Economia

SERGIO ALCARAZ

PRESIDENT DEL CLÚSTER DE LA INDÚSTRIA DE L’AUTOMOCIÓ DE CATALUNYA (CIAC)

“Movem donarà noves oportunitats a les pimes”

“Circularitat de materials, digitalització, impulsar el talent i innovació energètica, són els pilars de la nova mobilitat sostenible”

“Les marques xineses, si volen vendre a Europa, hauran de localitzar-s’hi i adaptar-se a les normes d’aquí”

Cal consolidar la xarxa de punts de recàrrega per afavorir l’electrificació

La recent constitució de Movem, l’aliança per una mobilitat més sostenible que aplega diversos actors, de l’automoció i d’altres àmbits, cobeja servir d’impuls a la indústria del país. Sergio Alcaraz, president del Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya (CIAC), ens en parla.

Per què neix Movem?
Neix de la consciència que el sector està transitant cap a una nova realitat, en què canvia la cadena de valor, i apareixen altres actors necessaris per assolir una mobilitat sostenible. I la millor manera d’assolir aquest objectiu és que hi hagi iniciatives col·laboratives. A més, amb l’aliança es podia constituir un interlocutor únic davant la Generalitat, amb la qual les polítiques industrials es poden traslladar més eficaçment a les empreses. Cal destacar la diversitat de Movem, on hi podem trobar representants de la recerca en materials avançats, el clúster digital o d’altres àrees de la mobilitat sostenible, com les que fan referència a la bicicleta, la moto elèctrica o el tren. També hi són els representants dels ajuntaments, que tenen també un paper decisiu en el desenvolupament de normatives.
Quins són els eixos?
En tindríem quatre. El primer seria treballar per una mobilitat sostenible, en què la circularitat tingui un paper protagonista. Un segon objectiu seria tot el que té a veure amb la connectivitat: digitalització, internet de les coses o el data-driven. En un tercer bloc hauríem de col·laborar per potenciar el talent, mitjançant l’impuls de l’R+D. Finalment, tenim la innovació energètica, més enllà de l’electrificació del cotxe, amb els avantatges que pot oferir l’hidrogen, el desenvolupament de les bateries i l’emmagatzematge d’energia.
Com pot impactar en el teixit empresarial?
A Catalunya, tenim una gran capil·laritat de pimes, a banda de companyies Tier I i Tier II. Amb la Generalitat, podrem identificar iniciatives transversals que les pimes, pel seu compte, difícilment podrien detectar. Podrem donar noves oportunitats.
Quines tendències s’identifiquen al sector?
Podríem parlar de quatre grans tendències. Primer diríem que s’imposarà, a escala global, una economia col·laborativa, per poder fomentar de manera efectiva la mobilitat sostenible. A més a més, tenim un clar impuls de la circularitat, en què es combinarà la reutilització de materials, com ara les bateries, amb la reducció de tot el que es fa servir per fabricar un cotxe, per generar menys residu, que, en la mesura que sigui possible, se n’ha de treure un nou profit. També estem ja immersos en la digitalització, en què la connectivitat no només s’aplica a tota la cadena de subministrament, sinó també a proveïdors i clients. Un quart corrent, i molt important, és que ara la mobilitat s’haurà de centrar en l’usuari, per cercar, amb eines com la IA, solucions més personalitzades. I finalment, la progressió en l’electrificació, que quan s’hagi afermat pugui donar pas a altres alternatives, com l’hidrogen o els combustibles sintètics, que encara no podem introduir al mercat de forma massiva.
Va lenta, l’electrificació?
Va creixent, però sí, anem lents, cal que hi hagi aspectes que afavoreixin la demanda, com consolidar la xarxa de punts de recàrrega, cosa que encara no s’ha assolit. La previsió és que enguany es venguin un milió de vehicles, el 12% dels quals serien elèctrics. Encara som lluny, doncs, d’estats com Portugal, amb un 30%, o Alemanya (24%), però el 2024 pot ser un any per canviar de tendència.
Potser, doncs, caldria replantejar la política d’ajuts?
En tot període de transició com el que s’està donant ara, tan important com l’ajut monetari és el canvi normatiu. De tota manera, les ajudes haurien de ser més directes a la compra, i oferir desgravacions fiscals a les empreses perquè transformin les seves flotes.
Les vendes del sector només creixeran un 3,4% el 2024. És preocupant?
És una previsió d’acord amb una situació econòmica que encara no és favorable, amb uns tipus d’interès que encara no han començat a baixar i que fan difícil l’accés al crèdit. També veiem que moltes pimes alenteixen les seves decisions d’inversió.
Els fons europeus poden ser importants per al sector.
Hem d’avançar en els Perte. Encara hi ha recursos europeus que poden ajudar grans inversions en la fabricació de bateries, components o el desenvolupament de la xarxa de punts de recàrrega. I no hem d’oblidar l’aprofitament de l’important parc de renovables que tenim en aquesta transició cap a una nova mobilitat.
La irrupció de marques xineses pot trasbalsar el sector a Europa?
Certament, són un competidor molt fort, tenen una tecnologia prou evolucionada en electromobilitat i han orientat la producció a un esquema de negoci d’exportació. Les marques europees hauran de ser més proactives per llançar al mercat productes més assequibles. Amb tot, si realment els xinesos volen ser protagonistes al mercat europeu i vendre determinats volums, hauran de localitzar aquí la producció, adaptar-se a les condicions normatives, i treballar amb proveïdors locals.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.