Raona prepara l’aterratge a Miami després d’obrir Bogotà
Els plans del creixement geogràfic de la firma de serveis tecnològics preveuen l’entrada en un país cada tres anys
L’empresa s’ha constituït en un hòlding que també integra els tres negocis innovadors sorgits del laboratori d’idees
Raona, la firma de serveis tecnològics especialitzada en eines digitals per a les empreses, ha triat Miami per clavar la propera bandereta en el mapamundi de la companyia. El pla de creixement exterior preveu obrir una oficina cada tres anys i la decisió arriba després que el 2023 es posés en marxa la seu de Bogotà (Colòmbia), per la qual cosa la intenció és preparar l’aterratge als Estats Units per al 2026: “Però si podem abans, ho farem”, puntualitzen Joan Ribaudí i Jordi Castells, socis fundadors de la tecnològica.
La primera sortida a l’exterior de Raona, que ajuda grans empreses a crear espais de treball digitals, es va produir el 2012 amb una delegació a Córdoba (Argentina), a la qual van seguir dues més a San Luis i a Buenos Aires. A totes tres, hi treballen un centenar de persones. Castells i Ribaudí van descobrir “les potencialitats dels argentins” en una experiència empresarial prèvia a Raona, quan el 2000 van muntar Neoris, una consultora multinacional centrada en la transició digital de les empreses que encara té la seu social a Miami, curiosament. Disposar de talent i mercat van ser els factors determinants per decidir l’entrada a l’Argentina i també a Colòmbia, on ja treballen 12 persones. En aquesta fórmula d’èxit, Raona aporta el tercer ingredient: la constància: “Hem après a anar a poc a poc i estar disposats a equivocar-nos, perquè al final si tens paciència acabes sent rellevant per als professionals i els clients del país”, assegura Ribaudí. Actualment el negoci exterior suposa un 20% de la facturació del grup, que en l’exercici comptable que acaba al juliol voltarà els 14 milions d’euros.
Pla estratègic 2022-2027
Les fites exteriors formen part del pla estratègic que Raona va elaborar fa dos anys i que arriba fins al 2027. L’altre pilar d’aquest full de ruta és una nova organització corporativa que es resumeix en la creació del Grup Raona, que a més de la matriu engloba tres negocis més que s’han anat muntant els darrers anys a partir d’idees internes. Hybo, Neural Fashion i Ideris són spin-offs que neixen al Raona Labs, un laboratori transversal on la idea inicial passa per una prova de concepte, en què s’analitza la viabilitat del projecte, i una fase més pràctica, en què la proposta pren forma en el que es coneix com a “producte mínim viable”, una versió bàsica prèvia a l’entrada en el mercat.
Aquestes fases internes les va superar l’aplicació mòbil Hybo, una mena de majordom virtual que ajuda l’empleat a gestionar tot allò que pot necessitar fer a l’oficina, des de reservar una sala de reunions i torns al menjador fins a cridar un taxi, rebre visites, enviar i rebre missatges interns, compartir vehicle, comunicar incidències, etc. Jordi Castells explica que és una eina estretament vinculada amb el creixement del treball híbrid, sobretot amb la pandèmia, en el qual l’oficina no és el lloc de treball habitual però al qual l’empleat va alguns dies a la setmana i això genera noves necessitats.
Neural Fashion, per la seva banda, neix com a conseqüència de l’experiència adquirida en l’aplicació de la intel·ligència artificial generativa, de la qual van ser pioners. En concret, es va detectar un àmbit, el de la moda, en el qual pot tenir importants avantatges en la reducció de costos de les campanyes promocionals i confecció de catàlegs. Neural Fashion reprodueix el resultat de llargues sessions de fotos amb model i entorns atractius, sense fotògrafs, ni models, ni desplaçaments costosos: només amb la peça de roba que cal vendre. La IA s’encarrega de fer tota la resta. Aquesta emprenedoria ha facilitat a Raona l’accés a un sector que no formava part de la seva cartera de clients habituals.
Per acabar, Ideris és un programari enfocat a facilitar la gestió de ports esportius i clubs nàutics, però també augmentar els ingressos. Galatea és un ERP (planificador de recursos empresarials) que neix del treball amb ports catalans.
L’R+D rep un finançament equivalent al 4% de la facturació.
El programa de spin-off és també una manera de fidelitzar els treballadors de la companyia, que tenen un perfil molt tècnic, i que poden veure més creixement professional si s’integren en alguna de les noves societats: “Tenim una plantilla de 330 friquis, i malgrat que fem projectes molt engrescadors a vegades no prou per alguns treballadors que sempre volen provar l’últim en tecnologia”, diu Castells. Raona té 290 treballadors a l’Estat: uns 220, assignats a les oficines de Barcelona (Sant Joan Despí i 22@) i uns 70, a Madrid, tot i que es fa treball en remot i poden viure per tot arreu.
Tot i que el 30% de les empreses de l’Íbex són clients, Joan Ribaudí prefereix definir Raona com un B2E (business to employee): “Ajudem que l’empleat sigui millor, segons el criteri de cada empresa. Per algunes empreses significa ser més feliç; per altres, més compromès, i per altres, més productiu, i el nostre software treballa amb aquest objectiu”, diu.
Allò que l’Anoia va unir...
Joan Ribaudí (Sant Martí de Tous, 1965) i Jordi Castells (Igualada, 1965) són parella professional des d’inicis dels anys noranta, quan treballaven al Centre de Càlcul Sabadell i compartien vehicle diari de l’Anoia al Vallès. De les converses en aquell cotxe va néixer el primer negoci que van muntar, Intec, pionera en el programari per a empreses basada en l’entorn Windows, que van fer créixer i, finalment, es van vendre l’any 2000, amb el primer boom d’internet. Després va venir Neoris, que era un projecte molt ambiciós, amb seu a Miami i molt enfocat al mercat americà. Tres anys després van sortir descontents amb el rumb de l’empresa però amb el convenciment que havien après molt des del punt de vista corporatiu. Aleshores van crear Raona: “El nom era una declaració de principis: volíem, d’una banda, tornar a tenir un projecte més raonable en dimensió, i també fa referència al raciocini, en el sentit que aspiraven a un negoci molt tècnic”, explica Ribaudí. Raona comença des de zero a Igualada però la necessitat de treballadors qualificats els obliga a traslladar la seu a Sant Joan Despí, que per als que venen de l’Anoia és com anar a Barcelona, sense haver d’entrar-hi.