L'all de Belltall reviscola

De gust fi, coent i saborós, sense ser gaire fort. Són les prin­ci­pals carac­terísti­ques de l'all de Bell­tall, una vari­e­tat autòctona que fa almenys tres-cents anys que es planta en aquest poble de la Conca de Bar­berà que ara té setanta empa­dro­nats. En ple cor­rent de cons­ci­en­ci­ació per la recu­pe­ració de les vari­e­tats agro­a­li­mentàries locals –l'ONU sosté que entre el 70% i el 90% d'aquests con­reus s'han per­dut durant el segle XX amb la implan­tació de l'agri­cul­tura inten­siva–, a Bell­tall s'han pro­po­sat man­te­nir el cul­tiu d'aquest all sin­gu­lar.

La pro­ducció actual és arte­sana en tots els sen­tits. Tot i que una vin­tena de page­sos en plan­ten, la majo­ria de pro­duc­ci­ons són cur­tes. En total, no se solen tre­nar més de 1.500 forcs anu­als, uns 4.500 qui­los. El sis­tema de con­reu s'ha man­tin­gut inva­riat gene­ració rere gene­ració. “L'all porta molta feina: cal plan­tar la lla­vor d'una en una, esco­gu­lar (treure-li el brot verd), entre­ca­var, arren­car-lo a pri­mers d'estiu i després ela­bo­rar els forcs”, explica Josep M. Miró, de cal Sebastià. Tam­poc no usen pes­ti­ci­des “perquè al final, es nota”. Per a les famílies que en pro­du­ei­xen és un recurs que “com­ple­menta la renda del cereal”. No obs­tant això, als anys cin­quanta, la venda d'alls cons­tituïa la part més gran del pastís del pres­su­post anual de les famílies page­ses. Josep Tous, un altre pro­duc­tor, recorda que “venien cami­ons de Banyo­les a car­re­gar-los, i era sobre­tot amb aquests diners que es pas­sava l'any”. Pre­ci­sa­ment el Pla de l'Estany té l'altra vari­e­tat autòctona cata­lana d'all. La majo­ria dels que con­su­mim pro­ce­dei­xen de la Manxa i la Xina. L'all de Bell­tall és “molt apre­ciat per la seva qua­li­tat; la clau és l'alti­tud de les ter­res, a 800 metres, perquè tenim un micro­clima, con­di­ci­o­nat per la boira de la plana d'Urgell”, explica Tous. L'all sols tira amunt a l'entorn de Forès, Pas­sa­nant i Bell­tall i Roca­llaura. A pocs quilòmetres d'aquesta àrea, ho han inten­tat sense èxit. La bona sani­tat del pro­ducte també con­tri­bu­eix al fet que es con­servi de collita en collita.

L'èxode rural i l'enve­lli­ment de la població de Bell­tall va posar aquest con­reu en una situ­ació límit. Fa dos anys, l'Asso­ci­ació de Veïns i Amics de Bell­tall va deci­dir recu­pe­rar “un cul­tiu en decadència, per por que es perdés la lla­vor”, segons el pre­si­dent, Pep Llo­ses. El pri­mer dis­sabte d'agost cele­bren la Festa de l'All, que enguany ha arri­bat a la segona edició, amb acti­vi­tats cen­tra­des en la venda i el tast de pro­duc­tes ela­bo­rats amb l'all. Volen incre­men­tar-ne la pro­ducció per asse­gu­rar-ne la con­tinuïtat, i estan tre­ba­llant en la cre­ació d'una coo­pe­ra­tiva o asso­ci­ació: “No és fàcil, perquè ja es comer­ci­a­litza tot en poques set­ma­nes i la majo­ria són page­sos grans”. Ara, els forcs es venen només als bai­xos de les cases del poble. L'escas­se­tat del pro­ducte en difi­culta la venda regu­lar i el reco­nei­xe­ment d'indi­cació geogràfica pro­te­gida. Arran de la festa, page­sos dels pobles del vol­tant s'han interes­sat per aquest con­reu.