Economia

Terra de pensionistes

Un de cada cinc catalans rep una pensió, que financen només entre 2,27 treballadors, i això posa en perill, més que mai, el sistema

A les comarques despoblades els pensionistes superen el 25% de la població, tot i que no hi ha desequilibris com a l’Estat

La xifra de pensionistes puja a tot l’Estat a un ritme de l’1,2% interanual, de manera inexorable
El problema és que el sistema és insostenible, més encara quan s’hi incorporin els ‘boomers’

La població enve­lleix, per l’aug­ment de l’espe­rança de vida, ara xifrada en 86 anys per a les dones i 80 per als homes, segons dades de Salut del 2021. Una de les con­seqüències és l’aug­ment del nom­bre de per­so­nes que reben una pensió, i que la reben durant més anys, de manera que el per­cen­tatge de pen­si­o­nis­tes ja s’ha situat en un 19,5% dels resi­dents a Cata­lu­nya a finals del 2023, segons l’Ides­cat. En con­cret, en el tan­ca­ment de l’any pas­sat hi havia 1.541.323 per­cep­tors d’una pensió con­tri­bu­tiva de la Segu­re­tat Social, un 0,2% més que el 2022.

La pro­porció va anar a l’alça a gai­rebé totes les comar­ques, i en algu­nes de les menys pobla­des ja superen la quarta part de la població: el Ber­guedà (27,7%), el Ripollès (27,3%), la Terra Alta (27,1%), el Lluçanès (26,3%) i les Gar­ri­gues (25,1%). A l’altra banda de la llista comar­cal per­cen­tual, les comar­ques amb menys pen­si­o­nis­tes en relació amb la població empa­dro­nada són la Cer­da­nya (14,5%), l’Aran (15,1%) i l’Alt Empordà (15,8%). El nom­bre de pen­si­o­nis­tes ha cres­cut a la majo­ria de comar­ques i els aug­ments més ele­vats són al Moianès (2,4%), l’Aran (2,1%) i el Baix Penedès (1,9%), a més del Sol­sonès, que ha regis­trat un incre­ment molt ele­vat (11,9%) a causa de la incor­po­ració de Biosca i Torà a la comarca el 2023. El mapa pen­si­o­nista per­met com­pro­var que les comar­ques del lito­ral són les que acu­mu­len un per­cen­tatge més gran de població activa, i que l’inte­rior i les comar­ques agràries són les que patei­xen la marxa de gent en edat de tre­ba­llar.

Tot i les diferències, “no són prou sig­ni­fi­ca­ti­ves per par­lar d’una Cata­lu­nya bui­dada, ni tam­poc hi ha un dife­ren­cial tan accen­tuat com el d’altres zones de l’Estat amb Madrid, per exem­ple”, adver­teix el pro­fes­sor d’eco­no­mia Jordi Franch (Uni­ver­si­tat de Vic-UCC). El “veri­ta­ble pro­blema del sis­tema defi­ci­tari de les pen­si­ons és la seva sos­te­ni­bi­li­tat els pròxims anys, sobre­tot quan s’hi incor­po­rin els nas­cuts als anys sei­xanta, els cone­guts com boo­mers.” Quan es va posar en marxa la Segu­re­tat Social, als anys sei­xanta, pre­ci­sa­ment cada qua­tre cotit­zants finançaven un pen­si­o­nista. “Ara ja ho han de fer només entre 2,27 tre­ba­lla­dors”, adver­teix Franch. L’any 2010, el 92% del cost de les pen­si­ons l’assu­mien “els tre­ba­lla­dors actius, però ara ja només poden fer-ho en un 73%”.

L’enve­lli­ment de la població agreu­jarà el pro­blema la pròxima dècada. “Un de cada tres euros que gasta l’Estat són per a les pen­si­ons”, que amb l’actual pro­gressió “podrien entrar en fallida el 2050” si no s’hi apli­quen cor­rec­ci­ons, com ara allar­gar l’edat de jubi­lació, que ja s’està apli­cant. Però pot­ser no en farem prou i caldrà “aug­men­tar la cotit­zació dels tre­ba­lla­dors o reduir les pen­si­ons, fins i tot”, indica el pro­fes­sor d’eco­no­mia de la Uni­ver­si­tat de Vic. Altres estats han començat a per­me­tre plans de capi­ta­lit­zació pri­vats, la fle­xi­bi­lit­zació de les pre­ju­bi­la­ci­ons o altres fórmu­les mix­tes.

Jordi Franch rela­ti­vitza també els efec­tes de la immi­gració sobre el sis­tema: “És cert que els nou­vin­guts con­tri­bu­ei­xen a finançar les pen­si­ons incor­po­rant-se al mer­cat labo­ral, però d’aquí a uns anys també les hau­ran de cobrar. L’actual per­cen­tatge de pen­si­o­nis­tes d’ori­gen immi­grant és ínfim.”

La nòmina men­sual de pen­si­ons con­tri­bu­ti­ves de la Segu­re­tat Social es va situar en 12.751 mili­ons el juny pas­sat, per exem­ple, un 6,29% més que el mateix mes del 2023. Sumant-hi la paga extra­or­dinària que reben deu mili­ons de pen­si­o­nis­tes, s’arri­bava a una des­pesa pública de 25.000 mili­ons. En total, dels deu mili­ons de pen­si­ons con­tri­bu­ti­ves, n’hi ha 6,5 de jubi­lació, 2,3 de viu­de­tat i la resta cor­res­po­nen a inca­pa­ci­tats per­ma­nents (961.167), orfes (341.262) i en favor de fami­li­ars (46.088).

