Cinc anys després que es comencés a implantar, la 5G, la cinquena generació de les tecnologies de comunicació sense fils, d’una manera indiscutible podem dir que ha permès fer un salt en la connectivitat, tot facilitant connectar el món físic –des de vehicles a edificis i fàbriques, a més de tota mena de màquines– mitjançant electrònica, programari, sensors i el núvol, gràcies a una velocitat més elevada que la de la 4G i una disminució de la latència. Tanmateix, no es pot obviar que la seva penetració al territori, als àmbits rurals, no ha estat completa, i que cal avançar per esprémer tot el seu potencial.
Podem dir que la 5G té una cobertura d’entre el 75% i el 85% a Catalunya, fonamentalment implantada a les àrees més densament poblades. A més, cal precisar que aquesta implantació no es va fer en el seu moment amb la 5G pura, l’anomenada Stand Alone (SA), més veloç i de menys latència, sinó amb la Non-Stand Alone (NSA), que pot aprofitar les xarxes 4G, per una qüestió de costos.
El dèficit rural
Com afirma Guillermo Canal, director de la Federació Catalana d’Empreses de Telecomunicacions (Feceminte), “es pot dir que a Catalunya estan ben cobertes les zones urbanes, però no és així pel que fa a les zones rurals”. I això és així perquè depèn dels plans dels qui tenen en concessió les freqüències radioelèctriques de la banda de 700 MHz, les telcos grans, com ara Telefónica, MasOrange, Vodafone i Digi. Aquestes poden establir pactes amb operadors mòbils virtuals (OPV) per cedir-los la seva infraestructura per prestar serveis 5G a l’operador final. La Feceminte estima que, per escampar la 5G arreu, potser la regulació no ha estat l’adequada: “Els únics que poden posar xarxa són aquests grans operadors, que no estan obligats a prestar-la a OPV, si no és mitjançant una negociació. La llei hauria d’obligar els grans a llogar la infraestructura als operadors de zona.” Així mateix, els operadors locals ara i adés reclamen la cessió de freqüències 5G en zones rurals on aquestes són infrautilitzades, per tal de dinamitzar l’ús de l’espectre i accelerar l’arribada de la nova connectivitat al territori, ja que altrament dependria de l’arbitri del mercat.
Hom apunta que l’operador local, en aquestes zones, competeix en unes clares condicions de desavantatge si no pot incloure la connectivitat 5G dins la seva oferta al client final. Com insisteix Canal, “és fonamental expandir la cobertura 5G a l’àmbit rural perquè zones que ara estan deprimides no es deprimeixin encara més, demogràficament i econòmicament. En aquest sentit, és important que la Generalitat creï necessitats al territori, perquè, si no és així, el gran operador no es mou”. L’associació de les telcos catalanes destaca la tasca realitzada per la Generalitat amb la seva iniciativa de desplegar nodes de 5G per facilitar la cobertura en un radi de diversos quilòmetres. Com diu Canal, “els nodes són importants per fomentar la necessitat tecnològica i incentivar els operadors a invertir”.
L’estiu passat, la Generalitat va instal·lar a l’aeroport de Lleida-Alguaire el primer dels nou nodes de 5G que vol escampar pel país per trencar la bretxa digital al món rural. La instal·lació allotja una antena amb connexió de 5G que, a més de facilitar la cobertura en un radi de diversos quilòmetres, millora l’amplada de banda, permet intercanvis de baixa latència i augmenta la capacitat per gestionar usuaris i dispositius mòbils. Altres torres de connectivitat s’emplaçaran al Parc Agròpolis-UPC de Viladecans (Baix Llobregat), a l’edifici Redessa-TecnoParc de Reus (Baix Camp), al centre experimental de l’IRTA de Mollerussa (Pla d’Urgell), a CoEbreLab 5G de Móra la Nova (Ribera d’Ebre), a Santa Pau (Garrotxa), a Olèrdola (Alt Penedès) i a l’estació d’FGC de Can Ros a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat). Aquests serien exemples de “la implantació de 5G contínua des de la col·laboració publicoprivada”. “Hem de seguir motivant els operadors, i per això es faran realitat catorze nodes cada any”, diu Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat. Com remarca, cal que interpretem que “la construcció d’infraestructures d’aquesta mena té sentit si dona valor a casos d’ús, si serveix de palanca per a projectes de mobilitat, d’internet de les coses, de telemedicina, etcètera”. Així “podem propiciar el desenvolupament, atreure empreses i reduir la desigualtat territorial”.
