Economia

L’Anticíclic

Cada cop que els mitjans anuncien una crisi, tothom mira cap al comerç i veu persianes tancades. Però sovint és el petit comerç qui actua com un estabilitzador. Amb tot això de la Dana, voleu saber quin serà el signe inequívoc que tot torna a la normalitat? Efectivament, el comerç i l’hostaleria aixecant la persiana de nou, com si res no hagués passat, actuant com un anticicló que dissipa les tempestes

Que el petit comerç s’està morint ho vinc escoltant des de fa dècades.

Als 90, per exemple, es deia que els centres comercials eren el futur i que les botigues de barri desapareixerien. Que tots aniríem en la nostra pick-up o el nostre SUV a fer la compra del mes al centre comercial. I a fer-hi vida, aprofitant que aparcar no seria un problema i que a dins hi hauria de tot, fins i tot cinemes. I no. Al final, resulta que el pitjor enemic d’un centre comercial era un centre comercial nou, amb més sales de cinema i butaques més amples. El petit comerç urbà, però, va sobreviure.

Al 2009, amb la crisi financera, tot el que era gros va caure o va haver de ser rescatat. El petit negoci, quan va sobreviure, ho va fer sense ajuts. Molts van veure com les seves targetes i línies de crèdit eren cancel·lats i es convertien en deute. Els bancs i caixes, sense una vocació de servei real, van agreujar la situació. Tothom veia persianes tancades, i els diaris parlaven de desertització comercial imminent. Però Barcelona, com altres capitals catalanes, mantenia una ocupació comercial superior al 80%. Molts aturats van aprofitar l’atur capitalitzat per obrir petits negocis, i no pocs inversors van aprofitar els preus immobiliaris baixos per entrar al mercat de locals. Aquesta capacitat d’adaptació va ser clau.

Al 2020, amb la crisi post-pandèmia, semblava que el comerç online havia d’esborrar definitivament la botiga física. Però, de nou, no. Diverses plataformes online que se les prometien grans, com alguna que es presentava com l’Amazon català, van desaparèixer. I el petit comerç va tornar amb força. Avui, Barcelona manté un 80% d’ocupació comercial, un nivell pre-pandèmia.

Quin és el problema, doncs? Per què considerem el petit comerç una víctima passiva de totes les crisis? Entenem malament com funciona i el paper que fa. El petit comerç és anti-cíclic, no pro-cíclic.

Cada cop que els mitjans anuncien una crisi, tothom mira cap al comerç i veu persianes tancades. Però sovint és el petit comerç qui actua com un estabilitzador.

Amb tot això de la Dana, voleu saber quin serà el signe inequívoc que tot torna a la normalitat? Efectivament, el comerç i l’hostaleria aixecant la persiana de nou, com si res no hagués passat, actuant com un anticicló que dissipa les tempestes.

Postdata: Barcelona té un 80% d’ocupació de locals comercials, com París, i no el 90% com Manhattan o Londres, tal i com dóna a entendre el darrer informe publicat per l’ajuntament. El 80% d’ocupació està prou bé, i no cal fer-se trampes al solitari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.