Família empresària Roy
Pocs processos de relleu d’empresa familiar han tingut tanta atenció mundial com el de la família Roy. En la història d’aquesta família empresària trobem drama, comèdia i intrigues a l’altura del Rei Lear o altres obres de Shakespeare. El fundador ha estat un dèspota narcisista, de vida una mica dissoluta, acostumat al fet que la gent que li envolta balli al so de la música que ell toca. Això segurament ha tingut una gran influència en el caràcter dels seus fills, que contínuament semblen tractar d’igualar-lo: el primogènit un fracassat que compra la companyia femenina; el segon un addicte a les drogues, insegur, intrigant i obsessionat pel poder; la filla manipuladora i el benjamin amb greus problemes sexuals. De caràcter ben diferent, tenen en comú la seva falta d’ètica i ineptitud; els uneix una cosa: la lluita per posseir el poder.
Per la seva dimensió l’empresa de la família Roy disposa d’un consell d’administració, amb nombrosos externs; però sembla que poc independents donat el caràcter del fundador. La dimensió i sector també fan que empresa i família siguin fàcilment centre d’atenció, potenciat pel seu nivell de vida ostentós i les operacions financeres i escàndols en què es veuen embolicats. Aquesta notorietat té el perill de fer creure que aquest cas excepcional és l’habitual. Lamentablement, solen ser els casos escandalosos els que més criden l’atenció i es recorden; per això és molt important fer pedagogia del món real de les empreses familiars. Aquells que no coneguin amb detall les vicissituds de la família Roy i del tempestuós procés de relleu en la seva empresa no tenen més que veure la sèrie Succession i conèixer en profunditat a Logan; als seus fills Connor, Shiv, Roman; al seu gendre Tom i nebot Greg.
Com sigui que es tracta d’una història fictícia, podem reflexionar sobre com ha de ser un procés de relleu en l’empresa familiar, sense que els protagonistes de la família Roy alcin la veu. Comencem per recordar la saviesa popular: “El difícil no és heretar una empresa, és mantenir-la”; “Si els vells no es van els joves potser no es queden”; “La família té dret a l’herència, però no necessàriament a administrar el negoci”, i “El relleu és l’examen final de l’empresa familiar”.
El relleu en les empreses familiars té una sèrie de característiques: és menys freqüent que en les empreses no familiars, ja que la durada dels càrrecs i la propietat sol ser més llarga, especialment en el cas del fundador; hi ha més implicació emocional; i el procés pot ser més endogàmic, amb més alt risc de nepotisme.
Hi ha quatre relleus, que no tenen per què coincidir en el temps ni persones: en la direcció, govern i propietat de l’empresa, i en el lideratge de la família. Amb facilitat es confonen ja que en el fundador els rols solen coincidir en la mateixa persona. En el relleu intervenen diferents actors: els predecessors, els continuadors, l’empresa i la família. Per això es diu que el procés de relleu és un 4x4.
Els quatre pilars del relleu són: planificar (amb fites i calendari) amb antelació, tenir un consell professional, comprendre a la família i tenir vida fora de l’empresa. Factors d’èxit són: que el negoci tingui futur i que els continuadors tinguin voluntat i capacitat. Les fases són: planificació, preselecció de continuadors, atracció i formació, selecció, inici del relleu i pas al costat.
La història de la família Roy ens recorda moltes coses. El caràcter fort d’un fundador d’èxit empresarial pot crear continuadors febles. Hi ha predecessors que no tenen planificat el relleu, o que tenint-lo no són clars amb aquest. Poden arribar a utilitzar als continuadors com si fossin peces d’un joc. El paper dels familiars no sanguinis. La importància dels plans de contingència, dels poders preventius, dels capítols matrimonials. El paper dels assessors i mediadors. La importància i dificultats de la comunicació sincera en la família empresària. La gestió de la informació portes fora. Les aliances i coalicions en el sistema familiar poden variar. Que comptabilitat i realitat no sempre coincideixen. Les diferents visions generacionals del futur del negoci. La temptació de crear regnes de taifes entre els continuadors. Les parts ocultes de la història familiar. La importància de no vendre la pell de l’os abans de caçar-lo. La possibilitat de vendre l’empresa. I finalment ens recorda la importància dels obituaris i que les històries poden tenir finals inesperats.