Generalitzar la 5G pot evitar episodis com els esdevinguts els darrers mesos en contrades de muntanya, quan la connectivitat es va esvair, amb un perjudici clar per a l’activitat econòmica. “Més enllà d’aquestes incidències, el cert és que hi ha camí per recórrer per fer més robusta la xarxa de 5G i la de fibra, així que l’estiu d’enguany constituïm l’Observatori d’Infraestructures i Serveis de Telecomunicacions de Catalunya, per observar les mancances que hi pugui haver i canalitzar inversions per consolidar la xarxa i treballar en la seva redundància, per establir múltiples rutes per garantir l’estabilitat de la connexió quan una falli.”
Compartir
Albert Tort considera que, “si bé cal donar valor al paper de les petites operadores locals, sense les quals la infraestructura de 5G i fibra no hauria arribat a molts indrets, hem de pensar que cal entendre les infraestructures com un servei que, com més va, serà més compartit entre l’administració i les operadores”. La Generalitat ha desenvolupat la 5G, i tot el ventall de tecnologies digitals, a través del projecte Àrees Digitals, abans anomenat Àrees 5G, que vol resoldre a través de la multitecnologia necessitats i reptes reals. Per a aquesta estratègia ha comptat amb el suport de Mobile World Capital Barcelona i de la Fundació i2CAT. La directora de desenvolupament de negocis d’innovació d’i2CAT, Rosa Paradell, reconeix que el fet que els operadors trobin les oportunitats de mercat allà on hi ha més volum d’usuaris, com ara l’àrea metropolitana de Barcelona, pot dur a una bretxa digital respecte del món rural. “La Generalitat ha anat treballant intensament per portar la banda ampla al territori, i en el cas de les radiofreqüències es va arribar a proposar a l’Estat, que en té la competència exclusiva, de crear un operador neutre d’infraestructures de 5G, i això es va descartar. Ara veiem, en canvi, com es comparteixen infraestructures entre operadors, i els costos es redueixen.” També creu fonamental el paper desllorigador que pot tenir Àrees Digitals per posar fi als greuges comparatius: “Identifica casos d’ús a les àrees rurals perquè els operadors entenguin que és necessari desplegar-hi la 5G. N’hi ha exemples de tota mena, com ara un projecte de telemedicina a les Terres de l’Ebre per monitoritzar a distància malalts crònics o casos de tecnificació del sector agrícola, per fer-lo prou atractiu per garantir el relleu generacional.”
Qüestió de demanda
Andreu Francisco, director de Localret, consorci de les administracions locals que acompanya els municipis en la seva transformació local, si bé reconeix que “hi havia unes expectatives per a un desplegament més accelerat de la 5G”, també constata que “no hi havia una demanda de serveis que requerissin la potència de la 5G”. En aquests cinc anys d’història de la connectivitat 5G a Catalunya, que les operadores no hagin apostat per determinats indrets del territori s’explica perquè “el que ha passat és que, si bé al principi les operadores van competir a veure qui tenia torres plantades al territori, ara, amb la caiguda dels marges, han anat reculant, fins al punt que se les han venut a empreses que ara s’ocupen que siguin compartides entre diverses operadores”.
