És, des de fa prop de tres anys, la presidenta de l’Associació de Guies de Girona, una entitat que dona cobertura a aquests professionals de tota la demarcació. Explica que el fenomen dels free tours creix a la demarcació i que, tot i que des de l’associació lluiten per evitar l’intrusisme, els costa molt perquè “hi ha una llei europea que diu que tothom pot explicar el que vulgui al carrer”. Assegura també que la polèmica que es va generar quan a la ciutat de Girona es van treure els autobusos turístics del centre de la ciutat ja s’ha solucionat amb el baixador de Pedret.
Des de quan es presidenta de l’Associació de Guies de Girona?
Des de finals del 2019, i en aquests moments som una cinquantena d’associats. Ara, però, fem un canvi de tres càrrecs de la junta, però jo seguiré sent la presidenta.
Quin és l’objectiu de l’associació?
Fem d’ambaixadors de la ciutat o del territori que visita la gent. Vull dir que som receptors i expliquem al visitant el que vol conèixer amb l’objectiu que gaudeixi i que ho passi bé, però des d’una perspectiva d’un professional titulat.
El sector com ha passat aquests dos anys de pandèmia?
Fatal. Amb l’agreujant que quan ens van confinar, el març del 2020, nosaltres veníem de temporada baixa i el mes de març és quan es torna a reactivar tot. Per tant, el tancament ens va obligar a deixar-ho tot fins l’any següent. Vam passar al zero absolut. L’any passat, va ser un anar fent, però sense arribar al nivell d’abans de la pandèmia. Aquest any, però, comença a ser més bo.
S’està reactivant?
No penseu que tinguem molta i molta feina. No. En la nostra professió, pots tenir un dia de feia i dies que no facis ben res. A més, la gent va a última hora. Tret de les visites que organitzen les escoles, que són més en temporada baixa, i d’algunes agències de viatges, en termes generals el client normal va a última hora. Gent que potser arriba avui a Girona i vol fer una visita a la tarda. Actualment, no hi ha tanta previsió com havia abans. Fins i tot alguna agència de viatges o grups que contracten una visita per a un nombre determinat de persones però que, a l’hora de la veritat, acaben venint la meitat.
I el visitant majoritari que reben és l’estranger?
Ja hi ha turisme estranger, però també fem visites per a visitants catalans i de l’Estat espanyol. Una mica de tot.
Bàsicament, treballen amb agències de viatges i grups?
Depèn. Tant treballem amb agències que contactin amb nosaltres com fem els creuers que arriben a Palamós o a Roses i els oferim diferents visites com ara a pobles medievals de l’Empordà, Dalí o a la ciutat de Girona. Però també fem clients particulars.
I el client com s’hi posa en contacte?
A través del telèfon o del correu que tenim a l’associació.
Quan el client ve a la demarcació busca visitar les icones o fer visites diferents?
Depèn de les inquietuds de cada persona o grup, però, en general, gaudir d’una ciutat o d’una demarcació que, d’entrada, molta gent ja sap que té molt de patrimoni i hi ha moltes opcions per fer, que li han comentat que la ciutat de Girona és molt agradable i que és molt fàcil conèixer-la caminant i sense grans complicacions...
Els ‘free tours’ també han arribat a Girona?
Sí. Van trigar més a entrar que a altres poblacions, però també han arribat. Els free tours són gent que ofereix serveis de visites o rutes gratuïtament i que només cobra la propina que la gent els vol donar pel servei que han ofert. Abans d’iniciar la visita, indiquen que no treballen per cap preu fix i que siguis tu qui valoris la feina que han fet. Però, és clar, efectivament, això és intrusisme, perquè són guies que no estan titulats, no tenen acreditacions de guies oficials. La gent els dona el que vol i, segurament, al final acaben pagant el mateix que ens pagarien a nosaltres. En canvi, com que ells cobren propines, com més grans són els grups, més cobren. A Girona, hi ha un decàleg que diu que s’han de portar grups petits, i moltes vegades això no ho compleixen.
I és possible lluitar contra l’intrusisme?
A nosaltres ens costa molt lluitar contra això, perquè hi ha una llei europea que diu que al carrer tothom pot explicar el que vulgui, i aquí és on topa la nostra lluita. És clar que una persona que ofereix un free tour no pot entrar dins d’un monument a explicar res, però el carrer és molt gran. Nosaltres piquem pedra amb l’administració i demanem que les lleis canviïn per poder protegir el col·lectiu, encara que sigui a escala local. Perquè, a vegades, s’ha parlat d’altres llocs d’Europa i hi ha molts espais que estan molt controlats i on només es pot entrar si ets guia oficial. Això aquí costa molt, però no deixem de lluitar, tant des de l’associació com també en l’àmbit dels guies de Catalunya, a través de l’associació Aguicat. Intentem canviar les coses.
