Assolim vol seguir creixent sense oblidar la rendibilitat
La distribuïdora d’alimentació, que va néixer el 2014 d’una unió d’empreses afins, ha passat de 20 a 57 milions en 10 anys
La pandèmia va castigar les finances de l’empresa, que ha canviat l’estratègia cap a la generació de beneficis i la digitalització
La companyia rep ofertes de compra que rebutja sistemàticament; estan en una posició compradora
Ara fa 10 anys que Xavier Castellví i Toni Rodés van fusionar les respectives empreses familiars, Himsa i Solé Hermanos, del sector de la distribució alimentària, amb l’objectiu de tenir una bona base per créixer i assolir la grandària adequada per fer front a les multinacionals que començaven a penetrar a Catalunya. Per als protagonistes d’aquell fet “tenir la grandària adequada” comportava dues fites: arribar a facturar 100 milions d’euros (en el moment de la unió la xifra consolidada era d’uns 20 milions) i “ser algú” en el difícil mercat de Barcelona, on no hi ha un dominador clar.
Assolim Food Services, la companyia resultant, no és encara allò imaginat però s’han fet grans progressos en una dècada de vida amb creixements anuals de dos dígits fins a tancar el 2023 amb uns 57 milions de facturació, gràcies, en part, a l’adquisició d’empreses: del 2018 al 2019 es van comprar tres companyies i dos fons de comerç. Entre les més destacades hi ha Peix i Marisc Amposta, especialistes en congelats, i Bacallà Gardell, amb una sala de manipulació de bacallà, que han reforçat el paper d’Assolim com un proveïdor rellevant en productes del mar, quan l’origen de la companyia estava decantat cap al pa i la brioixeria.
El 2019 també van comprar Cefrusa, una empresa de congelats de la família Raventós, que es trobava en concurs de creditors des del 2014 i que, entre altres instal·lacions, té una nau de 22.000 m² al Bruc, que s’ha convertit en el cor logístic i industrial d’Assolim. Fins a disposar d’aquesta planta tota l’activitat estava repartida en set espais més petits, entre els quals hi ha els magatzems d’Himsa, a Cardedeu, on ara són les oficines centrals, i els de Solé, a Sant Vicenç dels Horts, on és el peix fresc.
La pandèmia i el confinament van enxampar Assolim sense haver pogut pair les compres, castigant durament les finances de la companyia, que acumula un deute de 12 milions. Aquell 2020 es va decidir reorientar el comitè de direcció amb la incorporació de dos assessors externs que han ajudat a dissenyar una nova estratègia consistent, d’una banda, a millorar alguns indicadors de rendibilitat de l’empresa com ara l’ebitda: “Ens havíem enfocat a invertir molt i guanyar poc”, reconeix Castellví, que comparteix amb Rodés la direcció general. Ara l’ebitda és de 2,7 milions d’euros; i, d’altra banda, estan fent una aposta per la digitalització, la millora de la qualitat i la formació per aconseguir una diferenciació en el mercat. S’han adonat que alguna de les mesures tecnològiques que han introduït, com ara una app perquè els clients facin les comandes, han fet augmentar el volum per enviament perquè han descobert una oferta més àmplia. En aquest sentit, Castellví explica que volen créixer en grans comptes, perquè tenen una clientela molt atomitzada que arriba als 5.500 clients a tot Catalunya. Assolim distribueix productes a restaurants, bars, cafeteries, gelateries, majoristes de peixateria, botigues de congelats, col·lectivitats, etc.
De fet, l’evolució històrica de Solé Hermanos (1961) i d’Himsa (1962) està vinculada a grans marques. Totes dues empreses van començar distribuint gelats, en el cas d’Himsa amb la marca Camay, després Camy, de Nestlé. Quan la gran distribució canvia la fesomia del retail i eliminen intermediaris, Solé i Himsa s’orienten cap a la restauració i els congelats. Els contactes d’aquella època van assentar les bases de la fusió posterior.
Amb l’entrada de les multinacionals de la distribució d’aliments el sector s’ha concentrat però cap no arriba a una quota del 10% del mercat. Assolim rep ofertes de compra que rebutja sistemàticament. Estan decidits a fer-se grans i esperen oportunitats per incorporar empreses que aportin clients: “El magatzem del Bruc té espai per créixer”, diu Castellví.
Matrimoni corporatiu entre famílies amigues
Xavier Castellví i Toni Rodés (tercera generació) van plantejar la fusió el 2008, quan va esclatar la crisi i en un moment en què les dues empreses havien fet inversions importants. Van rebre un “no” sense ambages de les seves famílies. Va començar un procés d’assimilació, unificant proveïdors, que va portar que les famílies acabessin donant el vistiplau. La fusió es va concretar el 2014, però abans es va segregar el patrimoni, que pertany a les famílies. Assolim es reparteix a parts iguals (49%); el 2% el té Jordi Gallés, d’Europastry, per evitar bloqueigs.