Economia

El Baix Ter, sec i pagant el beure

Els regants de les dues ribes lamenten que l’esforç econòmic per ser eficients té igual càstig i cap premi

Reclamen, després de mig segle veient marxar bona part de l’aigua cap a Barcelona, “solidaritat” a l’Ebre

En pocs dies, han de decidir si avalen noves inversions en eficiència, amb risc de perdre un gran ajut europeu

La plana del Baix Ter fa dècades que rei­vin­dica recu­pe­rar un cabal que les pre­ses de Sus­queda i Sau els van limi­tar per abas­tir l’explosió demogràfica de l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona. No ha estat fins a la dar­rera dècada que el van començar a recu­pe­rar, però amb el peatge per a la page­sia d’inver­si­ons milionàries en cana­lit­za­ci­ons per estal­viar aigua. I amb comp­ta­go­tes, perquè ara les res­tric­ci­ons els obli­guen a reduir en un 80% l’ús d’aigua que ja havien opti­mit­zat amb cos­to­ses inver­si­ons a la xarxa de rega­dius. Així, diuen, l’agri­cul­tura de la zona con­su­meix només un 30% del recurs flu­vial, enfront del 70% que demanda encara en altres zones. Són les xifres que defensa l’arros­saire pal­senc Albert Gras­sot, pre­si­dent de la Comu­ni­tat de Regants del Molí de Pals, a la riba dreta entre l’Empor­da­net i la Gola. I que subs­criu, des del marge esquerre de Tor­ro­e­lla i Ullà, el pre­si­dent dels Regants de la Presa de Colo­mers, Jordi Aulet.

Amb les migra­des reser­ves de Sus­queda al 21% i gràcies al lent esco­la­ment d’un embas­sa­ment de Sau que ja és a punt de bai­xar d’un nivell del 3% inèdit des que es va inau­gu­rar, les pers­pec­ti­ves per a la page­sia de la conca baixa són negres. Aulet ho il·lus­tra amb la pro­gres­siva dava­llada del cabal decre­tada per l’Agència Cata­lana de l’Aigua: aquesta set­mana, ja l’han reduït a només 1,6 m³ per segon Pas­te­ral avall, un nivell que “ja comença a dei­xar l’aqüífer baix en perill de mort”. Però és que aquesta xifra encara tin­dria marge de reta­llada fins al 0,6 m³ “i és pos­si­ble que l’aigua ni tan sols arribi a mar”, hi coin­ci­deix Gras­sot. De fet, comp­ten que al final acabi bai­xant més cabal de les depu­ra­do­res que no pas flu­vial.

Mili­ons pagats, mili­ons per pagar

Després dels mili­ons d’euros que els regants, tot i els ajuts euro­peus i públics, han anat cos­te­jant els dar­rers 15 anys, Aulet des­taca la iro­nia que en 12 dies estan con­vo­cats a una reunió amb el Minis­teri per deci­dir si tiren enda­vant una nova fase de 27 mili­ons més que, si no poden sem­brar o regar frui­ters en abundància, seran “un Fer­rari sense ben­zina”.

La part posi­tiva de la moder­nit­zació és que la major part se sub­ven­ci­o­na­ria amb un fons euro­peu Next Gene­ra­tion i serien encara més efi­ci­ents. Però l’adversa és el moment: ja els menen pressa per ava­lar 12 mili­ons entre els regants de 2.000 hectàrees. Una opció que recla­men és que la Gene­ra­li­tat assu­meixi pro­vi­si­o­nal­ment la càrrega de l’aval, atesa la por dels regants a hipo­te­car-se sense saber si colli­ran enguany. Aulet admet que, si el govern no mou fitxa abans del dia 23, el pro­jecte i l’ajut euro­peu podrien sal­tar pels aires, perquè molts pro­pi­e­ta­ris estan per llançar la tova­llola.

Una altra de les quei­xes de la page­sia, aquesta set­mana de rei­vin­di­ca­ci­ons, és que la Gene­ra­li­tat encara no ha abo­nat els ajuts a fin­ques afec­ta­des per la sequera l’any pas­sat. Però, al Ter, s’hi afe­geix la de l’eficiència: “Si detec­tem una fuita, en una set­mana està arre­glada, perquè, a més, tre­ba­llem amb poca pressió i de seguida es nota si hi ha pèrdues”, diu Gras­sot. I cri­ti­quen ara haver de pagar els plats tren­cats per les fui­tes muni­ci­pals i a la cano­nada d’Aigües Ter Llo­bre­gat (ATL). Aulet no dona noms, però reme­mora que un polític li va con­fes­sar “que no s’arre­gla­ven fui­tes als muni­ci­pis per no gene­rar molèsties als veïns” amb els talls, des­pe­ses a banda.

Mirant a l’Ebre i als governs

És per això que dema­nen al govern com­pen­sa­ci­ons, però també alter­na­ti­ves després de l’esforç econòmic i les pèrdues a l’horitzó. Al marge de les inver­si­ons obli­da­des el 2008 per recar­re­gar l’aqüífer amb aigües de les depu­ra­do­res de Palamós i l’Escala, cre­uen que l’altra gran solució par­cial seria acti­var urgent­ment la inter­con­nexió entre les xar­xes d’abas­ta­ment de l’Ebre –la cano­nada del Con­sorci d’Aigües de Tar­ra­gona (CAT)– i el sis­tema d’ATL al Gar­raf.

