Economia

XAVIER RIBAS

DIRECTOR D’EVARM

“Volem generar teixit industrial per viure millor”

L’hidrogen permet solucionar el problema de la mobilitat terrestre amb un combustible que és molt net
La falta d’energia, la consciència ambiental i el nivell de maduresa de la tecnologia estan impulsant el sector

Evarm, amb seu a Sant Boi de Llo­bre­gat, ha desen­vo­lu­pat el pri­mer pro­to­tip a Cata­lu­nya de vehi­cle que fun­ci­ona amb hidro­gen. L’hidro­gen és un gas que es pot emma­gat­ze­mar i uti­lit­zar quan es neces­sita, i un dels grans avan­tat­ges de la seva apli­cació en el sec­tor de l’auto­moció és que per­met tenir cot­xes i cami­ons amb una gran auto­no­mia que pel tub d’esca­pa­ment només eme­ten vapor d’aigua. Xavier Ribas és el fun­da­dor i direc­tor d’aquesta empresa que ha desen­vo­lu­pat la seva pròpia tec­no­lo­gia i ara busca inver­sors per poder tenir els pri­mers vehi­cles indus­tri­als que fun­ci­o­nin amb aquesta dis­rup­tiva tec­no­lo­gia a par­tir del 2024.

Defensa que l’hidro­gen és la millor alter­na­tiva al com­bus­ti­ble fòssil. Per què?
L’hidro­gen és un vec­tor energètic que té molts avan­tat­ges, tant pel que fa a ener­gia com si par­lem de com­bus­ti­ble per als vehi­cles. Nosal­tres pro­po­sem la solució amb hidro­gen per al trans­port, espe­ci­al­ment per als vehi­cles pesants, perquè per­met que fun­ci­o­nin sense gene­rar emis­si­ons con­ta­mi­nants, igual que els elèctrics endo­lla­bles però sense el hàndi­cap de les bate­ries, amb una càrrega ultraràpida i una auto­no­mia cinc vega­des supe­rior. És una tec­no­lo­gia que, per tant, solu­ci­ona el pro­blema de la mobi­li­tat ter­res­tre amb un com­bus­ti­ble molt net.
Com es con­ver­teix l’hidro­gen en ener­gia?
L’hidro­gen és un gas que obte­nim a par­tir de l’aigua i d’ener­gia foto­vol­taica o eòlica. Sepa­rem l’aigua en hidro­gen i oxi­gen i aquest oxi­gen es pot fer ser­vir en l’àmbit mèdic; per exem­ple, durant la fase més crítica de la pandèmia en feia falta molt. Pel que fa a l’hidro­gen, es pot emma­gat­ze­mar i fer ser­vir quan es vul­gui. Les ener­gies reno­va­bles només les pots con­su­mir al moment perquè no es poden emma­gat­ze­mar, però l’hidro­gen el podem gene­rar i guar­dar en dipòsits fins que ha de ser uti­lit­zat. Quan el posem en un vehi­cle de pila d’hidro­gen, hi ha un dipòsit que l’emma­gat­zema i genera elec­tri­ci­tat sobre el vehi­cle. L’ener­gia es genera a mesura que la vas neces­si­tant.
Cal una pila, doncs.
Sí, en el vehi­cle hi ha un dipòsit d’hidro­gen i també una pila que, gràcies a una reacció química, és la que per­met con­ver­tir aquest gas en ener­gia elèctrica.
Si tingués un vehi­cle de pila d’hidro­gen neces­si­ta­ria car­re­gar el dipòsit i el pro­blema deu ser que la xarxa d’esta­ci­ons de ser­vei no està des­ple­gada, oi?
Exacte. Per car­re­gar els vehi­cles fan falta esta­ci­ons de ser­vei d’hidro­gen o hidro­ge­ne­res. A Bar­ce­lona n’hi ha una a la Zona Franca i en aquest cas sub­mi­nis­tra hidro­gen produït local­ment amb ener­gies reno­va­bles, és fet a Cata­lu­nya. L’hidro­gen emma­gat­ze­mat es passa al dipòsit del vehi­cle amb un procés superràpid, són 8 o 10 minuts. I ja tens l’auto­no­mia necessària per fer el trans­port. Nosal­tres par­lem de cami­ons perquè és on ens hem cen­trat, ja que són els grans con­su­mi­dors de com­bus­ti­ble i, per tant, els més con­ta­mi­nants.
De quina auto­no­mia estem par­lant?
Els vehi­cles elèctrics no poden por­tar grans bate­ries perquè pesen molt, per això l’auto­no­mia és de 100-150 quilòmetres, i en el cas dels de pila d’hidro­gen pot situar-se entre els 600 i els 800 quilòmetres en funció del tipus de recor­re­gut que es faci.
Tor­nem al hàndi­cap de les esta­ci­ons de ser­vei d’hidro­gen. Hi ha plans per fer-ne més?
