Creixen les iniciatives per fer escalar l’economia als Pallars
Comarques de muntanya com el Pallars Jussà i el Sobirà han sumat esforços per impulsar projectes empresarials al territori
Recentment s’ha creat la Societat de Capital Risc Pirineus, que està centrada només en invertir en aquesta zona
Ser lluny dels nuclis urbans més poblats és una de les febleses que cal resoldre
El Parc Nacional d’Aigüestortes registra cada any 500.000 visitants
Les comarques del Pallars (Jussà i Sobirà), al nord-oest de Catalunya, representen el 10,5% del territori català, però a penes un 0,27% de la població i el 0,20% del PIB, segons les darreres dades disponibles. Un territori allunyat de l’àrea metropolitana, on resideix gran part de la població, i muntanyós, factors que han condicionat el seu model econòmic, en el qual l’aigua, l’agricultura, la ramaderia, el turisme i darrerament l’agroindústria són els seus principals vectors. Tenint en compte que es tracta d’unes de les comarques menys poblades de Catalunya i allunyades del mercat, pot semblar que les iniciatives empresarials en aquests territoris siguin més un acte d’heroïcitat que d’oportunitat de negoci.
Sens dubte, aquestes comarques, com ocorre en altres de properes, tenen unes febleses que afecten el seu potencial econòmic.
Ara bé, en els darrers anys hi ha un seguit d’iniciatives que neden contra el fort corrent d’haver d’estar a prop de grans nuclis de població i contra la despoblació i que miren de fer créixer l’economia d’aquestes comarques d’alta muntanya.
La digitalització de moltes feines i negocis, la pandèmia i el replantejament vital de molts veïns nascuts als Pallars i l’empenta d’entitats com Pallars Actiu, estan ajudant a fer escalar la iniciativa privada i contribuir a la creació d’ocupació i a seguir mantenint viu el territori.
Un dels darrers projectes més destacats ha estat Pallars Actiu, l’entitat publicoprivada dedicada a promoure l’activitat econòmica als dos Pallars, que ha creat la seva societat de capital risc pròpia. La iniciativa és única pel fet que està orientada a només un territori concret. El cas és que l’entitat, després d’onze anys acompanyant projectes empresarials locals o de fora que volien instal·lar-se al Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, va identificar que els mancava la branca més financera i s’hi van llençar. Joaquim Boixareu, membre del consell assessor de Pallars Actiu, diu que han volgut fer un pas endavant en aquest exercici d’acompanyament de manera que, a més d’eines de gestió i contactes, les empreses de nova creació o ja establertes disposin d’un vehicle d’inversió que tingui present les particularitats pròpies. “Es tracta de companyies allunyades del mercat, amb unes limitacions ben particulars que desconeixen els inversors generalistes.”
La Societat de Capital Risc Pirineus neix amb la voluntat d’invertir en projectes que tinguin potencialitat de creixement i que facin escalar l’economia del territori on siguin. Perquè el vehicle financer no es quedarà a les comarques del Pallars Jussà i el Sobirà, sinó que planeja invertir a tot l’àmbit pirinenc, tant a l’Estat espanyol com al francès. Amb la previsió de sumar 14 milions d’euros en uns tres anys, les aspiracions dels fundadors és que es tracti d’una societat de capital risc amb majoria del sector privat, pel que fa a inversors. “Ja hem contactat amb una dotzena d’empresaris vinculats al Pallars que han mostrat el seu interès i la seva disposició a invertir-hi”, avança Boixareu. Per la banda pública compten principalment amb l’Institut Català de Finances, l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), el Fons Europeu d’Inversions, la Diputació de Lleida inicialment i la de Girona, i consells comarcals i ajuntaments en menor mesura.
Aquest no serà un fons d’inversió habitual que entra per aconseguir la màxima rendibilitat i sortir-ne al cap d’uns anys: la seva aspiració és estar a l’empresa on injecten capital de manera indefinida, si cal. “A més, el que volem és que tant en l’anàlisi del projecte com en la decisió d’inversió i després en l’acompanyament de la inversió participada hi hagi un empresari o un directiu del sector que participi en tot aquest procés”, diu Boixareu, que assegura que ja tenen sis projectes en cartera per ser analitzats. La previsió és que financi tant ampliacions de firmes existents com la implantació de noves empreses d’àmbits d’activitat que encaixin en el territori, com l’agroalimentació, l’agroindústria, el turisme etcètera.
El mateix Pallars Actiu ha estat una iniciativa revulsiva en aquesta aspiració de fer créixer l’economia d’aquestes comarques pirinenques. A l’entitat publicoprivada hi participen setze ajuntaments i els dos consells comarcals, el del Jussà i el del Sobirà, i 75 empreses, i aspiren a potenciar les empreses existents, fomentar l’emprenedoria i la recerca d’inversions, entre altres objectius. De fet, en aquests deu anys de vida l’entitat ha acompanyat una desena d’empreses.
