La producció d’arròs pot caure un 10%
L’excés de calor i d’humitat de l’estiu rebaixa el rendiment
El preu superarà els 400 euros la tona per mirar de compensar uns costos de producció disparats
Els arrossaires del delta de l’Ebre estan immersos en la sega de l’arròs. La campanya d’enguany ve marcada per les intenses pluges de la primavera, que van retardar la sembra, i sobretot per una incessant calor a l’estiu que ha minvat el rendiment de la planta i pot provocar una davallada del 10% de la producció, que se situarà sobre les 120.000 tones d’arròs. Falta veure el rendiment de les varietats tardanes, com el JSendra o altres de gra llarg. Serà una campanya amb increment de preus i es pagarà amb escreix per sobre dels 400 euros per tona, un augment gairebé forçat per uns costos de producció disparats. “Enguany, si no, seria inviable”, ha reconegut Marcel Matamoros, arrossaire i president de la Cambra Arrossera del Montsià.
Caldrà veure si gràcies a les produccions més tardanes es pot recuperar el nivell de producció, però les varietats primerenques d’arròs al Delta, com el bomba, han donat resultats menys satisfactoris que altres anys, sobretot pel que fa al rendiment. Les pluges de la primavera van obligar a sembrar més tard i el cicle ha estat més curt. Això, sumat a continuades setmanes d’altes temperatures i molta humitat. “L’espiga no s’acaba d’omplir bé, es fa la meitat del gra i la minva de producció és bastant gran”, ha explicat Matamoros.
Amb el canvi climàtic, aquest és un context que s’anirà repetint. Plou molt i amb violència a la primavera, es retarda la inundació dels camps, i se sembra a tocar de l’estiu –en alguns casos amb els camps secs per esquiva la plaga del caragol maçana-. “Cada vegada ens afecta més” ha reconegut ep president de la Cambra del Montsià. “No solia apedregar mai i ja fa dos anys que hem patit pedregades,” ha exemplificat.
Tot i la calor i la humitat, però, no ha estat una campanya amb moltes complicacions pel fong de la pyriculària, que ha sí que impactat en altres zones productores com a Girona.
Més cost, més preu
Com reconeixen les cooperatives arrossaires, enguany el preu de l’arròs haurà de superar el llindar dels 400 euros per tona per poder fer front als disparats costos de producció. Com ha detallat Matamoros el preu dels adobs s’ha triplicat i també ha incrementat el preu dels carburants o els fitosanitaris. La Cambra Arrossera del Montsià ha liquiditat la passada campanya d’arròs anterior a 370 euros per tona, molt per sobre s del 290 o 300 euros per tona a quant se solia pagar. El preu de l’arròs enguany, segons el president de l’entitat, també dependrà del mercat tot i que les cooperatives paguen segons els resultats.
Justament es preveu “un desajust important el mercat” interior i és que enguany, la producció d’arròs s’ha reduït en altres zones productores de l’estat espanyol. A Andalusia s’han cultivat 26 mil hectàrees, menys, respecte de fa dos anys, i a Extremadura s’han cultivat 2.500 hectàrees de les 24.000 ha que se sembraven. Finalment, al País Valencià també estan pendents del rendiment i el comportament de l’arròs en una campanya on també s’ha sembrat “molt tard”.
Problemes de rendibilitat
El problema de la rendibilitat i viabilitat de cultivar els arrossars la complica també la falta de productes de matèria activa per combatre les males herbes. El catàleg de productes autoritzat s’ha reduït molt. Matamoros ha apuntat que no és tant pels efectes contaminants o sobre el medi ambient d’aquests productes, sinó perquè a les empreses els és molt “difícil i car”. “El registre de productes sanitaris està molt mal fet a Espanya i matèries actives que es fan servir en altres països de la Unió Europea, i costa molt registrar-les i s’acaben registrant marques excepcionals”, ha contat el president de la Cambra del Montsià.
Sense aquests productes, el problema de les males herbes s’agreuja i comença a passar factura. “Enguany ja hi ha parcel·les que segurament no se segaran i si continua així, cada vegada hi haurà més superfície de conreu sense cultivar”, ha alertat Matamoros. Són els camps en què les males herbes s’han “apoderat” del conreu, frena el creixement de l’arròs i no és rendible collir-lo.