Sí, ara hi ha poques esta­ci­ons però s’està inver­tint molt tant per poder gene­rar aquest hidro­gen a gran escala com per dis­po­sar de més esta­ci­ons. Actu­al­ment hi ha plans a tot l’Estat espa­nyol i també, en el cas de Cata­lu­nya, per ins­tal·lar-ne a Tar­ra­gona, Lleida... Pri­mer s’esta­bli­rien a les capi­tals i després s’anirà ampli­ant la xarxa a dife­rents loca­lit­za­ci­ons. En uns tres anys, el nom­bre d’esta­ci­ons d’hidro­gen crei­xerà molt.
Passa el mateix a tots els països?
A Ale­ma­nya i als Estats Units, sobre­tot a Califòrnia, n’hi ha mol­tes. Allà són molt estric­tes amb el con­trol de les emis­si­ons con­ta­mi­nants i només amb aquesta tec­no­lo­gia pots acon­se­guir reduir-les.
Des­co­nei­xem molt aquesta tec­no­lo­gia perquè s’ha apos­tat molt més pel vehi­cle elèctric amb bate­ria i endo­llat al cor­rent?
En el cas dels cot­xes em sem­bla bé, és una tec­no­lo­gia fantàstica, però els cami­ons con­su­mei­xen molt, trans­por­ten coses i han de tenir molta auto­no­mia. És aquí on veiem un interès espe­cial en l’hidro­gen.
Evarm, amb planta a Sant Boi de Llo­bre­gat, ha desen­vo­lu­pat ja tres pro­to­tips de vehi­cle indus­trial que fun­ci­ona amb pila d’hidro­gen.
Tenim ara dues tec­no­lo­gies. La pri­mera per­met adap­tar un vehi­cle de motor de com­bustió i per­me­tre que fun­ci­oni de forma híbrida, de manera que reduïm l’ús del gasoil entre un 30 i un 40%. Però també podem anar a un vehi­cle que fun­ci­ona al cent per cent amb hidro­gen tra­ient el motor i el dipòsit de gaso­lina i elec­tri­fi­cant-lo del tot, posant-li el dipòsit d’hidro­gen i la pila. D’aquesta manera, el vehi­cle genera l’elec­tri­ci­tat men­tre s’està movent i només deixa anar vapor d’aigua.
El pla indus­trial de l’empresa passa per tenir a Sant Boi una fàbrica de vehi­cles indus­tri­als de pila d’hidro­gen. En quin punt es troba el pro­jecte?
Estem bus­cant inver­sors per fer cami­ons a Cata­lu­nya que fun­ci­o­nin amb pila d’hidro­gen. Hem llançat la pro­posta a l’Estat i a la Gene­ra­li­tat i també l’estem pre­sen­tant a inver­sors i fons d’inversió. Es tracta de pro­duir vehi­cles fets aquí que fun­ci­o­nin exclu­si­va­ment amb hidro­gen. El dis­seny ja està fet, falta la inversió necessària per a les acti­vi­tats de pro­ducció. No és una qui­mera, és un pro­jecte que ja es podria fer rea­li­tat, però no volem fer volar coloms, volem tenir garan­tida la capa­ci­tat finan­cera per fer-ho i que no passi com en altres pro­jec­tes, que moren men­tre s’estan fent. Abans de llançar el pro­jecte al cent per cent, volem tenir garan­tits els fons per com­prar mate­ri­als, fer els pri­mers vehi­cles, les pro­ves, les homo­lo­ga­ci­ons, con­trac­tar gent...
Quina inversió els cal?
Per a aquesta pri­mera fase estem par­lant de cinc mili­ons d’euros. És una inversió forta per a una pime com Evarm, però real­ment no és gaire gran si tens els inver­sors ade­quats.
Com estan res­po­nent els inver­sors?
Fa uns mesos que con­tac­tem amb ells i hem acon­se­guit més o menys la mei­tat dels fons neces­sa­ris. No som un país amb inversió indus­trial, costa perquè som una empresa que fa anys que tre­ba­llem i el pro­jecte agrada però no passa com a Ale­ma­nya, que creu molt en la indústria i la riquesa que genera. Estem ana­lit­zant les dife­rents mane­res que hi ha al mer­cat per tro­bar aquest finançament.
Estan par­lant amb inver­sors inter­na­ci­o­nals?
No des­car­tem res, estem en con­tacte amb tot tipus d’inver­sors.
El fet de ser pio­ners suposo que és un al·lici­ent per als inver­sors perquè la tec­no­lo­gia és dis­rup­tiva, però alhora genera recels i incer­tesa...
A vega­des sent pio­ner et men­ges totes les tra­ves al mateix temps que ho has d’impul­sar tot. Hem impul­sat la nor­ma­tiva i hem por­tat la tec­no­lo­gia a un altre nivell, però ara volem que sigui un pro­ducte final tan­gi­ble, que la gent pugui com­prar el nos­tre vehi­cle i fer-lo ser­vir en el seu dia a dia.
Quan podria estar al mer­cat?
