Cotxes de la discòrdia

“La competència només és vertadera quan és lleial.” Així de contundent va ser la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, en l’anunci de l’enèsima guerra entre Brussel·les i Pequín per les ajudes a empreses. Ara, el focus està sobre els cotxes elèctrics fabricats a la Xina que arriben al mercat comunitari. “Els mercats mundials estan inundats de cotxes elèctrics xinesos que són més barats. El seu preu es manté artificialment baix gràcies a enormes subvencions estatals. Això està distorsionant el nostre mercat”, remarcava Von der Leyen després d’anunciar que el seu executiu iniciava una investigació sobre les ajudes de Pequín als cotxes elèctrics.

Amb competència exclusiva sobre la política comercial del bloc, la Comissió Europea posa periòdicament en marxa investigacions quan sospita que un país estranger dona ajudes a empreses per fabricar determinats productes que després arriben a la Unió Europea (UE), creant així una situació de desavantatge per a les companyies europees, que no poden rebre els mateixos ajuts.

El pla econòmic quinquennal vigent de Pequín menciona precisament els “vehicles de nova energia” com un dels pilars del seu sistema industrial i les xifres d’entrada al mercat europeu dels cotxes elèctrics fabricats al país asiàtic justifiquen la decisió de Brussel·les. Segons dades de la Comissió Europea, la diferència de preu entre els cotxes elèctrics fabricats a la Xina i els seus equivalents a la UE és de mitjana d’un 20%.

Les dades que té sobre la taula l’executiu comunitari apunten que empreses xineses com ara Xpeng, Nio i BYD ja han obtingut el 8% del mercat europeu de cotxes elèctrics, el doble respecte al 2021. Segons les projeccions de Brussel·les, si la tendència actual es manté, la quota de mercat dels vehicles elèctrics xinesos serà del 15% el 2025. L’any passat, la UE va importar més de mig milió de vehicles fabricats a la Xina, dels quals el 63% eren elèctrics, segons l’Associació Europea de Fabricants d’Automòbil (ACEA).

Ara bé, els avantatges de la Xina en el sector van més enllà. El país asiàtic té una posició privilegiada en el mercat de matèries primeres necessàries per fabricar les bateries per als vehicles nets, com ara el liti, el níquel i el cobalt, entre d’altres. Això és el que explica que Pequín tingui una posició dominant en el mercat mundial, amb grans nivells d’exportació arreu del món. A aquest context s’hi afegeix que el mercat europeu és especialment atractiu per a les opcions de transport sostenible per de la prohibició gradual dels motors de combustió.

“A Europa li manca una estratègia robusta i coherent cap a la competència cada cop més dura que ve de fora”, es queixava la directora general de l’ACEA, Sigrid de Vries, en una publicació en la qual també alertava que les inversions xineses en tota la cadena de subministrament estan situant Pequín en un “gairebé monopoli” en matèries primeres. “El 2022, en només un any, la Xina ha instal·lat 800.000 punts de càrrega, gairebé la mateixa xifra dels que s’han instal·lat a la resta del món des que van començar les inversions en infraestructures de càrrega”, indicava De Vries.