La factura de la crisi
El terrabastall que s’ha produït als mercats financers mundials té una factura provisional d’1,175 bilions d’euros, sumant-hi el pla de xoc que han hagut de posar en marxa el Tresor dels Estats Units i la Reserva Federal, i també la “respiració assistida” que han hagut de subministrar els bancs centrals al mercat interbancari perquè torni a tenir liquiditat.
L’esforç fet per les autoritats econòmiques nord-americanes va orientat a netejar el sistema financer del crèdit dubtós, perquè així les entitats financeres puguin tornar a l’activitat creditícia, un cop el mercat interbancari es revitalitzi.
Cercar l’ideal
L’èxit del pla, amb tot, passa perquè els preus de l’habitatge s’estabilitzin o repuntin, amb la qual cosa el deute comprat pel govern pot revaloritzar-se i no ser tan carregós. El pla governamental per comprar les hipoteques tòxiques es farà a través d’una superagència que promourà subhastes per blocs de 50.000 milions d’euros. L’esforç per absorbir actius dubtosos, valorat en uns 480.000 milions d’euros, serà complementat per 140.000 milions que la Fed prestarà als bancs perquè mantinguin les constants vitals. Donat que la crisi de fet concerneix el mercat financer global, calia una ajuda ad hoc. Els bancs centrals, liderats per la Reserva Federal i el Banc Central Europeu (BCE), han hagut de construir el que algun expert ha definit com un mercat interbancari artificial, perquè el clima de desconfiança havia dut el mercat del diner a una gairebé absoluta inactivitat.
La injecció massiva de diner de bancs centrals de tot el món, combinada amb el sanejament dels bancs intoxicats, pretén que s’esvaeixi a tot el sistema la sospita que alguna entitat encara té actius de baixa qualitat, i que bancs i caixes tornin a prestar-se diners. És molt probable que les injeccions s’hagin de mantenir si la banca central no es decideix a rebaixar tipus.
