Economia

Patronals: Falta talent i sobra paperassa

Els empresaris demanen polítiques que afavoreixin la competitivitat dels negocis en un context de gran complexitat global

Foment del Treball i Pimec coincideixen a reclamar més col·laboració publicoprivada per aprofitar al màxim els fons europeus

La patronal de les pimes proposa una pausa en l’aprovació de noves lleis i millorar les ja existents

La fiscalitat, l’excés de regulació i de paperassa de l’administració, el dèficit d’inversió pública i les transicions en marxa (la descarbonització, la digitalització i el relleu generacional) són alguns dels grans focus de preocupació dels empresaris de cara a les eleccions del dia 12 de maig. Són demandes recurrents –els empresaris només han de fer un exercici de “copia i enganxa” de les propostes d’altres comicis–, però el context actual de canvis geopolítics, de tensions bèl·liques al món i escenaris d’alta volatilitat les doten d’un significat especial, tal com va subratllar el president de Pimec, Antoni Cañete, en el debat electoral amb els candidats que va organitzar la patronal de la petita i mitjana empresa el 15 d’abril passat. El marge de maniobra del futur president de la Generalitat en aquestes qüestions és limitat, si bé pot ajudar el món econòmic oferint consensos, garanties i previsibilitat en les seves accions.

Prèviament a l’acte, Pimec havia enviat als diferents partits polítics que concorren als comicis un document amb 275 propostes i el lema Per al progrés econòmic. Per endreçar i prioritzar les demandes, la patronal va sondejar els seus associats, que van respondre situant a dalt de tot la dificultat per trobar treballadors amb els perfils i la formació adequats per desenvolupar la seva activitat. En aquest mateix sentit, la Cambra de Comerç de Barcelona ja va fer un estudi que assenyalava aquest dèficit com una de les causes dels baixos nivells d’inversió productiva de les empreses catalanes. La relació seria: com que les empreses no troben el personal òptim per acompanyar les seves inversions, opten per reduir les ambicions i això acaba tenint conseqüències com ara que la productivitat per càpita no segueix la progressió que caldria perquè Catalunya no es despengi d’Europa.

Un calendari més productiu

Quant a la productivitat, un dels grans cavalls de batalla dels empresaris els darrers temps, Pimec proposa un pacte nacional per la productivitat, sota la dependència directa del president de la Generalitat. En relació amb aquest punt, Foment del Treball, que també ha enviat als polítics un document amb 465 propostes, aborda la baixa productivitat, com el problema multifactorial que és, des de múltiples palanques: així, proposa canviar el calendari laboral i traslladar a dilluns o divendres els festius intersetmanals, reduir els representants sindicals a les empreses, facilitar el creixement de les pimes amb lleis que les tinguin en compte, atacar l’allau burocràtica i l’excés de regulació i impulsar la digitalització de les empreses.

La burocràcia és el segon tema que més amoïna els empresaris consultats per Pimec i, segurament, també és el que concita més actes de contrició per part de la classe política, sense resultats evidents. La patronal de pimes proposa: establir una pausa en l’elaboració de les noves lleis per concentrar-se a millorar la qualitat de les normatives ja existents i modificar aquelles que limiten l’activitat econòmica o creen càrregues administratives innecessàries. No obstant això, si cal s’ha de fer una nova llei, que incorpori una avaluació d’impacte empresarial, en especial, una estimació del cost econòmic per a les pimes.

Foment del Treball proposa dedicar especial interès en aquesta qüestió a determinats col·lectius (per exemple, a emprenedors o empreses que demanen ajuts a la innovació, a les petites i mitjanes empreses) i determinats àmbits, com ara tot allò relatiu a les convocatòries dels Next Generation (NGEU).

