"Costa trobar un lloguer en un estat i amb un preu dignes per tornar a viure d'una manera més 'wi-fi'"

On et connectes a Internet durant l'estiu?
A casa, és a dir, a casa els pares. Costa trobar un lloguer en un estat i amb un preu dignes per tornar a viure d’una manera, diguem-ne, més wi-fi.

En general, ets d'anar cap al nord o cap al sud?
Totes les destinacions em criden però potser perquè ho conec menys, m’agradaria anar cap a l’est. Cap a Budapest o cap a la Varna de Bulgària, per exemple.

On t'amagues quan vols que et trobin?
No sóc d’amagar-me gens, però per fugir del soroll de les màquines el millor és una taverna amb rock i birra fresqueta. Queden poques amb caliu, tot i que això fa més fàcil la trobada.

Amb quina olor associes l'estiu?
Amb cap, suposo que perquè els fumadors ens fem malbé el sentit de l’olfacte. Però imagino que, quan ho deixi, ho associaré al salat del mar.

Ens expliques un acudit?
Explicaria el de les ‘Kelifinder’ de la exministra Trujillo. Però tot i que l'expliqués no té gens ni mica de gràcia, per molt que ens capfiquéssim a trobar-la.

Els polítics tenen els ciutadans que es mereixen?
Els polítics són ciutadans també, no ho hem d’oblidar. El problema és que per sistema només veuen la societat com a dispensadora de vots. I potser és per això que no els mereixen pas, els vots.

Els pares haurien de tenir també un carnet per punts?
El perillós és que s’encaparrin massa en tenir targetes de crèdit, perquè als fills no se’ls ha de criar en funció de bandes magnètiques, sinó més aviat protegint-los del consumisme i de segons quines joguines.

Coneixes algú que no sàpiga qui és Ronaldinho?
De quin Ronaldinho parlem? Hi ha milers de nens que es diuen Ronaldinho i de fet els ignorem. Això és encara més trist que el circ patètic dels fitxatges.

Què faries si fossis promotor immobiliari?
El mateix que estic fent ara, casualment: com que he treballat de nit en un bar de copes, buscar una feina que sigui menys nociva per a la salut. En el cas del promotor, el perjudici és per a la salut... pública, però tampoc no és gaire sa això de dependre de l’especulació, ni té massa futur.

Descriu l'habitatge que t'agradaria tenir.
Al meu barri, i com el meu barri, amb un veïnat obert i receptiu, però no pas enlluernador com si fos un aparador, sinó senzill, quotidià. Un lloc per viure més que un lloc per fer creure que s’hi viu. Ara, si haig de deixar el barri, tampoc em faria nosa una cabana normaleta, si fos a la Polinèsia. Amb ‘wi-fi’, és clar.