Economia

economia

Barcelona haurà de tornar a l'Estat 93,5 milions

Corresponen a la liquidació dels recursos lliurats a compte dels impostos en els pressupostos municipals del 2008, que fins ara sempre havien sortit positius per als ajuntaments

Si els ajun­ta­ments cata­lans ja van anun­ciar els pro­ble­mes deri­vats de la crisi econòmica a l'hora d'ela­bo­rar els pres­su­pos­tos muni­ci­pals del 2009, ara ha arri­bat l'hora de la veri­tat. Els muni­ci­pis hau­ran d'afron­tar a par­tir de l'any vinent un seguit de paga­ments, frac­ci­o­nats en cinc anu­a­li­tats, per tor­nar a l'Estat les par­ti­ci­pa­ci­ons que el govern espa­nyol va cedir el 2008 com a recur­sos lliu­rats a compte. Fins ara aquests paga­ments a comte sem­pre havien sor­tit posi­tius per als ajun­ta­ments, i algun alcalde o regi­dor fins s'atre­via a cri­ti­car el retard de l'Estat a l'hora de fer-los efec­tius. Ara ja hi ha algun polític muni­ci­pal que parla de pos­si­bles con­do­na­ci­ons futu­res d'aquests deu­tes. El 2008 marca un punt d'inflexió en el sis­tema de finançament local, ja que la diferència entre el ren­di­ment dels recur­sos pro­pis i els lliu­ra­ments efec­tu­ats a compte per part de l'Estat és nega­tiva per als ens locals.

Si el pla de Zapa­tero va aju­dar els regi­dors d'Hisenda a apro­var plans de regu­lació per raci­o­na­lit­zar el fun­ci­o­na­ment de l'admi­nis­tració, la liqui­dació dels comp­tes del 2008 és defi­ni­tiva. L'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona haurà d'afron­tar un deute de gai­rebé 93,5 mili­ons d'euros amb l'Estat. Aquesta quan­ti­tat és un dels motius pels quals el govern d'Hereu va deci­dir el setem­bre de l'any pas­sat apli­car reduc­ci­ons del 4,5% al pres­su­post del 2010, cosa que va per­me­tre pre­veure un estalvi de 110 mili­ons. El cas de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona s'ha repe­tit als altres con­sis­to­ris.

A Bada­lona, el regi­dor d'Hisenda, Fran­cesc Ser­rano (PSC), no va ama­gar ahir el “gran incon­ve­ni­ent” que suposa per a la caixa muni­ci­pal haver de tor­nar a l'Estat 5,7 mili­ons d'euros. Tot i reconèixer l'obli­gació de fer-ho, va dir que el govern local “espe­rava que l'Estat oferís faci­li­tats als ajun­ta­ments per afron­tar aquesta des­pesa, ja fos a ter­mi­nis o de qual­se­vol altra manera”, va indi­car Ser­rano, que hi va afe­gir que, per ara, la recla­mació de l'Estat és una “ano­tació comp­ta­ble”, i que ja es veurà si la paga­ran.

En la línia de tre­ball que con­sis­to­ris com el de Bada­lona man­te­nen amb la Fede­ració de Muni­ci­pis de Cata­lu­nya per nego­ciar aquest paga­ment, els ser­veis jurídics muni­ci­pals ja estu­dien la qüestió, tot i que tenen clar que la solució a aquesta cir­cumstància “passa més que mai per una posició con­junta de tots els muni­ci­pis, i no pas cas per cas”. “Tot ple­gat –con­cloïa Ser­rano–, evi­den­cia la neces­si­tat d'un nou model de finançament local”.

En el cas de les dipu­ta­ci­ons la situ­ació s'agreuja encara més, ja que una part subs­tan­cial del pres­su­post d'aques­tes ins­ti­tu­ci­ons prové de ces­si­ons de l'Estat. El dipu­tat d'Hisenda i Recur­sos Interns de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, Rafael Roig, va expli­car ahir que l'any pas­sat gai­rebé el 75 per cent del pres­su­post de la Dipu­tació de Bar­ce­lona cor­res­po­nia a avançaments de l'Estat, i que aquest any el per­cen­tatge puja encara més. Per Roig, aquesta situ­ació va obli­gar a posar en marxa un pla amb una cin­quan­tena de mesu­res que han de per­me­tre fer efec­tiu un estalvi de 100 mili­ons d'euros, sense haver de renun­ciar a fer efec­tius els com­pro­mi­sos adqui­rits amb els ajun­ta­ments de la demar­cació. Rafael Roig con­fia, però, que si la situ­ació d'endeu­ta­ment es repe­teix l'any vinent, l'Estat podrà tro­bar una solució perquè es pugui afron­tar des de les ins­ti­tu­ci­ons locals: “Que ho paguem en més anys o que ho comen­cem a tor­nar a par­tir del moment que hi hagi una recu­pe­ració econòmica”.

La Diputació no renuncia a fer efectius els compromisos amb els ajuntaments i municipis
Rafael Roig
diputat d'hisenda de la diputació de barcelona

LA FRASE

Esperàvem que l'Estat donés facilitats als ajuntaments per afrontar aquesta despesa
Francesc Serrano
regidor d'hisenda de badalona

Catalunya haurà de tornar 690 milions a l'Estat

Catalunya haurà de tornar a l'Estat un total de 690,7 milions d'euros corresponents a la liquidació del sistema de finançament autonòmic corresponent al 2008. El govern de la Generalitat és, després de l'andalús, dels que hauran de pagar un deute més gran. Per comunitats autònomes, Madrid és l'única que va obtenir un resultat positiu i ingressarà 15 milions d'euros de l'Estat corresponents al 2008. En canvi, Madrid té un deute de 641,1 milions quant a la recaptació per IVA.

En total, l'administració de l'Estat rebrà de les comunitats autònomes més de 5.500 milions d'euros, corresponents al pagament de 2.460 milions d'euros en concepte de recaptació per IRPF i de 12,1 milions en concepte d'impostos especials.

En el cas de l'IRPF, la primera beneficiada serà la comunitat de Madrid, que rebrà 618,2 milions d'euros de l'Estat. En el cas de Catalunya, la quantitat baixa fins als 463,4 milions, i la resta de territoris ingressaran quantitats més baixes.

Les xifres negatives es concentren fonamentalment en la recaptació per IVA i en el Fons de Suficiència, que cobreix les necessitats d'ingressos dels territoris. En aquests casos, les xifres globals superen els 4.200 milions d'euros. Catalunya haurà de pagar 839 milions en concepte de recaptació per IVA, i 367,3 milions en el cas del Fons de Suficiència. En canvi, el país rebrà 78,2 milions d'euros corresponents a la Garantia d'Assistència Sanitària, concepte que és positiu en tots els territoris de l'Estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.