat fa temps un mercat propi de renovables prou potent. “No podem continuar depenent del gas i dels combustibles fòssils per generar energia”, hi afegeix.
A curt termini, no hi veu solució. No s’han fet els deures en renovables. La solució a llarg termini, segons Quintana, és “incentivar la producció de renovables i modificar el sistema elèctric perquè no depengui tant del gas”.
Combinació energètica
El mix energètic que acabem consumint –de fet, tota l’energia que arriba a les nostres llars– prové de la mateixa teranyina, en què la xarxa principal és Red Eléctrica de España (REE) i la subxarxa de distribució, que pertany majoritàriament a Endesa. És allà on s’aboca l’energia que es produeix. I, com s’indica en el gràfic adjunt, si es compara l’origen de l’energia produïda al febrer, la més barata d’enguany, i la produïda a l’agost, el mes més car, en espera de tenir la mitjana de setembre, es veu que com més quantitat d’energia hi ha procedent de les renovables, menys necessitat es té de recórrer al carbó i al gas. Així, es veu que el febrer de l’any passat no va caldre recórrer al carbó i, en canvi, en percentatge, en el cas de l’eòlica va ser del 32,8%. L’agost d’enguany, l’eòlica baixa fins al 22,9% i el gas, en canvi, representa el 5,6%.
Tal com està passant amb el gas, un segon element que explica la pujada són els preus disparats del CO2. Si en el cas del gas la pujada des del febrer ha estat del 250%, amb el CO2 l’increment respecte a l’any passat és del 120%. De la mateixa manera que ha intervingut ara en el mercat per obligar les empreses renovables a retornar temporalment els beneficis que tenen per cobrar la seva producció al preu desorbitat del gas, també té en marxa un reial decret per regular els preus del CO2.
El govern de Madrid ha demanat a Europa que articuli una resposta concertada a aquesta crisi i que estudiï la reforma del mercat marginalista, un tema que la Comissió Europea ja ha dit que abordarà. Ahir la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va assegurar que té el suport d’Europa en aquesta qüestió. Ribera confia en “una resposta concertada que eviti que cada estat membre hagi de trobar les millors fórmules”.
L’objectiu, tal com consta en el pla de transició ecològica, és que el 2030 el 74% de l’energia provingui de les renovables i que el percentatge arribi al 100% l’any 2050. Entre les mesures adoptades pel govern, hi ha l’aprovació d’un reial decret per promoure la formació de comunitats energètiques locals. L’objectiu és aconseguir una autoregulació, amb un consum més responsable, i també descentralitzar un mercat encara en mans majoritàriament d’un oligopoli.
LES FRASES
LES XIFRES
Les elèctriques amenacen de deixar de produir
La reacció de les elèctriques al reial decret del govern ha estat plantar-hi cara. Primer van ser les productores d’energia nuclear agrupades en el Fòrum Nuclear, que va amenaçar d’aturar les plantes si el govern retallava els seus beneficis. L’Associació d’Empreses d’Energia Elèctrica (Aelec), que agrupa Iberdrola, Endesa, Viesgo i EDP, també va emetre un comunicat en què considera la mesura “injusta i desencertada”, i vaticina que acabarà tenint “un enorme impacte en l’estabilitat del sector”.
Finalment, i un cop publicat el reial decret en el BOE, fet que vol dir que és d’aplicació immediata, l’Associació d’Empreses d’Energies Renovables (Appa) també ha demanat al govern que rectifiqui i deixi de reclamar a les productores que retornin els beneficis obtinguts com a conseqüència de l’alt preu del gas. Les empreses asseguren que la mesura tindrà un impacte negatiu sobre molts projectes, en especial sobre aquells que ja han tancat un contracte amb preus fixos a llarg termini i que, segons fonts d’aquestes empreses, “si paguen el que els reclamen hauran de trencar el contracte que tenen signat”.
Alguns propietaris han amenaçat de paralitzar temporalment la seva activitat, fet que es traduirà en una reducció de l’oferta i, per tant, en una pujada del preu. L’Appa demana la modificació de la normativa, que afecta només les empreses que produeixin menys de 10 MW.