Economia

NÚRIA BARNIOL

Impulsora de FabCat

“La fàbrica de microxips és una gran oportunitat per a Catalunya”

Tots els països s’estan posicionant per acollir la planta; aquí tenim espai, indústria i un component cultural que atrau molt
Són petits i les seves funcions passen desapercebudes, però els xips són a tot arreu i encara hi seran més

La crisi dels microxips no només ha posat en evidència la importància d’aquestes peces electròniques per a les indústries de tot el món sinó també l’excessiva dependència que Europa té del mercat asiàtic i, per tant, la seva gran vulnerabilitat. La UE ha posat sobre la taula 43.000 milions d’euros per relocalitzar part d’aquesta indústria i tots els països s’estan començant a moure per convèncer que el seu territori és l’idoni per ser la seu d’una fàbrica de microxips d’última tecnologia. A casa nostra, professionals vinculats al món de la microelectrònica –que ja han sumat suports del món universitari i empresarial– han creat FabCat, un grup de pressió que vol que Catalunya no perdi aquest tren. Almenys no sense haver lluitat per atrapar-lo.

‘Són la base de la nostra economia moderna’, ha arribat a dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Per què els microxips tenen una importància geoestratègica tan gran?
Actualment, no només en el cas dels cotxes o els electrodomèstics, sinó en gairebé totes les indústries, tot està controlat de forma electrònica. Qualsevol aparell que tenim a casa té xips. De molts tipus: n’hi ha que regulen la potència, n’hi ha que fan anar el motor, altres controlen la velocitat del motor o qualsevol altra peça, poden ser sensors de temperatura, permetre la geolocalització, tractar el senyal de veu perquè la puguem sentir a través de l’altaveu o el micròfon del mòbil... I cada vegada més, tot està controlat per un ordinador, fet que comporta que necessitem microprocessadors i per tant, de nou, microxips. Són petits i la funció que fan a vegades passa desapercebuda, però són a tot arreu.
I la previsió és que augmenti la demanda, perquè aquesta tendència va a l’alça.
Sí, cada cop se’n necessitaran més. Els dispositius de control de la salut ja estan plens de xips, com ara els monitors per controlar la tensió arterial o les pulsacions del cor, però és que cada cop més es volen controlar a través d’un aparell central; per tant, necessites xips per a la comunicació i el processament d’aquesta informació. Sense oblidar el cotxe autònom, que requerirà que en qualsevol moment se sàpiga on és aquest automòbil i què té al voltant. Caldrà dotar aquests cotxes d’una electrònica potent que sigui capaç de transmetre dades a un ens central de forma molt ràpida per poder reaccionar, ja que si el cotxe és autònom és ell el que haurà de frenar si hi ha un perill, no nosaltres.
La meitat dels microxips que es fan servir a tot el món es fabriquen a Taiwan. Per què?
Als anys 80 i 90, Europa era potent en producció de microxips, però ara només en produeix un 8%. El mercat està dominat pel sud-est asiàtic però sobretot per Taiwan. Això passa perquè una companyia, TSMC, va apostar per una estratègia nova. Intel dissenyava i fabricava els seus xips però TSMC, en canvi, va decidir dedicar-se només a produir. Els clients li envien els seus dissenys. Podia haver estat una política fallida però va tenir èxit, perquè sortia molt a compte; el cost de producció és un 50% inferior al d’Europa o els Estats Units. Aquesta diferència és molt important, per això ha esdevingut la potència mundial en aquest camp, i a més amb una tecnologia molt avançada. Gran empreses com la mateixa Intel o Apple són clients seus. Arran d’això, s’ha creat un ecosistema molt important que implica altres països de la zona com Malàisia o Singapur.
Amb l’alça dels costos logístics i els colls d’ampolla que des de l’estiu hi ha a Europa, comença a no sortir tant a compte comprar-los fora?
