economia
La UE i Mercosur tanquen el polèmic acord de lliure comerç tot i l’oposició de l’Estat francès
El pacte entre els dos blocs, que arriba després de vint-i-cinc anys de negociacions, haurà de superar els obstacles de la ratificació
La Unió Europea ha tancat aquest divendres el controvertit acord comercial amb els països del Mercosur –l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai–, un pacte que arriba després de vint-i-cinc anys de negociacions i que serà el més gran que ha signat el club comunitari, informa l’ACN. La notícia l’ha oficialitzat aquest divendres la presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Ursula Von der Leyen, des de Montevideo (Uruguai), on s’ha desplaçat aquesta setmana amb el nou comissari de Comerç i Seguretat Econòmica, Maros Sefcovic, per ratificar el text. “Hem conclòs les negociacions per a un acord que marca l’inici d’una nova història”, ha escrit l’alemanya en una publicació al seu compte X i recollida per l’ACN, on destaca que el pacte suposa “una victòria per a Europa” que contribuirà a l’ocupació i la “prosperitat compartida”.
L’acord entre la Unió Europea i el Mercosur suposa la major associació comercial i d’inversió del món, tal com destaca Von der Leyen en el missatge a les xarxes. El pacte afectaria dos mercats que junts sumen més de 700 milions de persones i que, segons dades de l’executiu comunitari, generen més de 65.000 milions d’euros en exportacions anuals.
Si bé l’acord es va rubricar l’any 2019 després de vint anys de negociacions, aquest no es va acabar de ratificar pels dubtes expressats per països com l’Estat francès, Irlanda o els Països Baixos, els quals van traslladar la seva preocupació sobre els compromisos mediambientals i de sostenibilitat a la regió. De fet, capitals com París encara observen amb escepticisme aquest punt, tot i que des de Brussel·les es va impulsar un instrument addicional per mostrar el compromís del Mercosur amb la sostenibilitat mediambiental.
L’acord s’ha tancat amb l’oposició de l’Estat francès. El seu president, Emmanuel Macron, ha dit aquesta mateixa setmana a Von der Leyen que l’acord és “inacceptable” tal com està plantejat, però l’alemanya ha fet cas omís de l’inquilí de l’Elisi, que no passa pel seu millor moment. A Macron li preocupa que l’acord faci la competència al camp francès i desencadeni una nova revolta del camp. Els pagesos de l’Estat francès han expressat els seus recels a l’acord per la competència de preus més baixos de la producció en els països de l’Amèrica del Sud i amb uns estàndards mediambientals més laxes.
En cas que s’acabi ratificant, l’entrada en vigor suposaria l’eliminació gradual dels aranzels sobre el 91% de les exportacions de la Unió Europea al Mercosur i al 92% de les exportacions del Mercosur a la Unió Europea. Segons la Comissió Europea, aquestes beneficiarien sectors com l’automoció, la maquinària, la indústria farmacèutica o el tèxtil, alguns amb aranzels de fins al 35%. Pel que fa a les importacions agrícoles –un dels punts que genera més polèmica dins l’acord– les institucions europees apunten que aquestes serien controlades a través de quotes, períodes d’introducció “graduals” dels nous aranzels i per salvaguardes davant possibles alteracions del mercat. El pacte també inclouria nous estàndards sanitaris per garantir el manteniment de la seguretat alimentària i la preservació del medi ambient, així com la protecció de les prop de 350 indicacions geogràfiques de la Unió Europea en el mercat del Mercosur.
Perquè l’acord entri vigor encara haurà de superar alguns esculls. Els estats ara hauran de ratificar el pacte i aprovar-lo en el Consell de la UE per majoria qualificada (un 55% dels estats membres que representen almenys el 65% de la població europea). A més de l’Estat francès, Itàlia i Polònia han expressat alguna reticència o s’han mostrat disconformes amb el text, posant en dubte el compliment dels estàndards mediambientals i la protecció de l’agricultura domèstica. En anteriors ocasions també han presentat objeccions a l’acord estats com Àustria o els Països Baixos. D’aquesta manera podria formar-se una minoria de bloqueig al Consell que impediria que l’acord prosperés.
Rebuig de la pagesia catalana
L’Estat espanyol ha estat un dels que més ha empès perquè l’acord tirés endavant i el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, va qualificar dijous de “gran èxit”, sectors com el de la pagesia catalana discrepen.
En unes declaracions a finals de novembre i recollides per l’ACN, el president del Gremi de la Pagesia Catalana, Joan Regolf, va advertir que si l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i el Mercosur avança, les protestes amb tractors als carrers de Catalunya podrien tornar a repetir-se. Segons Regolf, el pacte posa “en perill” els agricultors i ramaders catalans i que aquest també suposa una amenaça per al consumidor, ja que “no es compleixen les normatives europees”.