Economia
Supervivents de la pesca artesanal
Les confraries de pescadors van veient com s’extingeixen els professionals que fan servir les modalitats més tradicionals
Prop d’una desena de confraries estan a punt de tancar o tenen un futur incert
“No hi ha relleu per al pescador que es jubila, pels horaris, pel sou i perquè cada cop hi ha menys peix”
“A s’Alguer, hi vivien pescadors de bonítol i, ara, només s’hi pot fondejar, però no descarregar-hi peix”
Són els més resistents, els que es fan a la mar gairebé cada dia, són els darrers pescadors del tresmall, una modalitat artesanal que comença a escassejar. Tot i ser un art de pesca que acumula segles de tradició, actualment veu com només uns quants supervivents s’hi dediquen. I aquells que sobreviuen, ho han de fer afrontant un munt de dificultats. A Catalunya, hi ha fins a nou confraries que aposten pel mètode artesanal de la pesca amb xarxa, distribuïdes al llarg de tot el litoral, que veuen propera la desaparició per falta d’embarcacions. Són les que estan ubicades a l’Estartit, Cadaqués, Lloret de Mar, Mataró, el Masnou, Badalona, Sitges, Segur de Calafell i Torredembarra.
La secretària de la Confraria de Pescadors de Cadaqués, Sílvia Clavaguera, lamenta que durant els últims anys hagin passat de més de vint pescadors als dos actuals. “Per a cada pescador que es jubila, no hi ha relleu, perquè els horaris són intempestius, es treballa moltes hores, no tens un sou assegurat, treballes al mar amb una barca petita i cada vegada hi ha menys peix”, sentencia. Ella mateixa remarca que també hi ha moltes traves administratives. “L’administració ho complica molt. Els funcionaris són molt amables, però les normatives compliquen cada vegada més la feina”, indica.
Clavaguera hi afegeix que la confraria cadaquesenca té la sort que és una de les poques del litoral gironí que tenen autorització per fer venda directa, excepte quan la pesca és molt important en nombre de quilos. En aquest últim cas, han de vendre els exemplars pescats a la llotja de Roses o a la del Port de la Selva. “De fet, no és habitual que hàgim d’anar a Roses o al Port de la Selva. L’any passat, només hi vam haver de dur la pesca tres dies”, explica. Els altres dies, quan les barques tornen a port, venen els peixos pescats al moll de Portlligat.
Les dues barques de la confraria tenen sis i cinc metres d’eslora i pesquen amb diversos arts menors, segons el cas: palangre fi, nanses, xarxa... Sempre a la zona del cap de Creus. Les espècies que pesquen majoritàriament són llagostes, escórpores, molls i, en general, peix mediterrani.
L’angula de l’Estartit
La Confraria de l’Estartit té més efectius, però el seu patró major, Joan Massaguer, afirma que el futur és poc clar, sobretot perquè els entrebancs burocràtics són cada vegada més importants, cosa que afavoreix el furtivisme. El cap dels pescadors de l’Estartit posa com a exemple els problemes que té un pescador jove de la confraria per canviar la barca vella de fusta que té per falta de subvencions. La confraria, però, té un bon actiu amb la pesca de l’angula al Baix Ter.
Massaguer explica que apleguen disset pescadors. En concret, ha detallat que cinc i un mariner es dediquen a l’angula, un dels quals té 54 anys; un altre, 34 i un altre, 35 –aquests dos últims segueixen la tradició familiar–, un mariner de 24 anys que es dedica a la pesca del sonso i dos pescadors de la mateixa espècie que provenen d’una “família de pescadors de tota la vida”. La resta són més grans.
El patró major lamenta la política actual de l’administració, que intenta centrifugar tota la pesca als ports grans. Critica que, fruit d’aquesta política, s’han perdut zones de pesca com la cala de s’Alguer de Palamós. “S’Alguer és un racó de pescadors de tota la vida; hi vivien pescadors de bonítol i, ara, només s’hi pot fondejar, però no descarregar-hi peix”, diu.
Massaguer remarca la importància de la pesca amb arts menors, ja que és totalment selectiva, cosa que afavoreix l’equilibri de les pesqueres i, per això, no estan sotmesos a vedes. A més, insisteix en el paper dels pescadors com a col·laboradors d’arts menors necessaris per a la sostenibilitat de la pesca. En aquest sentit, explica la participació que té la Confraria de l’Estartit en el Projecte Sèpia, que té com a objectiu la conservació i recuperació d’aquesta espècie a la badia de Pals i al golf de Roses.
Finalment, el màxim responsable de la confraria diu que tenen un bri d’esperança amb l’empresa de venda del seu peix que ara posen en marxa.
