Economia

Rubén Bonet

Fundador i conseller delegat de Fractus

“Que copiessin la nostra invenció va ser el senyal que havíem tingut èxit”

Quan nosaltres vam començar el 1999, el ‘venture capital’ no existia a Barcelona

Fractus no és un nom gaire conegut pel gran públic, malgrat que les seves antenes fractals inventades a Barcelona han estat clau en la revolució de la telefonia mòbil. Avui dia, l’empresa inverteix gairebé tot el seu pressupost en R+D i a crear patents per després transferir la tecnologia mitjançant llicències: ja ha registrat més de 140 patents. És una història d’èxit que amaga moments crítics, com quan van estar a punt de desaparèixer o quan van emprendre una batalla legal contra grans fabricants de telèfons per pirateria i van guanyar. Rubén Bonet, cofundador amb Carles Puente, ho explica ara en un llibre.

Quan Fractus va néixer el 1999 el model era industrial?
És cert que vam tenir l’opció de comprar una fàbrica d’antenes i injectar la nostra tecnologia però la vam descartar; la posada en marxa d’un model industrial requereix posar dins de la companyia moltes coses de les quals no som experts: el nostre fort és invertir en R+D, això ho vam tenir clar des del primer moment. I ens vam adonar que obtindríem un retorn de la inversió més elevat si anàvem directament a llicenciar la tecnologia. És canviar radicalment el compte de resultats per ser més eficients.
Quines altres coses teníeu clares?
Que el camí no seria fàcil, i per això vam muntar un consell d’administració fort abans de tenir els inversors, ens vam envoltar dels millors advocats de Barcelona i van buscar inversors que també tinguessin bons contactes i capacitat de suport.
I vau bastir una arquitectura de patents des del minut zero. Això ha estat clau?
Totalment. Vam entendre que era fonamental estructurar les patents en allò que en diem “la catedral de patents”, perquè teníem la sensació que, en el cas que la nostra tecnologia tingués èxit, ens copiarien. De fet, la còpia era el senyal de l’èxit.
De fet és el que va passar i vau haver d’anar a judici.
Hi ha un interval temporal en què, en paral·lel a les converses que teníem amb clients per introduir la tecnologia, aquests clients, en altres projectes, i altres clients amb els quals encara no havíem parlat estaven utilitzant antenes amb la nostra tecnologia.
Estem parlant de grans marques com ara Samsung, LG i Blackberry.
Efectivament. En aquest món l’acte de la còpia no és necessàriament una acció d’espionatge industrial, sinó que, de manera natural, els desenvolupadors d’antenes arriben a la conclusió -més tard que nosaltres i veient antenes de projectes dels quals Fractus formava part- que la millor manera de fer antenes és la que vam inventar.
Les vostres antenes van revolucionar els mòbils, però inicialment estàveu més enfocats al mercat de les torres de telecomunicacions?
Sempre hem tingut la visió d’aquests dos mercats, però sí que és cert que en les fases inicials ens vam concentrar en les torres, i després, per l’explosió de la telefonia mòbil, ens vam orientar més cap aquí, però mai hem deixat de fer recerca en aquests dos camps i molts altres com ara l’automoció. La nostra voluntat era portar la tecnologia bàsica (deep tech) a tants camps com fos possible.
I, malgrat aquest èxit internacional, vau estar a no res de fer fallida. Què va passar?
L’empresa va estar a punt d’ensorrar-se després d’una compra fallida, que va desencadenar una espiral negativa en els nostres inversors que va provocar que tinguessin una situació crítica des del punt de vista del finançament, és allò que en el món start-up es coneix com “la travessa del desert” (valley of death), que va ser més llarga del que ens pensàvem i els diners es van esgotar. Mai vam perdre la nostra visió que acabaríem triomfant i que calia perseverar. De fet, es va resoldre fent un management buy-out, que és que els mateixos directius vam comprar les accions dels nostres inversors i vam injectar el capital necessari per tirar endavant.
Podríem considerar Fractus una de les pioneres del que ara és el hub d’empreses tecnològiques de Barcelona?
Sí. Quan vam començar nosaltres, el venture capital no existia i vam haver de buscar proveïdors de private equity, que normalment entra en fases més madures d’una empresa, i convèncer-los que apostessin per nosaltres. Aleshores, encara Acció era el Cidem i una de les primeres converses que vam tenir va ser sobre Silicon Valley i què fer a Barcelona. Després va sortir Barcelona Activa, el fons Barcelona Emprèn, que va invertir a Fractus en fases inicials. I ara l’ecosistema està molt més desenvolupat, hi ha venture capital, hi ha incubadores i acceleradores, el que és la transferència universitat-empresa està molt millor.
Diu que volia situar Fractus al lloc que li pertoca entre les companyies que han contribuït amb alguna innovació trencadora en la indústria de les telecomunicacions. Aquest és el motiu del llibre?
Nosaltres hem lluitat molt i ja tenim aquest lloc que ens pertoca en la història de la nostra indústria. El llibre és aproximar aquesta validació del concepte a un lector que pot ser d’empresa o més general. El 2019 vaig tenir la sensació que s’havia tancat un cercle que es va iniciar el 1999, quan en Carles i jo vam tenir aquella primera conversa al seu despatx de la universitat, i que havien calgut vint anys de muntanya russa per fer realitat aquella idea. I em vaig adonar que tenia una història per explicar. Ens ho hem passat molt bé i també hem patit molt.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.