Pla de xoc als EUA

És la reforma de la normativa financera dels EUA més gran en gairebé vuitanta anys. La nova legislació, presentada pel secretari del Tresor, Henry Paulson, pretén adaptar el sistema financer als nous temps i fer-lo més eficaç davant futurs reptes. A conseqüència d'aquesta reforma, el paper de la Reserva Federal n'ha sortit enfortit.
La reglamentació financera datava dels anys trenta del segle XX, quan els EUA van haver de fer front a la Gran Depressió. "La nostra estructura de reglamentació no està feta per fer front al sistema financer modern", ha dit Paulson, que va negar que el pla neixi per donar resposta a les turbulències dels mercats.

Però el cert és que són molts els que culpen l'actual normativa de la crisi hipotecària i critiquen el nou pla per no oferir prou regulació. Segons Paulson, "més regulació no és la resposta", sinó "una estructura més flexible" per adaptar-se als canvis.

Riscos i sancions
S'amplia en les crisis financeres l'autoritat de la Fed, que es convertirà en "reguladora de l'estabilitat del mercat" i podrà controlar les pràctiques i els comptes de qualsevol entitat financera que sigui una amenaça per a l'estabilitat del sistema. També podrà imposar sancions.

L'ambiciós pla vol ordenar el batibull d'agències reguladores sota la direcció de tres entitats. La primera vigilarà l'estabilitat dels mercats -això ho farà la Fed-, la segona s'ocuparà de la salut financera dels bancs, i la tercera protegirà consumidors i inversors. Aquestes dues seran de nova creació.

L'objectiu és fer més eficient el sistema actual, en el qual diverses oficines governamentals regulen els bancs, entitats d'estalvi i unions de crèdits. Es vol fusionar la Securities and Exchange Commission, que regula els mercats financers, amb la Commodity Futures Trading Commission, que regula els de primeres matèries. Paulson també va proposar posar en marxa una comissió de supervisió de préstecs hipotecaris després de la crisi.