Hi ha altres iniciatives, com les que es desenvolupen en el marc del programa Treball a les comarques del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, on les administracions i les empreses cooperen per tirar endavant diverses iniciatives de desenvolupament local. És el cas del programa Al Teu Gust, Aliments del Pallars, impulsat per l’Ajuntament de Tremp en col·laboració amb el Consell Comarcal del Pallars Jussà, i Sobirà Dinàmic, un nou projecte de desenvolupament local i econòmic del Pallars Sobirà coliderat pel Consell Comarcal i l’Ajuntament de Sort, que té per objectiu acompanyar les empreses locals i els emprenedors a desenvolupar les seves activitats econòmiques.
Ramon Roca, autor d’El Pallars, oportunitats de negoci, una obra publicada recentment que recull el cas de vint-i-quatre empreses innovadores d’aquestes dues comarques, explica que a aquest fenomen de la reactivació econòmica de les comarques hi ha contribuït també un canvi de tendència entre la gent jove que s’ha format a fora i a qui la distància els ha fet veure la potencialitat del territori.
Fins als primers anys de la dècada dels 2000, part de la gent que marxava eren joves que anaven a estudiar a la universitat, normalment a Barcelona o a Lleida, i ja s’hi quedaven. “La novetat és que ara tornen. La majoria dels projectes més innovadors que s’han creat els darrers anys allà són de joves que tornen a casa després d’estudiar.”
Ramon Roca, que fa a la seva obra un repàs de la transformació econòmica dels Pallars, destaca alguns fets que han marcat l’estructura econòmica del territori, la consolidació de les empreses existents i el naixement de nous projectes empresarials perquè l’economia avanci.
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, declarat parc natural l’any 1955, és una de les joies de la corona del Pallars Sobirà, ja que atreu cada any més de 500.000 visitants i ha estat un element clau en l’acceleració del sector serveis en un territori que havia estat eminentment agrícola i ramader. Les estacions d’esquí de Llessui, Espot, Port Ainé, nascudes després de Baqueira Beret a la Vall d’Aran, van impulsar el turisme d’activitats esportives en aquestes contrades. Després van arribar els esports d’aventura vinculats a la riquesa fluvial del terreny, com els descensos de ràfting de la Noguera Pallaresa, entre Llavorsí i Sort, que van propiciar les noves iniciatives empresarials centrades en allotjar els visitants. “Han estat activitats que de segur han ajudat a alentir la despoblació dels Pallars, però tot i així el degoteig poblacional ha estat alt, impulsat principalment per la desaparició dels petits productors agraris i la mecanització del camp”, sosté Ramon Roca.
Amb aquestes i altres iniciatives, les dues comarques han aconseguit diversificar el tipus d’activitat econòmica i hi ha anat guanyant presència, a més del turisme, l’agroindústria. De fet, el conreu de vinyes d’altura que es va iniciar amb una inversió del celler Torres pels volts del 2000 ha estat un fet singular que ha motivat la creació i captació d’una vintena de companyies que es dediquen a produir i comercialitzar vi a més de 900 metres d’altura.
Ara bé, Carlos Rabaneda, president de Pallars Actiu, recorda que malgrat els avenços hi continua havent en la millora de les infraestructures i les comunicacions una assignatura pendent de les administracions, en relació amb aquestes comarques de muntanya. “Les infraestructures són un dels eixos vertebradors del territori i això ens costa molt d’assolir. Tenim reivindicacions històriques, com la carretera de Comiols, que mai s’ha acabat d’executar.” Rabaneda creu que la solució per millorar la velocitat de la connexió d’aquestes comarques amb la capital catalana seria la construcció de túnels. “Fins ara, totes les actuacions de millora que s’han fet han estat insuficients; millorar els revolts d’una carretera no és una actuació global”, opina Rabaneda.
L’altre dels grans eixos pendents i en què sembla que ara hi ha un compromís en ferm és l’N-260, que és aquell eix transversal de la xarxa de carreteres de l’Estat que va des de Sabiñanigo al cap de Creus travessant tot el Pirineu, i que d’alguna manera és la gran reivindicació del territori per facilitar la connexió transversal.
RocRoi, un referent mundial amb seu al Pallars
RocRoi és una empresa creada a Llavorsí l’any 1996 que van posar en marxa Lluís i Carlos Rabaneda, dos germans apassionats per l’esport i per la terra que els va veure néixer i créixer. RocRoi és avui una empresa líder especialitzada en l’organització i la comercialització d’experiències esportives a l’exterior, la formació de professionals del sector, l’assessorament a operadors i entitats públiques, la venda d’equipament esportiu especialitzat en esports aquàtics i serveis de consultoria en l’àmbit internacional. El seu objectiu és apropar les persones a la natura a través de l’esport mitjançant experiències que promoguin el compromís social i ambiental i el turisme sostenible. Aquesta és una empresa vinculada fortament al Pallars i a les seves particularitats paisatgístiques però amb aspiracions globals. “Quan vam començar ja vèiem que no ens podíem constituir com una empresa local i de base local”, recorda Carlos Rabaneda, gerent i cofundador de l’empresa.
