economia
Barcelona haurà de tornar a l'Estat 93,5 milions
Corresponen a la liquidació dels recursos lliurats a compte dels impostos en els pressupostos municipals del 2008, que fins ara sempre havien sortit positius per als ajuntaments
Si els ajuntaments catalans ja van anunciar els problemes derivats de la crisi econòmica a l'hora d'elaborar els pressupostos municipals del 2009, ara ha arribat l'hora de la veritat. Els municipis hauran d'afrontar a partir de l'any vinent un seguit de pagaments, fraccionats en cinc anualitats, per tornar a l'Estat les participacions que el govern espanyol va cedir el 2008 com a recursos lliurats a compte. Fins ara aquests pagaments a comte sempre havien sortit positius per als ajuntaments, i algun alcalde o regidor fins s'atrevia a criticar el retard de l'Estat a l'hora de fer-los efectius. Ara ja hi ha algun polític municipal que parla de possibles condonacions futures d'aquests deutes. El 2008 marca un punt d'inflexió en el sistema de finançament local, ja que la diferència entre el rendiment dels recursos propis i els lliuraments efectuats a compte per part de l'Estat és negativa per als ens locals.
Si el pla de Zapatero va ajudar els regidors d'Hisenda a aprovar plans de regulació per racionalitzar el funcionament de l'administració, la liquidació dels comptes del 2008 és definitiva. L'Ajuntament de Barcelona haurà d'afrontar un deute de gairebé 93,5 milions d'euros amb l'Estat. Aquesta quantitat és un dels motius pels quals el govern d'Hereu va decidir el setembre de l'any passat aplicar reduccions del 4,5% al pressupost del 2010, cosa que va permetre preveure un estalvi de 110 milions. El cas de l'Ajuntament de Barcelona s'ha repetit als altres consistoris.
A Badalona, el regidor d'Hisenda, Francesc Serrano (PSC), no va amagar ahir el “gran inconvenient” que suposa per a la caixa municipal haver de tornar a l'Estat 5,7 milions d'euros. Tot i reconèixer l'obligació de fer-ho, va dir que el govern local “esperava que l'Estat oferís facilitats als ajuntaments per afrontar aquesta despesa, ja fos a terminis o de qualsevol altra manera”, va indicar Serrano, que hi va afegir que, per ara, la reclamació de l'Estat és una “anotació comptable”, i que ja es veurà si la pagaran.
En la línia de treball que consistoris com el de Badalona mantenen amb la Federació de Municipis de Catalunya per negociar aquest pagament, els serveis jurídics municipals ja estudien la qüestió, tot i que tenen clar que la solució a aquesta circumstància “passa més que mai per una posició conjunta de tots els municipis, i no pas cas per cas”. “Tot plegat –concloïa Serrano–, evidencia la necessitat d'un nou model de finançament local”.
En el cas de les diputacions la situació s'agreuja encara més, ja que una part substancial del pressupost d'aquestes institucions prové de cessions de l'Estat. El diputat d'Hisenda i Recursos Interns de la Diputació de Barcelona, Rafael Roig, va explicar ahir que l'any passat gairebé el 75 per cent del pressupost de la Diputació de Barcelona corresponia a avançaments de l'Estat, i que aquest any el percentatge puja encara més. Per Roig, aquesta situació va obligar a posar en marxa un pla amb una cinquantena de mesures que han de permetre fer efectiu un estalvi de 100 milions d'euros, sense haver de renunciar a fer efectius els compromisos adquirits amb els ajuntaments de la demarcació. Rafael Roig confia, però, que si la situació d'endeutament es repeteix l'any vinent, l'Estat podrà trobar una solució perquè es pugui afrontar des de les institucions locals: “Que ho paguem en més anys o que ho comencem a tornar a partir del moment que hi hagi una recuperació econòmica”.
LA FRASE
Catalunya haurà de tornar 690 milions a l'Estat
Catalunya haurà de tornar a l'Estat un total de 690,7 milions d'euros corresponents a la liquidació del sistema de finançament autonòmic corresponent al 2008. El govern de la Generalitat és, després de l'andalús, dels que hauran de pagar un deute més gran. Per comunitats autònomes, Madrid és l'única que va obtenir un resultat positiu i ingressarà 15 milions d'euros de l'Estat corresponents al 2008. En canvi, Madrid té un deute de 641,1 milions quant a la recaptació per IVA.
En total, l'administració de l'Estat rebrà de les comunitats autònomes més de 5.500 milions d'euros, corresponents al pagament de 2.460 milions d'euros en concepte de recaptació per IRPF i de 12,1 milions en concepte d'impostos especials.
En el cas de l'IRPF, la primera beneficiada serà la comunitat de Madrid, que rebrà 618,2 milions d'euros de l'Estat. En el cas de Catalunya, la quantitat baixa fins als 463,4 milions, i la resta de territoris ingressaran quantitats més baixes.
Les xifres negatives es concentren fonamentalment en la recaptació per IVA i en el Fons de Suficiència, que cobreix les necessitats d'ingressos dels territoris. En aquests casos, les xifres globals superen els 4.200 milions d'euros. Catalunya haurà de pagar 839 milions en concepte de recaptació per IVA, i 367,3 milions en el cas del Fons de Suficiència. En canvi, el país rebrà 78,2 milions d'euros corresponents a la Garantia d'Assistència Sanitària, concepte que és positiu en tots els territoris de l'Estat.
