“La fortalesa de la indústria gironina és l’exportació”

Ens estem recuperant d’una inactivitat i un estancament extraordinaris que hi va haver arran de la covid. Això fa que la represa de l’activitat hagi produït aquesta recuperació en el nombre d’ocupats. Cal matisar que les dades en valors absoluts són bones, però quan escatim una miqueta en la qualitat de l’ocupació veiem que continua sent una ocupació relativament precària. Per tant, continuem tenint molta feina en endavant en la qualitat en el treball.

L’objectiu del govern és posar les bases i els mecanismes per millorar-ho malgrat que moltes competències de treball són d’àmbit estatal. Però on tenim competència intentem actuar, i un bon exemple és el pacte nacional per a la indústria que s’està treballant i que hi ha previst que es pugui signar a finals de febrer. En aquest pacte hi participen tots els agents i ha de servir per posar les bases perquè el teixit industrial al nostre país i també a les comarques gironines s’enforteixi i s’incrementi. En els darrers anys hi ha hagut una disminució del pes de la indústria en el PIB també a les comarques gironines i la idea és que la indústria sigui un element tractor.

Tenim dues comarques que són molt bon exemple, com és el cas de la Garrotxa i el Ripollès, en què el pes del sector industrial és superior al d’altres però amb dinàmiques diferents. Així com a la Garrotxa està molt ben estabilitzat, fins i tot manté un cert creixement al Ripollès i, sobretot degut al tema de l’estructura de població que té, ja que hi ha una certa despoblació, ha de permetre fomentar i incrementar aquestes activitats a la comarca. A la resta de la demarcació es tracta de posar les bases perquè això es vagi incrementant.

Jo no tinc la resposta. Si la tingués l’hauria patentat. Però crec que la formació és fonamental i és el que ens ha d’ajudar a crear ocupacions de més qualitat. I aquí hi ha una aposta ferma i decidida encapçalada per Educació però amb el suport d’Empresa i Treball i d’altres, que és el tema de la formació professional i ocupacional. Per tant, aquí hi ha programes específics per a ensenyaments reglats que es van ajustant a les necessitats del mercat però també per a la formació ocupacional amb la col·laboració de les empreses i dels sindicats de manera que es pugui donar formació molt específica i molt més ràpida que no pas amb els ensenyaments reglats en àmbits molt concrets.

És veritat, però si volem que sigui així hem de començar per la base.

El sector del comerç té una realitat molt complicada, no només per la covid, sinó per tota la situació que arrossega des de fa molts anys per l’existència de models de comerç majoristes o de grans superfícies que tenen la capacitat d’atreure el consumidor directe, i també pel comerç electrònic. En els dos casos, el que s’intenta sempre des del govern és ajudar el sector perquè s’incorpori en les mecàniques d’aquest nou model de consum. I, d’altra banda, durant el període de covid s’han creat una sèrie d’ajuts pensats sobretot per a professionals i autònoms, no absents de polèmica ni de dificultat de tramitació, però cada vegada s’han distribuït una sèrie de recursos que sabem que no compensen en la seva totalitat les pèrdues del sector però sí que han suposat un ajut per tapar alguna de les fuites que han tingut aquest temps.

No podem parlar de turisme com una única cosa. Seria molt agosarat, perquè és diferent el turisme de muntanya que el de la Costa Brava central o el de la Costa Brava sud. Un és un model autogestionat i l’altre, com és ara la zona de Lloret de Mar i Blanes, és un model amb molta capacitat per atreure visitants però dependents dels operadors turístics, i per això quan es va tancar el mercat francès i sobretot el britànic van quedar molt afectats. Però també s’ha de dir que han mostrat molta professionalitat perquè han aprofitat aquests mesos de tancament per avançar, per reorganitzar-se, per repensar models, i això ho hem vist tant en el sector dels càmpings com també a Lloret de Mar. Per tant, és veritat que en alguns sectors han patit molt, però en altres els ha anat bé. Les dades d’aquest any són prou bones.

L’empresa gironina passa un bon moment malgrat totes les dificultats que tenim ara, com és l’increment del preu de l’energia o les dificultats de subministrament de determinades matèries primeres, que afecta la producció fins al punt que algunes empreses a les comarques gironines han hagut de presentar un ERTO per suspendre temporalment l’activitat per manca de matèria primera. Malgrat això, els contactes que tenim tant amb organitzacions empresarials com amb els diferents sindicats ens indiquen que hi ha un bon ambient a les empreses. Sobretot perquè tenen capacitat per adaptar-se i perquè no han abandonat l’intent de posicionar-se en l’àmbit català i sobretot en l’exportació. La fortalesa de les nostres indústries es basa sobretot en el mercat exterior i aquesta capacitat que tenen d’adaptar-se.

Sí. Aquestes tenen un pes específic important en el sector industrial gironí i han adaptat tota la seva producció als protocols per continuar exportant a la Xina o obrir-se a nous mercats com ara l’Índia. En aquest sentit, jo crec que la situació és esperançadora, de futur.

Sí, n’hi ha. I ens ho han fet saber. I algunes fan previsió d’utilitzar aquestes eines administratives com ara els ERTO durant un curt període de temps per aguantar les plantilles.

Hauria de ser una de les lliçons que hauríem d’aprendre de la crisi provocada per la covid, d’intentar ser solidaris i autosuficients en tants aspectes com puguem. Això a vegades està renyit amb el rendiment econòmic, però com a persones i com a societat hauria de ser una anàlisi que ens hauríem de plantejar. No tot ha de ser la butxaca, sinó que hem de fer prevaldre també la sobirania de producte.

La mediació és un element que entra dintre de la normalitat de les relacions laborals. El 2017, per exemple, hi va haver 195 mediacions i des de començament d’any n’hi ha hagut 255. Però això no s’ha d’entendre com una dada negativa estrictament, sinó que s’ha d’entendre dins la normalitat de les relacions laborals, i també indica activitat. No vol dir que siguin conflictes inassumibles, sinó discrepàncies.

Hi ha tot un treball de prevenció de riscos laborals que s’està fent en general d’una manera molt correcta i molt bé. La majoria d’accidents laborals es produeixen en el trajecte de desplaçament a la feina. Entre l’1 de gener i el 16 de desembre hi ha hagut 159 accidents a la demarcació (el 2018 n’hi va haver 247), dels quals 13 han estat mortals. Com a accident mortal també es compta si un treballador té un atac de cor al lloc de treball.