Fre de mà al creixement econòmic per la guerra
En un marc d’alta inflació, la caiguda del consum privat deixa l’avanç del PIB en tan sols un 0,3%
El govern espanyol preveu que el pla de recuperació farà possible tancar l’any creixent un 4,3%
L’impacte de la guerra a Ucraïna s’ha deixat notar, com era d’esperar i fins i tot una mica més, en el creixement econòmic del primer trimestre d’enguany a l’Estat espanyol. El producte interior brut (PIB) continua en positiu, però quasi imperceptiblement: només ha avançat un 0,3%. La dada ha obligat l’executiu espanyol a rebaixar en tres punts la previsió de creixement per a aquest 2022, que passa ara del 7% previst al 4,3%.
El principal fre per al creixement econòmic és una de les peces clau del sistema: la contracció del consum dels particulars, d’un 3,7%. L’alta inflació del primer trimestre, condicionada sobretot pels alts preus energètics derivats de les tensions bèl·liques –tot i que ja venien arrossegant-se des de finals de l’any passat– ha passat factura a les butxaques de les famílies. Els preus de l’abril s’han moderat en un punt respecte al març, però són encara altíssims, del 8,4%. La previsió del Banc d’Espanya és que la mitjana de la inflació en tancar l’any se situï en un 7,5%, per un 3,1% de l’any passat. En aquest context, la previsió d’ahir del govern és que el consum de les famílies es mantingui en desacceleració enguany, en un 3,5%.
Ara bé, no tot són males notícies, segons l’executiu espanyol. Per al conjunt de l’any, calcula un creixement en verd, del 4,3%, segons va anunciar la ministra d’Assumptes Econòmics i vicepresidenta primera Nadia Calviño. Tot i reconèixer que el context actual obliga a fer previsions marcades pel “principi de màxima prudència”. I hi ha afegit que el moment actual continua sent el d’una “elevada incertesa per la situació geopolítica internacional i la forta pujada dels preus de l’energia”.
Fins al 2023
En aquesta situació, el govern de Sánchez no preveu que l’economia torni a nivells prepandèmics fins al primer semestre del 2023. El suport del pla de recuperació “seguirà guanyant impuls enguany i el vinent”, segons Calviño. Ho escalfarà la inversió, que es preveu que s’acceleri un 9,3%, i, consegüentment, l’oferta de feina. El turisme és un dels pilars de l’economia estatal i es preveu que enguany creixi un 80% respecte al registrat el 2019.
El dèficit públic va baixar fins al febrer d’un 39% respecte al mateix període anterior equivalent al 0,9% del PIB, uns 11.741 milions. L’Estat també ha ingressat molt més en tributs, un 16,4% més, fins als 35.385 milions. I ha gastat menys, sobretot en prestacions socials.
La de l’Estat, l’economia que més avança de la zona euro
Els preus van pujar encara una dècima més aquest d’abril a la zona euro, fins a establir un nou rècord inflacionari del 7,5%. Són les dades avançades ahir per Eurostat, que també indica que l’economia es va desaccelerar un 0,2% el primer trimestre. La de l’Estat espanyol es va comportar una mica millor, creixent el 0,3%, i malgrat aquesta migradesa va ser la que més ho va fer a la zona euro. Alemanya ha aconseguit esquivar la recessió (0,2%), impulsada per les inversions després de la caiguda del darrer trimestre del 2021. A la majoria de països europeus el creixement de l’economia s’ha mesurat amb dècimes, i en alguns com França s’ha estancat.
