MIQUEL CURANTA
DIRECTOR GENERAL DE BARCELONA MUSIC LAB (BML)
“Hem de saber reivindicar el treball dels nostres músics”
“Des del BML estem treballant amb grans grups multinacionals perquè portin aquí part dels seus equips de treball”
“Les discogràfiques catalanes van saber fer el canvi i van passar a tenir una relació de 360 graus amb els artistes”
Els músics han d’aprofitar els canvis que venen de bracet amb la tecnologia per ser més escoltats
Barcelona Music Lab (BML), el punt de trobada dels creadors i l’ecosistema musical català, ha elaborat, conjuntament amb Acció, un informe complet que ens revela que aquest sector de 379 empreses genera 850 milions d’euros anuals i dona feina a 4.000 persones. En parlem amb Miquel Curanta, director del BML.
Un 51% de les empreses es dediquen a la música en viu?
El 80% dels diners que genera la indústria de la música és al voltant de la música en viu. Abans el sector discogràfic generava el gros de l’economia de la música, però amb les plataformes això ha canviat. Abans els discos costaven de 10 a 20 euros, i ara escoltar música és de franc o amb subscripció a empreses que no són a Catalunya. També té a veure amb el que recuperen els músics: dels 10 euros d’un CD, en recuperaven un i mig, mentre que, dels 10 euros d’una entrada de concert, en recuperen set.
Parlem del directe i potser ens falten sales al país.
Sí, ens falten sales. Han anat tancant, però fixa’t que no hi ha manifestacions cada dia per reclamar que no es tanquin sales. Cal un circuit, però la promoció de la música també s’ha de fer des d’altres angles, els mitjans i l’educació musical a les escoles. Hauríem d’arribar a ser com Irlanda, on els pubs tenen un segell a la porta que és un compromís a reservar sempre un espai al músic perquè toqui i a estar sempre al corrent del pagament dels drets d’autor.
Les 50 empreses ‘musictech’ han d’arrossegar el sector?
La indústria de la tecnologia aplicada a la música està molt fragmentada. Si som capaços d’articular aquest sector, de convertir aquestes empreses en un sector real, això acabarà fent créixer els projectes. Les empreses més grosses sí que poden fer de tractor, però el creixement ha de venir d’aglutinar-les per generar oportunitats.
Com transforma la IA la indústria?
Identifiquem algunes tendències, a partir de les quals es poden generar oportunitats. Pel que fa a la IA generativa, hem de procurar que estigui al costat de la creació, que es vegi com a eina de suport. En tot cas, la qüestió no serà tan tecnològica com ètica. Pel que fa a la resta, la IA ja fa temps que hi és, i a partir d’ara pot tenir un rol en la gestió de la propietat intel·lectual, amb la traçabilitat de la distribució, de l’exhibició musical, i en tot allò que té a veure amb l’enginyeria del so, amb processos de mescla, mastering de discos... I, en la música en viu, la IA pot ajudar els enginyers a millorar les condicions. La IA ja hi és, portem-la al nostre terreny.
Cal témer els gegants multinacionals?
És cert que el sector s’està agrupant en grans players mundials. A Catalunya tenim la multinacional Live Nation, la plataformes de venda d’entrades més gran del món, que al mateix temps té un roster d’artistes impressionant. Veiem que grans fons d’inversió entren al sector, com Yucaipa al Primavera Sound i Providence al Sónar. També veiem que bancs com el Santander surten del patrocini de l’esport per entrar en la música. Amazon ja té els tentacles posats en la música en viu, Google ho vol fer... Quina oportunitat tenim nosaltres? Atreure’ls i que treballin també aquí, i reivindicar el talent dels nostres artistes, que és el que pot diferenciar un festival que es faci a Barcelona del que es faci a Brussel·les, per exemple. I també m’agradaria destacar que hi ha empreses independents de mida mitjana en aquest país que treballen per créixer i ho fan prou bé.
Com posem el músic al centre de tot?
Els músics han d’estar al cas dels canvis que venen de bracet amb la tecnologia i aprofitar-los perquè la seva obra sigui més singular i més escoltada que mai. La revolució digital permet que qualsevol creador arribi a molta més gent des d’un lloc tan petit com el nostre.
Com evolucionarà el segment de la música gravada?
Ja abans de la crisi generada per la pirateria, la indústria discogràfica catalana va fer tota una feina per reinventar-se. Es van perdre molts llençols en cada bugada, però moltes discogràfiques van entendre que la seva relació amb l’artista havia d’anar més enllà de la publicació del disc, i van dissenyar models de 360 graus, en què tens l’artista, li fas el disc, el management, l’edició, ets publisher de la seva obra, etc. I així formes part de totes les baules de la cadena.
Els agents intermediaris poden desaparèixer pel model de distribució digital?
Han aparegut algunes plataformes basades en IA que prometen a l’artista un model d’autogestió. Jo crec que els músics s’han de dedicar a crear, perquè tot el temps que dediquen a relacions amb els fans, marxandatge, administració econòmica, gestió de drets, etc., és temps que no es dedica a crear. No sé si desapareixeran els intermediaris, potser canvia el seu rol.
L’estudi treballa amb la possibilitat de crear un ‘hub’ musical a Barcelona?
En altres àmbits, Barcelona ja té un espai de recerca; penso en sectors com ara el farmacèutic i el biomèdic. Com a Barcelona Music Lab, estem parlant amb empreses internacionals perquè portin aquí part dels seus equips de treball.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.