Les caixes obren 10 vegades més oficines que els bancs

No és cap novetat com a tendència, però sí que impressiona com a dígit estadístic. Les caixes d'estalvis espanyoles han expandit deu vegades més que els bancs la seva xarxa d'oficines en els últims cinc anys. Segons l'anuari de La Caixa, si les primeres han ampliat la seva presència física al territori espanyol en un 18%, concretament amb 3.586 oficines noves, els bancs tan sols ho han fet en un 2,3% i 341 oficines. En el rànquing de demarcacions, Tarragona consta en setè lloc en augment d'oficines bancàries, un 9%.
Com cada any, l'anuari aporta profusió de dades sobre diversos aspectes econòmics, demogràfics i socials de l'Estat. Segons dades corresponents al 2006, Catalunya és el segon territori de l'Estat, per darrere de les Balears, amb una ràtio més important de telèfons fixos per cada 1.000 habitants (448 unitats). Per demarcacions, el rànquing l'encapçalen de nou les Balears, però Girona figura en segona posició i Barcelona en setena, per davant, per exemple, de Madrid, que hi queda onzena.

En canvi, el Principat és el tercer per la cua en la relació de territoris per increment del parc d'automòbils i camions, en contrast amb comunitats com Castella-la Manxa, que és on hi ha més cotxes nous, i Madrid, puntera en matriculacions de camions.

En qualsevol cas, des del punt de vista econòmic, Catalunya lidera la major part de rànquings, i malgrat que l'índex de població no supera el 16% del total de l'Estat, és la primera de la llista en altres índexs, com la quota de mercat en capacitat de consum, empatada amb Andalusia, amb un 16,7%; activitat econòmica, un 20%, molt per davant de Madrid, que es queda en un 16,8%; activitat industrial, un 21,3%, a força distància d'Andalusia, la segona, amb un 11,5%, i el País Valencià, amb un 11,4%.

Els nouvinguts
L'anuari no oblida la variable de la immigració, i el Principat és, en termes absoluts, qui més nouvinguts ha acollit en el període 2001-2006, concretament 656.404 persones, per bé que en termes relatius queda en cinquena posició, al darrere de Múrcia, el País Valencià, les Balears i la Rioja. En tot cas, les quatre demarcacions consten en el llistat on més ha crescut la població immigrada.