SOCIETAT
El malviure del sector nàutic en aigües interiors
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha apujat un 900% el cànon de les embarcacions que operen a les conques internes que gestiona l’ens, segons denuncia la Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (Fihrt). En declaracions a l’ACN, el seu gerent, Daniel Brasé, assegura que ho viuen amb “neguit i por”, en espera que l’Agència Catalana de l’Aigua resolgui els recursos que han presentat per aturar-ho. Algunes empreses no han pogut esperar i ja han tancat. Des de l’ACA asseguren que s’han actualitzat els preus, congelats des de feia vuit anys, amb voluntat de fomentar la navegació a rem o vela per sobre de la navegació a motor.
Els preus per a les empreses han passat d’una mitjana de 30 euros l’any per caiac a 183 euros l’any. Una pujada del 900% que, segons la Fihrt, ha portat al límit moltes empreses del sector: algunes s’han hagut d’endeutar més per continuar subsistint i d’altres han tancat. Per contra, el cànon per a navegació de particulars ha baixat i se situa en els 5,6 euros per caiac i any, mentre que abans es movia en un interval de 7 a 30 euros per caiac i any. “La pujada [per a empreses] no es correspon amb l’augment de l’IPC”, denuncia Brasé. “Tenint en compte que des del 2022 venim de sequera, risc d’incendis i zones tancades on no es pot treballar, ara es disparen les taxes”, remarca. La federació es queixa, a més, que l’ACA no els ha avisat i que s’ho han trobat publicat en el Diari Oficial de la Generalitat. Algunes empreses han presentat recurs per aturar-ho. “Estem pendents que es resolgui”, assenyala Brasé, que alhora reclama diàleg.
Dues situacions
L’augment de taxes només afecta activitats a les conques internes gestionades per l’ACA. Les empreses que treballen en conques de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, en canvi, no es troben en aquesta situació i no paguen cap cànon. “A Catalunya tenim dos àmbits completament diferents”, es queixa el gerent de la federació.
Segons la Fihrt, el preu de les taxes depèn del tipus d’embarcació –si té motor o potència, entre altres aspectes– i el preu és per unitat. Segons el gerent, “les empreses en tenen diverses i, per tant, el preu es multiplica”, diu. A més a més, han de pagar ara per dos anys a l’avançada en molts casos, i sense saber si realment podran treballar. Una situació que ja va passar abans de la pandèmia, però llavors no sabien que estarien anys aturats també per la sequera.
Alerten que darrere d’aquestes empreses repartides pel territori hi ha autònoms que ja ho combinen amb altres activitats durant l’any perquè són feines temporals. En temporada alta, el que fan és contractar persones de la zona. És per això que es mostren molt preocupats, perquè es perdran llocs de treball i les economies locals en sortiran molt perjudicades. “No volem que hi hagi despoblament i els estem traient una part més d’activitat”, es queixa Brasé.
Canviar de pantà
L’empresa Indòmit feia 22 anys que treballava al pantà de la Baells, al Berguedà. Segons explica l’ACN, en plena temporada d’estiu donava feina a quinze persones. “La falta d’aigua per culpa de la sequera i la gestió de l’ACA, les restriccions en onades de calor i, ara, això. Ja no podem més”, lamenta el responsable, Albert Palau, que denuncia que la pujada dels preus per embarcació ha estat la gota “que ha fet vessar el got”. “És que ni en un any bo i amb l’aigua al màxim ho pots resistir”, denuncia. Tot plegat els ha dut al tancament de l’empresa. Al pantà de la Llosa del Cavall (Solsonès), des del 2021 cap empresa nàutica hi treballa. Només hi havia dues empreses i una va plegar. L’altra s’ha reinventat traslladant l’activitat al pantà d’Oliana (el Segre), gestionat des de la Conca Hidrogràfica de l’Ebre. Albert Caelles, propietari de Relleus Gent de Muntanya, explica: “Mentre que allà cada barca que posis a l’expedient et suma 183 euros a la factura final, a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre em va sorprendre que el cost fos zero.”