Però als guies oficials els hauria de servir el fet de tenir una formació.
Evidentment. Si vas al metge, vols que sigui titulat, no? Doncs si hi ha un professional que fa de guia oficial vol dir que té una formació i paga uns impostos per treballar fent de guia i uns autònoms.
I l’intrusisme creix?
Hi ha empreses de free tours globals i d’altres que són més locals. S’anuncien com a empreses que ofereixen visites gratuïtes, però que, després, serveixen d’ham per a altres visites que sí que cobren. Evidentment, no tothom funciona així. Els qui fan això solen ser les empreses més grans, que funcionen internacionalment i que també operen a la demarcació.
Les problemàtiques d’aquest intrusisme són generals?
Sí. És a tot arreu. A la demarcació de Girona ha tardat més a arribar que a Barcelona, però hi ha arribat igual.
Ha explicat que a Girona hi ha un decàleg de grups petits.
Això és un decàleg que s’ha fet des del consistori. Hi ha unes normes escrites i no escrites que diuen que si passes pel Barri Vell no pots anar amb grups grans i no pots utilitzar un micròfon perquè molestaràs els veïns que hi viuen. Això està prohibit. A nosaltres mai de la vida ens hi veuràs, mentre que d’altres sí que ho fan. Nosaltres anem amb radioguies i parlem als visitants a través d’un micròfon petit; això fa que la gent que viu al Barri Vell no et senti i, per tant, no molestes a ningú amb el soroll. També intentem no aturar-nos en espais estrets o petits per no obstaculitzar el pas a ningú. Hi ha tota una sèrie de punts que els guies oficials seguim sempre per no molestar, perquè un dels grans problemes del Barri Vell de Girona és que la gent hi viu i els has de respectar, malgrat que nosaltres estem fent la nostra feina. Grups petits, no entorpir el pas, no cridar i no anar amb micròfons, entre d’altres.
Abans de la pandèmia, l’Ajuntament de Girona va treure els autocars turístics del centre de la ciutat i es va generar molta polèmica. Ara, amb el nou abaixador funciona bé?
A principi del 2019, l’Ajuntament de Girona va decidir canviar la ubicació de l’aparcament d’autocars turístics de Berenguer Carnisser i s’havia d’anar al pavelló de Fontajau o a l’estació d’autobusos de Girona. La majoria anava a Fontajau i això volia dir que havies de travessar tota la Devesa. Era massa lluny del centre de la ciutat. Tot això és veritat que va provocar un cert malestar entre els guies turístics, perquè algun havia perdut algunes visites per les molèsties de l’aparcament. Ara, però, amb l’abaixador que s’ha fet al Pont Major és fantàstic.
Funciona bé?
La veritat és que estem contents. L’únic problema que hi ha és que, a vegades, hi ha algun autobús que no ve de l’associació que s’hi ha estat més estona i els veïns se n’han queixat. Perquè, és clar, l’abaixador no només el fem servir nosaltres. Des de l’associació, treballem perquè els autobusos que venen amb nosaltres respectin les normes.
Sempre es fan les mateixes visites o treuen novetats?
Ara, després de la pandèmia, no hem tret res nou. Però, abans, cada any sí que hi havia visites noves, no sabria dir quantes, malgrat que no és fàcil treure novetats i que la gent respongui.
La feina més important dels guies turístics, evidentment, és a l’estiu. Què fan la resta de l’any?
Un dels serveis que oferim des de l’associació, a part de dignificar la nostra professió i donar-la a conèixer, són cursos que, evidentment, s’imparteixen quan la feina baixa, des del novembre fins al març. Durant la resta de l’any, també tenim alguna visita, perquè hi ha les escoles, però, lògicament, no tenim la mateixa feina que a l’estiu. Els cursos s’imparteixen des de la universitat o des del Museu de Girona. Són gent rellevant i que sap de què parla, com ara Nolla i Sagrera.D’aquests cursos en fem diversos durant l’any.
Hi ha prou guies a la demarcació per cobrir tota la demanda?
Sí. Som prou guies. Un guia oficial tant pot fer una visita a la ciutat de Girona com també a Besalú o al Museu Dalí de Figueres. Estem tots prou preparats per fer-ho, entre d’altres coses, perquè, com ja he dit abans, no deixem mai de formar-nos.
A la demarcació, a part de Girona ciutat, Besalú i el Museu Dalí, quines altres visites fan?
La Costa Brava, amb l’Escala, Tossa de Mar, Cadaqués, Empúries i Sant Pere de Rodes, poblacions d’interior, com ara Peratallada, Ripoll i Ullastret, i del Pirineu de Girona, com és el cas de la vall de Núria i Sant Joan de les Abadesses.