El nom­bre total de pen­si­o­nis­tes puja a l’Estat a un ritme intera­nual de l’1,2%.

La pensió mit­jana del règim gene­ral supera els 1.600 euros. En dades de juny, la mit­jana del sis­tema de la Segu­re­tat Social arri­bava als 1.254 euros, un 5% més que el 2023. La mit­jana cor­res­pon a la quan­ti­tat de les dife­rents clas­ses de pensió. Pel que fa a la mit­jana de la de jubi­lació a l’Estat, se situa en 1.441 euros men­su­als. La pensió mit­jana de viu­de­tat se situa en 896 euros.

La qüestió també és que, men­tre es busca la manera de finançar-les, els pen­si­o­nis­tes reque­rei­xen ser­veis. “El sis­tema de salut, per exem­ple, cada cop ha de trac­tar més la cro­ni­ci­tat, que té un cost en salut públic molt més alt que una pato­lo­gia pun­tual” com tenen les per­so­nes joves o adul­tes.

Millo­rar l’espe­rança de vida i, per tant, l’enve­lli­ment “és també un repte com a soci­e­tat, que gua­nya qua­li­tat de vida”. Seria pre­o­cu­pant el con­trari, tot i que el que cal és acon­se­guir que el sec­tor de l’atenció social sigui alhora una “opor­tu­ni­tat econòmica i no només un llast”, recorda el secre­tari d’Afers Soci­als i Família, Lluís Tor­rens. L’admi­nis­tració sí que adver­teix del dese­qui­li­bri comar­cal. “Traçant un eix meridià sobre Man­resa, a la dreta i la costa es con­cen­tren més llocs de tre­ball, hi aug­menta la població i el nom­bre de pen­si­o­nis­tes és menor que a l’esquerra, on comar­ques piri­nen­ques i rurals patei­xen més els efec­tes de la des­po­blació i la menor ren­di­bi­li­tat agrària dels dar­rers anys”, defi­neix el secre­tari de Família. A banda de l’àrea metro­po­li­tana de Lleida, la resta d’aquest ter­ri­tori perd població i té un per­cen­tatge de pen­si­o­nis­tes més ele­vat. Tenim el repte de fer-lo més ren­di­ble més enllà de les acti­vi­tats econòmiques tra­di­ci­o­nals, i rete­nir-hi població activa amb ener­gies reno­va­bles, turisme rural, coworkings, etcètera.

L’enve­lli­ment de la població és ine­xo­ra­ble. L’any 2050 ja serà d’un 30% el per­cen­tatge pobla­ci­o­nal de cata­lans més grans de 65 anys, i això obliga a aug­men­tar-ne els ser­veis d’atenció, i fins i tot a “explo­rar nous ser­veis més enllà dels cen­tres de dia o les residències”, recorda Tor­rens. A les pobla­ci­ons mit­ja­nes fran­ce­ses fun­ci­o­nen força bé les uni­tats resi­den­ci­als per a per­so­nes que viuen soles però que com­par­tei­xen espais i ser­veis comuns, per exem­ple. La recon­versió de les urba­nit­za­ci­ons en pri­me­res residències també genera “noves neces­si­tats d’atenció”, avisa el secre­tari d’Afers Soci­als. Aquest és un feno­men que comença a pro­duir-se en algu­nes comar­ques allu­nya­des de les àrees metro­po­li­ta­nes. Tot forma part del difícil equi­li­bri entre “man­te­nir l’auto­no­mia com a per­sona i estar ben atès o super­vi­sat per algun cui­da­dor”, no sem­pre fàcil d’assu­mir a deter­mi­na­des edats.

Tor­nant a les pen­si­ons, en el cas dels homes la mit­jana per­ce­buda en con­cepte de pen­si­ons és de 1.643 euros i en el de les dones, de 1.247 euros, fet que suposa una diferència de 396 euros. L’import men­sual rebut varia segons el tipus de pensió: en la de jubi­lació, la quan­ti­tat en el con­junt de la població és de 1.530 euros, la més alta de mit­jana, al davant de la d’inca­pa­ci­tat per­ma­nent (1.241 euros) i la de viduïtat (943 euros). La pensió a favor de fami­li­ars (803 euros) i la d’orfan­dat (504 euros) són les de menys import.

Entre els muni­ci­pis de més de 20.000 habi­tants, a la majo­ria ha aug­men­tat la ràtio res­pecte de l’any 2022. Els muni­ci­pis de Salou, Cala­fell i Sant Quirze del Vallès són els que pre­sen­ten un aug­ment per­cen­tual més gran (3,3%, 2,8% i 2,6%, res­pec­ti­va­ment). Pel que fa a la pro­porció entre pen­si­o­nis­tes i població, els per­cen­tat­ges més ele­vats són els d’Esplu­gues de Llo­bre­gat, on un 23,4% de la població és pen­si­o­nista de pen­si­ons con­tri­bu­ti­ves de la Segu­re­tat Social, seguit d’Igua­lada (22,2%) i Man­resa (22,1%), men­tre que els muni­ci­pis que pre­sen­ten els per­cen­tat­ges més bai­xos són Salou (13,1%), Llo­ret de Mar (13,4%) i Sant Cugat del Vallès, Vila-seca i Salt (13,5%, tots tres muni­ci­pis).

1.753
euros
cobren de mitjana els pensionistes de Sant Cugat del Vallès, el municipi on la mitjana de retribució és més alta, seguit de Sant Quirze.
1.157
euros
reben de mitjana els pensionistes de Lloret, que estan a la cua en retribucions mitjanes, juntament amb Amposta i Palafrugell.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.