La publicació de les balances desferma la lluita territorial

El fet que ahir l’Estat beneís per primer cop unes balances fiscals va desfermar una lluita entre territoris amb el futur model de finançament com a teló de fons. Les que més reben van usar els saldos per exalçar els beneficis de la solidaritat interterritorial i avisar que el nou sistema que s’està negociant amb el vicepresident Pedro Solbes no pot modificar el seu estatus actual, mentre que les que més aporten van exhibir els càlculs per exigir que ja és moment de girar la truita i deixar de castigar-les fiscalment.

Al marge del color polític dels seus governs, doncs, territoris com Andalusia, Canàries, Galícia, Astúries, Múrcia, la Rioja, Extremadura, Castella-la Manxa i Castella-Lleó van acollir amb diversos graus d’indiferència el resultat dels càlculs encarregats pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero. En molts casos, però, van aprofitar-ho per denunciar la pressió que atribueixen a Catalunya perquè es coneguessin les balances amb l’objectiu de condicionar el nou finançament, cosa que tots aquests territoris alertaven que no permetran.

Anticonstitucionals
El més contundent d’aquest grup va ser el president d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, que va arribar a assegurar que les balances són documents que no caben en l’Espanya constitucional i va avisar que el seu govern combatrà amb instruments “legals i argumentals” qualsevol ús que se’n derivi. “Si la publicació d’aquestes balances comporta algun acte administratiu, la Junta d’Extremadura el recorrerà”, va amenaçar.

En la banda dels que més aporten al sistema –Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Madrid–, la resposta institucional no va ser tan dura. Gairebé tots aquests territoris van coincidir a subratllar que s’han de produir ajustos per millorar el model de finançament perquè en la major part dels casos es consideren “castigades” pel sistema vigent. Però entre això i que sigui possible el front comú que proposa Catalunya hi ha un bon tros, sobretot en el cas de la Comunitat de Madrid, que avisava que presentar les balances és “estèril i inoportú”.

Ara bé, tant el president del País Valencià, Francisco Camps, com el conseller d’Economia de Madrid, Antonio Beteta, van aprofitar les xifres per reclamar a Zapatero que pagui el deute que se’ls reconeix.