Aquest ha estat el problema. Europa té gairebé el 40% de la producció mundial de cotxes però s’ha quedat sense els xips necessaris per atendre aquest mercat. Seat fins i tot ha hagut de parar per falta de xips. Això ha fet que Europa i també els Estats Units facin plans per intentar aconseguir sobirania tecnològica. Aquí s’ha fet la Chips Act, que busca passar del 8% actual a un 20% de la producció mundial. Això significa disposar a Europa d’unes fàbriques que assegurin el subministrament de xips als clients europeus. El mercat és global i també exportaran però es busca, com a mínim, assegurar que dins el territori hi hagi el know how i la producció necessària.
Quin tipus de fàbrica es vol?
La UE diu que perquè es puguin rebre diners dels Next Generation, que és l’aposta que han fet, ha de ser la primera d’aquesta classe dins d’Europa. Aquesta etiqueta vol dir que ha de ser innovadora, aportar valor afegit en l’àmbit mundial i tenir una bona projecció de futur. També ha d’afavorir l’economia circular. Pel que fa a la tecnologia, tot indica que s’aposta per la mida de menys de 20 nanòmetres, que sembla que seran els nodes que tindran més importància en el futur. Són molt compactes i consumeixen menys, un factor molt important que s’ha de tenir en compte. Europa demana que sigui una tecnologia realment disruptiva, que apunti cap a noves coses.
Com es decidirà on va o van les fàbriques?
Una comissió d’experts formada per professionals dels diferents països decidirà si les propostes són adients o no. És clar que si aconsegueixes una bona proposta amb un bon partner, Europa et podrà donar l’etiqueta de primer d’aquesta classe i autoritzar l’Estat a gastar els diners dels Next Generation per pagar el gap financer que hi ha entre el que costaria aquesta empresa a Taiwan i el que costa a Europa. La inversió total d’una fàbrica d’aquest tipus serien uns 20.000 milions d’euros, dels quals els fons postpandèmia n’assumiran la meitat. No se sap encara com es repartiran els diners de la Chips Act, però una part important anirà aquí i es podrà pagar una fàbrica d’aquestes, no dues, perquè no hi ha tants diners. Tampoc no hi ha un calendari detallat, però es parla d’un horitzó de set anys. Com més aviat es faci millor, i per això tothom s’està movent.
A Europa hi ha fàbriques d’aquest tipus? Els països que les acullen ho tenen ‘a priori’ més fàcil?
N’hi ha unes quantes en països com Alemanya, Àustria, Irlanda o Bèlgica, però no es dediquen a la tecnologia per sota dels 20 nanòmetres. Per exemple, STMicroelectronics, que és a Itàlia, és molt potent fent microcontroladors per sensors però té una tecnologia per sobre d’aquesta mida. En aquests moments, la que es vol potenciar no hi és, a Europa.
Algun país ho pot tenir més fàcil, però?
Alemanya sempre sembla que ho pot tenir més fàcil perquè té més indústria en aquest sector, però crec que dependrà molt de la proposta que cadascú faci... Fa molts anys, Intel va anar a Irlanda i no hi havia res, eren camps d’herba. Ho va fer perquè fiscalment li van facilitar molt les coses i a partir d’aquí ha pogut muntar un ecosistema molt potent en el seu camp, així que res està escrit. Alemanya té Bosch i Infineon Technologies i Siemens, però tenim possibilitats. Barcelona continua atraient com a ciutat, potser la gent ja no vol treballar a Taiwan però potser aquí sí, i més que a Alemanya. Tenim indústria, tenim terrenys i tenim aquesta part cultural que continua atraient molt.
La Unió Europea ha de concretar moltes coses, però a FabCat han decidit anar per feina. Qui són?
El promotor inicial és el doctor en física Esteve Farrés, que havia treballat a l’Institut de Microelectrònica de Barcelona i ara és a Girona. Es va plantejar posicionar Catalunya en aquesta cursa i va contactar amb una sèrie de gent. Catalunya té una indústria potent, també química, que és molt important per donar suport a una fàbrica de microxips; universitats que formen enginyers dins el camp de la microelectrònica, el Centre Nacional de Microelectrònica, que té la sala blanca més gran de l’Estat... Pensem que té tots els ingredients necessaris per poder oferir territori, expertesa i facilitats per poder muntar una fàbrica d’aquest tipus. Hem contactat amb les universitats i les cambres de comerç i donen total suport a la iniciativa. Les cambres ho veuen com una gran oportunitat per donar un impuls nou a la indústria. La planta podria fer de catalitzadora d’empreses del voltant: necessita molta aigua, productes químics, reciclar... Ens hem mogut també en l’àmbit polític, hem contactat amb la Generalitat, Acció, el ministeri... El president espanyol, Pedro Sánchez, acaba d’anunciar un Perte per potenciar aquest sector d’11.000 milions, tot i que encara s’ha de concretar. Tots els països s’estan posicionant, tothom està contactant amb empreses del sector i intenta vendre el seu territori.
