Els principals ports dels EUA, tancats en el primer dia de la vaga d’estibadors

Desenes de milers d’estibadors en 14 grans ports de l’est dels Estats Units i en el Golf de Mèxic han començat aquesta matinada una vaga total davant la falta d’acord entre el sindicat International Longshoremen’s Association (ILA) i la patronal USMX (US Maritime Alliance).

La vaga de 85.000 estibadors, la primera en l’est dels Estats Units des de 1977, afecta a més del 43% del comerç marítim dels Estats Units i podria costar més de 2.000 milions de dòlars al dia en comerç d’aliments, vehicles o hidrocarburs.

Els ports de Nova York/Newark, Baltimore, Savannah, Houston, Miami o Nova Orleans estan avui parats i amb piquets i concentracions en les seves entrades.

En les últimes 24 hores, l’USMX i l’ILA han intercanviat contraofertes de salaris i la patronal USMX ha assegurat que ha ofert un augment salarial del 50% i ha demanat una extensió del contracte actual. “Totes dues parts s’han mogut de les seves posicions inicials i tenim l’esperança que puguem reiniciar la negociació col·lectiva en els temes pendents”, ha indicat la patronal de navilieres.

Segons l’ILA, fins al moment les navilieres han ofert “un paquet inacceptable” i els estibadors necessiten millor compensació “per mantenir el comerç estatunidenc en moviment i creixent”, mentre navilieres “de propietat estrangera” continuen millorant ingressos.

“Volen automatitzar-ho tot, estan llevant l’ocupació de les persones, aixecant-lo amb màquines”, va dir a Efe el cubàestadounidenc Juan Domínguez, un de les diverses desenes de manifestants que es van apostar aquest dimarts en la via que condueix al Port de Miami, en el centre de la ciutat.

L’automatització, una de les tendències que més ràpid s’està estenent en els ports del món, és una de les grans preocupacions dels estibadors, alguna cosa que segons S&P Global Market Intelligence té tanta importància com la negociació de salaris davant la possibilitat que genera perduda d’ocupacions.

Segons Peter Sand, analista cap de Xeneta, les conseqüències de la vaga poden ser “molt greus”, ja que “hi ha vaixells de càrrega amb milers de milions de dòlars en mercaderia que no es pot tornar i no poden canviar de ruta i anar a l’oest dels EUA Poden desviar-se al Canadà o fins i tot Mèxic, però la majoria hauran d’esperar fins que els estibadors tornin”.

Els estibadors del Port de Mont-real, al Canadà, s’han sumat a la vaga durant almenys 72 hores, la qual cosa complica fins i tot més l’impacte mundial de la vaga, que se suma a l’impacte de l’huracà Helena.

El president estatunidenc, Joe Biden, que presumeix de ser el mandatari més favorable als sindicats de la història del país, va dir el dilluns que no usarà la llei Taft-Hartley, una provisió que pot forçar als treballadors a continuar treballant per raons de seguretat nacional, per a mantenir els ports oberts.