Ara anem avançant però amb l’impuls de la família; és una empresa fami­liar i anem apor­tant tot el capi­tal dels guanys que tenim en les altres àrees de negoci i així paguem els engi­nyers, però això té una velo­ci­tat i no és la ideal. Cre­iem que, si acon­se­guim la inversió necessària aquest any o el que ve, el 2024 podríem pro­duir en sèrie el nos­tre pri­mer vehi­cle. No par­lem de grans sèries, però sí d’un pro­ducte que vagi evo­lu­ci­o­nant al llarg dels següents anys.
La fàbrica de cami­ons de pila d’hidro­gen apos­ta­ria per la pro­ducció de pro­xi­mi­tat?
Hi ha moltíssima cosa que es pot fabri­car a Cata­lu­nya. Hi ha tec­no­lo­gies que a casa nos­tra no s’han desen­vo­lu­pat perquè el sec­tor s’ha cen­trat a seguir els fabri­cants tra­di­ci­o­nals, que bàsica­ment han apos­tat pels motors de gaso­lina i dièsel i alguna petita tec­no­lo­gia híbrida. En hidro­gen, hi ha com­po­nents com les piles en els quals estan tre­ba­llant dife­rents empre­ses, però encara falta. El nos­tre pro­jecte, però, podria aju­dar i impul­sar aques­tes empre­ses i fer que es posin al dia. Perquè neces­si­tem com­pra­dors. El 90% del que nosal­tres neces­si­tem es podria fabri­car aquí sense pro­blema. Alguna empresa està tre­ba­llant a l’Estat espa­nyol en el tema dels dipòsits d’hidro­gen i piles i altres com­po­nents també arri­ba­ran. A Evarm volem gene­rar tei­xit indus­trial per viure en un lloc millor; és ide­a­lista però pen­sem que és pos­si­ble. Com que a Ale­ma­nya tenen un con­text indus­trial molt millor, també gene­ren molta més feina de qua­li­tat.
Com va néixer l’empresa?
El 2015 vam fun­dar la com­pa­nyia per donar solu­ci­ons a les flo­tes de vehi­cles per ser més ecològiques i fer ser­vir com­bus­ti­bles més nets i econòmics. Teníem un neguit a la família, perquè una sèrie de fami­li­ars s’havien que­dat a l’atur. Jo tenia una feina bona i estava ben situat, però sem­pre havia vol­gut ser empre­sari i vaig deci­dir inver­tir i crear una com­pa­nyia. La van començar a moure i impul­sar els meus pares i la meva dona, i jo vaig aju­dar com vaig poder fins que el 2017 vaig dei­xar la meva feina i em vaig dedi­car a fons a Evarm per fer-la créixer i poder aten­dre tots els plans que teníem. El 2018, al pla estratègic, ja vam deci­dir apos­tar per l’hidro­gen i amb el suport de l’agència pública Acció vam començar a tre­ba­llar amb l’Ins­ti­tut de Recerca de Corea.
I va arri­bar la pandèmia. Què va supo­sar?
Amb la covid arri­ben els pro­ble­mes geo­es­tragègics de falta d’ener­gia i l’hidro­gen pren més impuls i ens agafa tre­ba­llant en el tema. És aquí on veiem que, si real­ment s’està inver­tint en la indústria de gene­ració d’ener­gia i en la xarxa d’esta­ci­ons de ser­vei, el nos­tre pro­jecte indus­trial és més vigent que mai, per això s’acce­lera.
Per què no s’havia apos­tat per aquesta tec­no­lo­gia fins ara?
Mol­tes empre­ses fa temps que tre­ba­llem en aquest camp, però fins que no s’han vist les ore­lles al llop, ningú ha tret els plans del calaix. Com tota la tec­no­lo­gia dis­rup­tiva, només s’imposa quan con­ver­gei­xen dife­rents fac­tors. Ara la tec­no­lo­gia ha arri­bat a un punt de madu­resa molt més impor­tant que fa vint anys, hi ha el fac­tor econòmic, el medi­am­bi­en­tal, la cons­ci­en­ci­ació dels con­su­mi­dors, que cada cop accep­ta­ran menys que el seu vehi­cle con­ta­mini... També hi tenen a veure les limi­ta­ci­ons en el sub­mi­nis­tra­ment, només cal veure les fac­tu­res energètiques que està pagant la gent.
Evarm és una de les empre­ses que for­men part de la Vall de l’Hidro­gen, un dels plans estratègics del govern per aspi­rar als fons Next Gene­ra­tion.
Hi estem molt impli­cats. Hi ha mol­tes empre­ses i ara s’han de fer pro­pos­tes con­cre­tes. Nosal­tres tenim el nos­tre pla indus­trial i si rebem aju­des per­fecte, però no ens podem espe­rar i ani­rem avançant, amb aju­des o sense. En l’àmbit empre­sa­rial, fa poc també vam com­par­tir experiències i pro­jec­tes amb enti­tats i com­pa­nyies de Navarra, Aragó i el País Basc per mirar si podem fer un front comú. Pot­ser no es veu però hi ha molt movi­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia