Slashmobility es concentra en el creixement i té pressa
L’empresa de solucions tecnològiques centrades en l’usuari vol multiplicar per deu les vendes: dels 3 als 30 milions en cinc anys
La prioritat és guanyar dimensió de manera orgànica, però també estudien adquisicions per accelerar el procés
Slashmobility té el focus en el creixement, amb l’objectiu d’assolir una dimensió deu vegades més gran que l’actual en els pròxims cinc anys. En concret, la firma de solucions tecnològiques centrades en l’usuari, que va facturar uns 3 milions d’euros el 2023, pretén assolir els 30 milions el 2028, amb una taxa de creixement anual composta (o CARG) del 58%.
Ho vol fer principalment de manera orgànica, però no només. L’ambició de l’objectiu obliga a estudiar una via més ràpida, com adquirir competidors que generin sinergies i aportin clients i talent: “És una opció que tenim sobre la taula, tot i que de moment no hi ha res concret”, assenyala Jordi de Juan, director gerent de l’empresa. Precisament, De Juan es va incorporar a Slashmobility després de la compra de Flamingo Partners, empresa de disseny i desenvolupament d’aplicacions per a mòbil el 2015. Aquella experiència va ser positiva, però és un món amb molts egos, segons reconeix, i cal estudiar bé les operacions perquè sumin i no restin.
La raó que esgrimeix la companyia per prioritzar el creixement és, d’una banda, augmentar la capacitat de generar impacte i, en conseqüència, reconeixement de marca, i, d’altra banda, aspirar a projectes més rellevants perquè són clau per atreure i fidelitzar el talent en aquest sector.
Reflexió en pandèmia
La fita de la dimensió va sorgir d’una reflexió interna que la companyia, fundada el 2010 per Emilio Avilés (conseller delegat i president), va fer durant la pandèmia el 2020. Fins aleshores, Slashmobility era, com el seu nom indica, una companyia centrada en les solucions tecnològiques per a mòbil, que va arribar a tenir un laboratori d’idees, algunes de les quals centrades en el joc (gamming) i en la innovació oberta (open innovation).
La reflexió estratègica suposa un cop de timó. A partir d’aquell moment, la proposta de valor de la companyia passa a ser multicanal i ja no només mòbil; també passa a centrar-se en les experiències digitals de l’usuari i no en la tecnologia, i, finalment, en la gestió de projectes de manera deslocalitzada. Pel que fa a aquest últim punt, una part de la plantilla, formada per més d’un centenar de persones, treballa sempre en remot, mentre que una altra part treballa en format híbrid i alguns dies va a les oficines de la companyia a Barcelona, Madrid i Càceres. Segons explica De Juan, la seu extremenya va sorgir per una oportunitat de col·laboració institucional, però s’ha mantingut, no tant per la capacitat de generar mercat en aquest territori com pel fet que ha ajudat a captar el talent que genera Extremadura. En aquest sentit, la cultura de la companyia fa possible que aquesta deslocalització laboral sigui compatible amb l’aposta per construir comunitat i implicar-se en la vida local amb patrocinis o accions de col·laboració.
Més coses que han canviat... Els clients als quals s’adrecen ara són prioritàriament grans empreses de sectors com ara el financer (CaixaBank, Santander o Banc Sabadell), assegurador (Zurich, Catalana Occident, AXA o Mutua Universal) i comerç minorista (Mango, Desigual, Inditex, Etnia Barcelona o Ametller Origen). “Estem enfocats a fer menys projectes –uns 30 l’any–, però de més envergadura”, explica Jordi de Juan.
Què ofereixen?
Una de les potes del negoci de la tecnològica són els projectes de desenvolupament de programari per a aquestes i altres companyies, que es troben immerses en una gran transformació digital i que aspiren a guanyar competitivitat en la seva relació amb els clients i amb els proveïdors.
També ofereix serveis de validació d’una tecnologia o d’identificació d’oportunitats de negoci per innovar mitjançant la posada en marxa de projectes pilot. En aquests moments, tenen una gran demanda els projectes pilot amb IA.
La firma catalana també s’ha especialitzat a muntar squads per a tercers. Els squads són equips de treball no gaire grans i amb caràcter multidisciplinari, que permeten actuar de manera ràpida i directa al voltant d’una necessitat molt concreta. N’és un exemple el que han muntat per a Mango al voltant de la IA generativa.
També fan formació per accelerar competències digitals per a persones que necessiten un reciclatge professional (reskilling). És el cas de la col·laboració que mantenen amb Barcelona Activa, que ha aconseguit uns alts percentatges d’èxit, segons destaca el director gerent de la firma.
Finalment, Slashmobility també té un servei de manteniment o acompanyament permanent en cas que el client ho sol·liciti. El cas més paradigmàtic és el del FC Barcelona. La companyia ajuda el club a gestionar els seus serveis digitals, des de l’accés a les instal·lacions fins a l’alliberament dels seients lliures per als partits i l’administració de la Masia.
Sortir a borsa al BME Growth per prestigi i transparència
La millora de la gestió financera de la companyia ha estat una de les obsessions dels darrers anys per part de l’equip de direcció: “La companyia ha treballat de manera constant per enfortir les seves operacions i optimitzar els seus recursos, fet que ha donat lloc a un notable augment en els ingressos”, expliquen. Entre les principals fites assolides en aquest terreny, hi ha l’augment del 80% del benefici net i del 8% del marge brut, fins a assolir un 32%. L’any passat la facturació va superar els tres milions d’euros gràcies a un increment del 20%: “No tenim deute, tot ho fem amb recursos propis”, explica De Juan.
En aquest context de millora dels indicadors de solvència de l’empresa, Slashmobility té com a objectiu sortir al BME Growth, el mercat alternatiu de la borsa espanyola. Aquesta aspiració, segons el director gerent, respon no tant a la necessitat de finançament per al creixement com a la notorietat i la transparència que porta associades. “És un element de prestigi i solvència que volem i que també ens pot ajudar a l’hora de fidelitzar els equips de treball”, reconeix Jordi de Juan.