Dei­xen clar, però, que no volen cap trans­va­sa­ment de l’Ebre per regar al Baix Ter. Pro­po­sen només una solució “quirúrgica”, i després de mig segle amb un “trans­va­sa­ment tole­rat i assu­mit” del Ter cap als con­sums urbans i indus­tri­als de la regió de Bar­ce­lona. I la limi­ten a l’exce­dent de l’Ebre que ara no con­su­mei­xen llars, sec­tor turístic i indústries del Camp de Tar­ra­gona, amb l’argu­ment que aquests dies ha cal­gut alçar com­por­tes d’embas­sa­ments a la Con­fe­de­ració Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per fer lloc a pos­si­bles avin­gu­des des del nord de la Península.

Solució rever­si­ble

Els regants del Baix Ter sos­te­nen que aquesta obra, ara mateix, hau­ria pal·liat el pro­blema d’abas­ti­ment a Bar­ce­lona. I hi afe­gei­xen que el tub entre Tar­ra­gona i el Gar­raf hau­ria de ser rever­si­ble: en cas que la sequera afectés les comar­ques tar­ra­go­ni­nes, per­me­tre deri­var l’aigua de les des­sa­li­nit­za­do­res per garan­tir l’abas­ta­ment hídric a les llars. Gras­sot diu que es tracta que “la soli­da­ri­tat entre cata­lans” sigui com­par­tida, i “no només del Ter cap a Bar­ce­lona”. En aquest sen­tit, Aulet també recorda el greuge que, lle­vat d’alguns muni­ci­pis de la Selva, la des­sa­li­nit­za­dora de Bla­nes i la segona planta que el govern pro­jecta cons­truir a la Tor­dera no abas­tei­xen el con­sum domèstic de les altres comar­ques giro­ni­nes.

L’aqüífer i la presa mai resolta

La presa nova de Colo­mers, que mig segle després mai no ha tin­gut ús, hau­ria estat un recurs? Aulet i Gras­sot coin­ci­dei­xen que fa 20 anys que ho dema­nen, però el govern ho des­car­tava perquè l’aigua s’infil­trava a l’aqüífer. Els eco­lo­gis­tes tra­di­ci­o­nal­ment s’hi opo­sa­ven, reme­mora Aulet, però el pre­si­dent dels Regants de la Presa diu que, els dar­rers mesos, algu­nes veus havien pro­po­sat d’embas­sar-hi més aigua jus­ta­ment per recar­re­gar l’aqüífer. El con­se­ller David Mas­cort, pre­ci­sa­ment, va anun­ciar, ahir, que escol­ta­ran les rei­vin­di­ca­ci­ons de la page­sia per inten­tar “modu­lar” les reta­lla­des vigents en el Pla Espe­cial de la Sequera.

I a quin nivell està l’aigua freàtica ara mateix? Gras­sot res­pon que no ho poden pre­ci­sar, perquè man­quen eines: “Ens diuen que està bé, i els ser­veis tècnics cal­cu­len que se’n podrien extreure uns 4 hm³”, però la mera obser­vació en superfície evi­den­cia que recs que sem­pre havien rajat fa mesos que són secs. I alerta que molts muni­ci­pis, com ara la Bis­bal, Tor­ro­e­lla i l’Escala, en beuen. “Si no podem regar els arros­sars aquest estiu, l’aqüífer bai­xarà ràpid”, adver­teix, i si se sali­nitza, el mal­de­cap actual per a regants i con­su­mi­dors domèstics es farà crònic.

Què plan­ta­ran?

Gras­sot diu que l’any pas­sat ja van “haver de reduir a només un 30% la superfície con­re­ada de blat de moro i a un 50% la d’arros­sars”. Ales­ho­res, van mirar de pri­o­rit­zar els camps més pro­duc­tius, més imper­me­a­bles o situ­ats en una cota més baixa. Però, enguany, a banda d’haver de reduir encara més la superfície, ja no saben si els sor­tirà a compte sem­brar si a mitja cam­pa­nya els deixa d’arri­bar aigua. A la riba esquerra, les pome­res i el blat de moro amb dego­teig poden resis­tir, però deci­di­ran més enda­vant. L’altre pro­blema de fons, burocràcia a banda, és l’alta espe­ci­a­lit­zació asso­lida en els dar­rers anys, amb maquinària i sis­te­mes que els donen poc marge de canvi: “Qui fa arròs, fa arròs, i qui es dedica a les frui­tes, pomes cull”, il·lus­tra el pre­si­dent del Molí de Pals.

80
per cent
d’eficiència han assolit els darrers anys els regants del Baix Ter.
30
per cent
del cabal del riu consumeix l’agricultura a l’Empordanet. En altres regions on no s’han modernitzat regadius, l’activitat pot demandar fins al 70%.
12
milions
han d’avalar els regants del marge esquerre abans del dia 23 per no perdre l’ajut europeu a un projecte. Demanen a la Generalitat que els avanci els diners provisionalment per no deixar-lo escapar en una conjuntura d’incertesa que empeny molts propietaris a llançar la tovallola.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia