Una guerra que pagarem cara
La durada del conflicte bèl·lic a Ucraïna marcarà l’impacte sobre l’economia catalana
Els empresaris reclamen mesures “amb bisturí” i suport de les administracions a les companyies afectades per la situació
Com si no n’hi hagués prou amb la pèrdua de vides humanes i les tragèdies personals, aquesta guerra la pagarem, literalment, cara. En aquesta part del món, la contesa arribarà, per començar, en forma de pujades de preus, començant pels combustibles i els subministraments de les llars i les empreses. En això coincideixen tots els experts consultats, que adverteixen que, si el conflicte s’allargassa, també hi podria haver retards o escassetat en l’abastiment de certes matèries primeres i alguns productes agrícoles. Un problema que, de fet, ja s’arrossega fa mesos, com a efecte secundari de la pandèmia i de la dependència de regions remotes per a elements essencials com l’energia i els microxips.
I per acabar-ho d’adobar, un altre efecte econòmic col·lateral podrien ser les pujades de tipus que el BCE estudia acabar aplicant si la inflació a la zona euro es desboca per sobre del que considera tolerable. Això vol dir, d’una banda, que els crèdits i hipoteques apujaran els interessos, és a dir, més despeses per a les llars i el teixit empresarial, i, de l’altra, un cert alentiment general d’una economia que amb prou feines ha acabat de llepar-se les ferides de la pandèmia, amb una indústria i un comerç que ja han començat a fer repercutir preus del cost de l’energia, el transport i les matèries primeres, com es pot comprovar en les últimes dades de l’índex de preus de consum.
També podrien patir els exportadors catalans que fan negoci a la zona del conflicte. Cristina Serradell, directora d’internacionalització d’Acció, explica a aquest diari que el govern monitora la situació des de Catalunya i també des de l’oficina de la Generalitat a Moscou, on el personal rus “està molt sorprès” pel tomb que van donar els esdeveniments la matinada de dijous, amb l’escomesa de Putin en territori ucraïnès, que, entre altres accions, ha comportat el tancament d’aeroports i carreteres.
Calma expectant
Serradell, però, llança un missatge de calma. I és que, “en clau bilateral, les relacions comercials de Catalunya i Ucraïna són limitades”, ja que es tracta del 55è destí de les exportacions catalanes i representa un 0,2% de les exportacions, que equivalen a uns 150 milions d’euros. En total, hi ha unes 1.300 empreses catalanes que hi fan negoci.
La directora d’internacionalització d’Acció matisa que amb Ucraïna tenim, però, un dèficit comercial, ja que representa un 0,4% de les nostres importacions, focalitzades en dos tipus de productes: cereals, especialment blat de moro, i oli de gira-sol. En aquest sentit, sí que és una mica més preocupant, perquè del total de les compres de blat de moro, més d’un terç, un 35%, provenen d’Ucraïna, així com el 44% de l’oli de gira-sol que consumim a Catalunya. “Són dos productes, a més, molt bàsics en la indústria agroalimentària i també en el sector ramader i de salut animal”, hi afegeix Serradell, que no descarta que, si el conflicte persisteix gaire temps, hi podria haver retards en l’abastiment, certa escassetat i, sens dubte, un inexorable augment de preus.
Quant a Rússia, Catalunya hi exporta peces de vestir, maquinària i perfumeria i cosmètica, i el país ocupa el 22è lloc entre els destins de les vendes catalanes més enllà de les fronteres, amb un 0,8% de les exportacions totals. Serradell recorda que quan va esclatar el conflicte amb Crimea, el 2014, ja es van posar vets a la carn de porc i a la fruita que els productors catalans venien als russos. “Uns vets –aclareix– que van afectar el sector i que encara persisteixen.” Per aquest motiu, Serradell vol posar en relleu la “gimcana” que les empreses han de fer, enfrontant-se a problemes tan diferents com una pandèmia o un conflicte bèl·lic, i que majoritàriament han d’esquivar diversificant riscos.
El pes de Rússia
Figues d’un altre paner seran les importacions des de la gran potència de l’Est, ja que Europa en depèn comercialment, sobretot en l’àmbit energètic i en el sector dels cereals. “Caldrà veure quines són les reaccions de Rússia davant les sancions per part d’Occident”, alerta la portaveu d’Acció.
I en aquest sentit, qui ja està prenent el pols a la situació és l’associació d’empresaris exportadors AMEC. El seu director general, Joan Tristany, que fa pocs dies des d’aquestes mateixes planes detallava algunes expectatives sobre la conflictivitat a la frontera russoucraïnesa, admet que han hagut de rectificar les previsions, ja que comptaven que la diplomàcia aturaria l’atac bèl·lic, “i dissortadament no ha estat així”. Per Tristany, deixant de banda el vessant humà, “que no cal ni comentar, pel drama que representa”, des del punt de vista econòmic i empresarial, hi pot haver impacte pel que fa a les relacions comercials, sobretot amb Rússia. Aquests efectes dependran, subratlla, “de les mesures punitives que hi vagi aplicant Occident i que sembla que seran contundents”. Perquè, per Tristany, les sancions a Rússia han de ser, efectivament, implacables: “No s’hi valen mitges tintes, perquè, si no, no serviran per a res.”
Com a exemple d’un eventual fracàs de la pressió econòmica a Rússia, el director general d’AMEC esmenta una altra potència mundial: “Si congelem el comerç de les empreses europees i americanes amb Rússia, però la Xina hi continua comerciant, serà inútil.” Perquè més d’un terç del comerç exterior de Rússia és amb la Unió Europea, mentre que en les relacions bilaterals comercials amb els Estats Units les transaccions són molt inferiors. “I això vol dir que l’impacte en una àrea i en l’altra d’unes restriccions fortes serà també molt diferent”, per la qual cosa les sancions s’han d’aplicar, segons Tristany, “amb bisturí i amb criteri quirúrgic”, per tal de no malmetre la situació de les nostres empreses. “Per molt que des d’aquí Rússia no sigui un soci extraordinari, sí que hi ha companyies per a les quals aquesta regió és important i per a algunes fins i tot és el principal mercat.” Per exemplificar-ho, el portaveu d’AMEC assenyala que hi ha empreses amb productes, com ara equips i maquinària per a la indústria alimentària o comandes del sector del packaging, pendents de lliurar que han quedat a mig camí perquè s’han tancat les rutes amb la zona en guerra.
El mercat rus “no és indomable –diu Tristany–, però cal fer servir el bisturí, i de la mateixa manera que hi ha hagut ERTO i crèdits ICO per pal·liar els efectes de la pandèmia, les administracions catalana i espanyola han de pensar mesures de suport per a les empreses afectades per la situació”.