Des de l’inici van començar amb la distribució internacional de material vinculat al món de l’esport de muntanya i activitats a l’exterior. Actualment compten amb una marca de material d’aquesta modalitat esportiva que produeixen al sud-est asiàtic i que després comercialitzen a tot el món. Així mateix, han anat ampliant progressivament el seu àmbit d’operacions arreu el món. Quasi trenta anys després segueixen apostant per la innovació i han creat una empresa tecnològica, RocRoi 2.0, que funciona paral·lelament a la companyia operativa i que fa accessibles les eines digitals a companyies del sector outdoor. Ara per ara, la companyia té una facturació de prop de 9 milions d’euros i ocupa unes 300 persones, nombre que varia en funció de la temporada.
Castell d’Encus, una de les tractores del món del vi
Castell d’Encus és una iniciativa empresarial visionària que va començar fa quasi 25 anys l’enòleg Raül Bobet al Pallars Jussà. Mentre es formava als EUA va sentir els estralls que es preveien amb el canvi climàtic i va apostar per buscar uns terrenys en altura per desplegar el seu pla de negoci en el món de la viticultura. Les vinyes en altura resistirien millor les previsions d’escalfament del planeta i, alhora, buscava una particularitat en el seu objectiu, que era fer vins de molta qualitat.
Tot i que va néixer i es va criar al Segrià, amb els Pallars hi tenia una vinculació emocional des de petit, fet que el va acabar condicionant a l’hora d’escollir aquest territori d’alta muntanya, junt amb altres motius més tècnics.
Raül Bobet explica que l’empresa és un pla personal enclavat en un entorn singular d’entre 800 i 1.200 metres d’altura als termes de Talarn, Santa Engràcia i Astell (Pallars Jussà).
Dedicat al cultiu de vinya i l’elaboració de vi d’altura, Castell d’Encus dona feina a uns 16 empleats fixos i produeix unes 100.000 ampolles de vi en una zona excepcional de boscos, on en una trentena d’hectàrees es cultiven diverses varietats de raïm. Amb una facturació de 2 milions d’euros, exporta una tercera part de la seva producció.
Tots els seus vins estan elaborats en petits lots, amb la finalitat de respectar la traçabilitat i de poder crear cupatges idonis, però a més a més perquè permet fer recerca en el procés i en el producte mateix.
A més a més del valor de l’empresa en si mateix, Castell d’Encus s’ha convertit en una empresa tractora per a un grup d’una vintena de cellers de nova fornada del Pallars.
Carrella, la reconversió del sector agrícola tradicional
Carrella és un bon exemple de la reconversió d’un negoci familiar del sector agrari gràcies a l’impuls de noves generacions. Cristina Cirera, filla de cal Borrell, una masia a la part alta d’Abella de la Conca (Pallars Jussà), va crear amb només 20 anys una empresa que es dedica a l’elaboració artesana de tota mena d’ametlles, carquinyolis, galetes i torrons, després de veure com els seus pares es veien obligats a vendre a preu de cost o fins i tot per sota la producció de les ametlles de manera periòdica.
Crear l’empresa no estava en els plans inicials de la jove emprenedora, però sí que tenia la voluntat de fer guanyar dignitat als productors de fruita seca, que veuen sovint com els preus es desplomen per motius que no depenen d’ells.
La pandèmia la va enganxar a casa, sense opció de tornar a Irlanda, on estudiava, i va mirar d’ajudar el negoci familiar perquè no perdés la producció d’ametlles d’aquella temporada, i ho va fer d’una manera diferent. Va comprar bossetes i, a casa, tots plegats van embossar ametlles per comercialitzar-les a través d’internet.
Amb aquesta mesura van aconseguir vendre la fruita seca que els pares s’havien plantejat deixar perdre pel baix preu a què la pagaven, i així va sorgir l’origen de Carrella. Des del 2020 fins ara, ha anat ampliant i diversificant el ventall de productes elaborats a partir de l’ametlla que conreen els pares i la seva proposta ha estat molt ben rebuda al mercat tant en línia com físicament, en botigues d’arreu dels Pirineus. En aquests pocs anys ha passat de produir a casa seva a fer-ho en un obrador propi a Tremp i els Cirera han deixat d’escloscar les ametlles a mà per fer-ho de manera automatitzada. Ara per ara, Carrella dona feina a 5 persones i factura 100.000 euros.
