Un pla per a la reactivació econòmica del Ripollès
Un document elaborat amb la participació dels diferents sectors de la comarca proposa una trentena d’accions per revertir la situació negativa generada per la crisi de la pandèmia
El Ripollès s’ha dotat d’un full de ruta per a la recuperació econòmica de la comarca. El pla, impulsat pel Consell Comarcal , l’agència Ripollès Desenvolupament i l’associació empresarial UIER, té tres grans objectius genèrics (la creació de llocs de treball i les transicions energètica i digital) i preveu una trentena de projectes a curt i mitjà termini: entre altres, la redefinició de l’ensenyament d’oficis, disposar d’un nou cicle formatiu de grau mitjà de tècnic auxiliar d’infermeria; rehabilitar l’habitatge buit per posar-lo al mercat de lloguer; crear un projecte específic a l’entorn de la bicicleta; el desplegament del vehicle elèctric, i ampliar i consolidar la marca Producte del Ripollès. El pla té com a horitzó l’any 2030, amb la idea que aquell any la comarca haurà arribat als 30.000 habitants (uns 5.000 més que en l’actualitat).
La llista s’ha elaborat amb les anàlisi fetes per unes taules sectorials amb representants de tots els sectors socials i econòmics de la comarca, i que parteix d’una diagnosi negativa de la situació econòmica a la comarca, provocada per la crisi de la covid-19. “Parlem de davallada de l’activitat econòmica, pèrdua de llocs de treball, aturada del desenvolupament normal de la vida social... I tot això va en paral·lel a una pèrdua general de la confiança en el nostre futur col·lectiu”, va dir el president del Consell del Ripollès, Joaquim Colomer, en l’acte de presentació del pla, en què també va assistir la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis.
El pla parteix d’una diagnosi en què es concreten una sèrie de dèficits o situacions perjudicials, com ara la falta de personal qualificat en oficis i indústria, la fugida del talent jove, la necessitat de més habitatge, la manca de promocions immobiliàries noves i la necessitat de cohesionar el Ripollès com a destinació turística conjunta. D’altra banda, es té en compte la pèrdua i envelliment de la població des de fa mig segle o la disminució del PIB en la majoria dels sectors.