Han parlat amb fabricants asiàtics per saber com ho fan i prendre nota o si estarien disposats a invertir?
Per les dues coses. Taiwan ja està dient que estan saturats, que no poden créixer més. Hi ha empreses d’allà i també de Corea que estan instal·lant plantes als Estats Units i el Japó, surten del territori perquè ja no tenen prou mà d’obra. Tenen certs problemes i també saturació del seu mercat. Això ens afavoreix. Estem parlant amb elles per entendre com es decideixen per un territori o un altre, què necessitem i què ofereixen. A ells també els interessa tenir els possibles clients com més a prop millor. El cotxe connectat és un mercat emergent i Europa produeix entre el 40 i el 50% dels automòbils de tot el món, així que és un mercat molt important, es necessita una gran inversió en electrònica i en xips molt concrets, i els fabricants demanen que els llocs de decisió estiguin a prop de les fàbriques.
També han contactat amb possibles grups inversors.
Sí, n’hi ha que fins i tot estan disposats a invertir-hi, amb xifres importants, però s’ha d’anar amb compte perquè no sempre la inversió privada és compatible amb la pública. Estem estudiant diferents escenaris i alternatives.
La fàbrica de microxips generaria uns dos mil llocs de treball directes. Tindríem la mà d’obra necessària per a aquesta planta?
La Unió Europea destaca la importància de la formació i la retenció del talent, i tenim molts estudiants d’enginyeria que acaben la tesi doctoral i marxen a l’estranger a treballar. No deixa de ser talent que se’n va, no el podem retenir. Estem treballant amb les universitats per poder quantificar quants enginyers ens farien falta, perquè no només caldrien enginyers especialitzats en microelectrònica sinó també en química o industrials. Potser en un primer moment n’haurien de venir de fora, perquè la indústria no existeix avui en dia, tot i que és clar que també seria una oportunitat per recuperar talent perdut.
Sant Esteve Sesrovires, Vilamalla i també Reus. Ja han presentat tres possibles ubicacions de la planta. Què tenen en comú?
En els tres casos hi ha terrenys disponibles de més de 30 hectàrees i una sèrie de facilitats com ara accés ràpid a mitjans de transport o aigua. Hem parlat amb els alcaldes i són propostes fermes però no definitives.
Quins són els punts febles de la nostra possible proposta com a país?
Sobretot que no hi ha un ecosistema dedicat a aquesta fabricació. Hi ha empreses però, per exemple, les companyies químiques estan dedicades al sector farmacèutic, petroquímic o plàstics. Però es poden adaptar i anar creant aquest entorn.
Què suposaria per a Catalunya perdre aquest tren?
És perdre una gran oportunitat per modernitzar la indústria i desenvolupar noves tecnologies, idees i productes en un mercat amb molt de futur. Fa molt temps que no teníem una oportunitat com aquesta i per això estem lluitant perquè se’ns tingui en compte.

Grup de pressió

Núria Barniol és catedràtica d’electrònica al departament d’enginyeria electrònica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Lidera el grup de recerca en circuits i sistemes electrònics d’aquesta universitat. Ha estat coautora de més de cent articles de recerca i ha format part dels comitès científics de diverses conferències internacionals especialitzades. Actualment és editora a les revistes ‘IEEE Electron Device Letters’, ‘IEEE Journal of Microelectromechanical Systems’ i ‘Sensors-MDPI’. És una de les impulsores de la iniciativa FabCat, un grup de pressió creat l’any passat per intentar que Catalunya sigui escollida per ser la seu d’una fàbrica de microxips d’última tecnologia. “És una gran oportunitat i volem lluitar per aconseguir que sigui una realitat”, resumeix Barniol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA
economia

Boeing canvia de direcció

barcelona