Els fons Next Generation

Foment detecta a Catalunya una limitació en el disseny de les línies d’ajuts i els instruments jurídics per canalitzar els NGEU cap al teixit econòmic i productiu. Tot i que reconeix que les comunitats autònomes tenen poc marge de maniobra, demana una implicació més decidida de la Generalitat per impulsar els projectes empresarials que necessiten suport però que hi troben dificultats.

Foment i Pimec coincideixen a reclamar més col·laboració publicoprivada en l’execució dels recursos, simplificant els processos. En concret, la patronal que presideix Antoni Cañete proposa que es creï la figura de l’agent verificador independent per facilitar que es respecten les condicions d’accés i execució de les línies d’ajuts. També llança la idea del Perte territorial, que permeti a Catalunya gestionar directament els fons NGEU i adaptar-los a les necessitats d’aquí.

Reducció de la càrrega fiscal

La fiscalitat tractora i no extractora, com la defineix Pimec, és una altra de les demandes prioritàries dels empresaris. Foment del Treball recorda que impostos i taxes impacten directament sobre els costos dels negocis i són una de les eines que tenen els governs per atreure o desincentivar la inversió. Per això, demana, entre altres mesures, eliminar l’impost sobre el patrimoni, estimular el consum reduint l’IRPF, abaixar els tipus de l’impost sobre successions i donacions, limitar la implantació de noves càrregues vinculades amb el medi ambient i elaborar un pla per reduir el frau fiscal. El document de propostes de Pimec als partits polítics proposa disminuir els processos de reclamació sobre liquidacions d’impostos a l’Agència Tributària de Catalunya, i aplicar deduccions al tram català de l’IRPF per fomentar la inversió i la pràctica esportiva, entre altres mesures. La patronal de la petita i mitjana empresa situa la reforma fiscal en el marc d’un canvi en el model de finançament de Catalunya.

En relació amb les grans transicions en marxa, les patronals demanen respostes coordinades i sense presses: “Cal fer-ho sense malmetre la capacitat competitiva del teixit productiu”, diu Foment.

Sequera i dèficit d’infraestructures

La sequera ha entrat en “la carta als Reis” de les dues patronals amb el convenciment que no és una qüestió conjuntural i que requerirà respostes estructurals. Tant Pimec com Foment del Treball proposen prioritzar les mesures per fer front a la falta d’aigua en les inversions. En concret, des de la Via Laietana, 32, reclamen dotacions per a dos àmbits essencials: a més de la sequera, la salut. Per la seva banda, des del carrer Viladomat, 174, es demana un canvi en l’ús de l’aigua, especialment en el sector primari, amb suports per fer una transició. També posen l’èmfasi en la necessitat de consensuar un pacte nacional de l’aigua i accelerar les inversions previstes.

Les infraestructures són l’altre gran capítol en els documents que s’han adreçat als patits polítics. Pel que fa a l’aeroport de Barcelona, mentre que Foment en demana directament l’ampliació, Pimec opta perquè la decisió es prengui en el marc d’una comissió amb les administracions implicades i les organitzacions empresarials. El dèficit en l’execució pressupostària de les inversions de l’Estat a Catalunya i determinar els recursos públics que s’han de destinar a infraestructures són aspectes en què estan d’acord les dues patronals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Rússia

Rússia augmenta un 82% els ingressos per la venda de petroli i gas el 2024

barcelona
unió europa

La CE exigeix a Booking complir amb la llei de mercats digitals

barcelona
ECONOMIA

Came Parkare s’instal·larà al parc de l’Alba

CERDANYOLA DEL VALLÈS

Compradors d’or, paranoics o assenyats?

Barcelona

El negoci de les caixes fortes reneix

barcelona
Ruben Sans
President de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC)

“L’empresari segueix veient-se com una figura negativa”

Barcelona
DE MEMÒRIA

Línies d’ultramar (1906)

PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016)
Tecnologia

La Mobile World Capital vol lluir “el llegat” que deixa el MWC

Barcelona

El mercat posa a prova la joiera responsable

barcelona