El legislador espanyol no vol posar fi a la morositat

El filòsof, matemàtic i jurista francès René Descartes afirmava: “Els estats més ben organitzats són els que dicten poques lleis, però de rigorosa observança.”A diferència del que va preconitzar Descartes, a l’Estat espanyol, la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, malgrat les successives reformes per delimitar el termini de pagament a seixanta dies, no ha aconseguit aturar la morositat, i els terminis de pagament en lloc de disminuir, han augmentat. N’hi ha prou amb un exemple: el 2021, els terminis de pagament es troben a l’entorn dels noranta-quatre dies, molt per sobre de la mitjana europea. Sorprèn comparar aquest termini mitjà de pagament amb el de França, que és de només quaranta-quatre dies, de manera que arribem a la conclusió que el període mitjà de pagament a proveïdors a l’Estat espanyol duplica folgadament el del seu veí gal. Convé recordar que el període mitjà de pagament a proveïdors a Europa és de quaranta dies i, a escala mundial, de seixanta-cinc dies.

Karl Ludwig Lorenz Binding, un prestigiós jurista alemany, afirmava: “Una norma sense sanció és com una campana sense batall.” Aquí tenim la millor explicació de l’estrepitós fracàs de la llei 3/2004: l’absència de mesures coercitives per fer complir una llei. Des de fa molts anys, les organitzacions patronals que representen les pimes han reclamat al legislador que es promulguin mesures coercitives perquè la norma contra la morositat es compleixi en la realitat empresarial i no sigui un mer brindis al sol. Durant disset anys, els partits polítics han demostrat desinterès per incloure un règim d’infraccions i de sancions en la llei de lluita contra la morositat.

El grup parlamentari Plural, a instàncies de Junts per Catalunya, va presentar davant el Congrés dels Diputats una proposició de llei de modificació de la llei 3/2004 amb la finalitat de regular un règim d’infraccions i sancions. Aquesta proposició de llei va ser admesa a tràmit per la mesa de la cambra, en la seva reunió del dia 12 de maig del 2020, i publicada en el Butlletí Oficial de les Corts Generals. Amb data 22 de setembre, el ple del Congrés va aprovar iniciar la modificació de la llei 3/2004. La presa en consideració va ser secundada per 344 vots a favor i una sola abstenció, resultat digne de figurar en els annals de la cambra com a paradigma del consens parlamentari. El grup proponent va assegurar que mitjançant els canvis normatius proposats es pretén fer un canvi en la cultura empresarial de pagament de les transaccions comercials entre empreses, que elimini les males pràctiques en la liquidació de les factures i desperti en la societat espanyola que la morositat és molt perjudicial no sols per a l’economia de les empreses, sinó fins i tot per a l’economia de l’Estat. Amb posterioritat a la presa en consideració de la tramitació de la proposició de llei de modificació de la llei 3/2004, en la seva reunió del 29 de setembre, la mesa va prendre l’acord subsegüent d’encomanar l’aprovació amb competència legislativa plena a la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme del Congrés.

La iniciativa legislativa de Junts per Catalunya incorpora un nou règim d’infraccions i sancions derivades de l’incompliment dels terminis legals de pagament que dicta la llei 3/2004. No obstant això, una vegada la iniciativa legislativa del grup parlamentari Plural va arribar a la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme, els partits amb majoria a la mesa de la cambra han anat ampliant successivament el termini per presentar-hi esmenes, de manera que no s’ha pogut avançar a la fase següent. Val la pena subratllar que és la mesa la que acorda si s’amplia o no aquest termini, per la qual cosa tenir una majoria en aquest òrgan resulta imprescindible per a l’estratègia dels partits.

És per això que en aquesta ocasió s’està utilitzant aquest instrument polític per obstaculitzar a la mesa, mitjançant la pròrroga dels terminis, la completa tramitació del text legislatiu que té el suport majoritari dels membres de la cambra, dilatant indefinidament el procediment. Si realment els partits tenen voluntat per reduir la morositat en les operacions mercantils mitjançant mesures sancionadores, s’haurien de posar d’acord i donar suport a l’aprovació de la proposició de llei impulsada per Junts per Catalunya, en lloc de frenar-ne la tramitació implementant una tècnica tradicional del filibusterisme parlamentari per ampliar sine die la fase d’esmenes i fer encallar la iniciativa legislativa.