Anys decisius
Francisco creu que aquest 2025 i el 2026 seran anys decisius per completar l’estratègia de la 5G. Veurem com es van materialitzant els projectes d’infraestructura de 5G del programa Unico 5G Xarxes Actives que desplega l’Estat amb finançament dels NextGenerationEU. A Catalunya hi ha fixats 748 projectes, amb un pressupost de 51.762.241,37 euros, suportat amb ajuts públics per un valor de 45.948.439,94 euros, el 88,7%. D’aquests projectes, Vodafone se’n fa càrrec de 480 i Telefónica se n’ocupa de 269. Andreu Francisco destaca la importància que ha tingut per al país que la Generalitat i les quatre diputacions hagin estès una xarxa de fibra òptica troncal que, “a més de servir per donar servei als equipaments de les administracions locals, ha servit per permetre als petits operadors poder fer l’última milla per poder arribar a les torres de telecomunicacions”. En els pròxims anys, el salt de la 5G també el veurem, com albira Francisco, en el desplegament generalitzat de les antenes SWAP al carrer, per donar més cobertura i capacitat de resposta. “Hom havia previst aquesta solució tecnològica, que ara la podem trobar en espais caracteritzats per molt trànsit de comunicacions sense fils, com ara un aeroport, però no hi havia una demanda que la fes necessària.” En el cas de Barcelona, Localret està treballant amb l’Ajuntament per fixar uns criteris tipus per al desplegament de les antenes, “perquè es faci d’una forma endreçada, no pas salvatge”.
Vera és una de les operadores que més afany estan posant en la reducció de la bretxa digital entre les zones urbanes i rurals mitjançant la implantació de la 5G. Té adjudicats 3,5 milions d’euros dels 448 amb què està dotat el programa Unico 5G Xarxes-Blackhaul Fibra Òptica del 2022. Jordi Compte, director general de la companyia, considera que “ha estat important l’impuls del govern central en aquestes diverses convocatòries”. Compte creu que “és molt rellevant per al país realitzar les infraestructures per garantir la connexió 5G”, atès que “la tecnologia avança molt de pressa, i poden aparèixer aplicacions que ara potser no ens imaginem i que necessitin la potència de la 5G”. Algú podria pensar que a les àrees rurals potser no hi ha prou dispositius en dansa per demanar una tecnologia que garanteixi la baixa latència, però Compte prefereix pensar en un futur en què “serà habitual veure conreus o pastures monitoritzats amb sensors que pagesos o ramaders controlaran gràcies a la 5G”. Com diu, “anem errats si veiem la 5G només com una eina per donar més velocitat al mòbil, el cert és que impacta en moltes altres àrees”. Vera reivindica el paper que poden tenir les operadores mitjanes per garantir un bon servei en el procés de digitalització del territori: “És clar que en una zona rural una companyia gran no es preocuparà tant perquè el client tingui un bon servei com una pime més arrelada al territori. En la situació actual, el cert és que qui controla el servei és la gran companyia i si hi ha incidències, com ara una mala cobertura, nosaltres només podem fer de missatgers d’aquesta incidència.”
Les dues opcions
Per a Xavier Granollers, director de tecnologia de l’operadora Parlem, fa de mal dir si a Catalunya i a l’Estat la transició de la 4G a la 5G s’ha fet de la millor manera possible. “Hi havia dues vies per fer-ho, una de cara i una altra de més barata, i es va optar per aquesta última. Es fa difícil jutjar si ha estat una decisió correcta, perquè, al capdavall, aquesta solució ha facilitat la penetració de la 5G al territori.” Granollers explica: “Podem entendre que la regulació és estreta, i la subhasta de freqüències, en fer-se a escala estatal, per operar des de Bilbao a Cadis, va en detriment d’operadors locals que podrien oferir un servei més pròxim.” Al seu parer, hauria estat més efectiu, perquè la 5G s’escampés per tots els indrets del territori, un model com el que hi ha a Alemanya, en què l’assignació de freqüències va lligada a un espai físic determinat. Un model com el que tenim, que d’alguna manera protegeix les grans operadores, ve fixat, de fet, per l’estratègia que des d’un bon principi va marcar la UE: “Brussel·les no vol telcos petites per als anys vinents, en vol de grans dimensions, amb capacitat de competir amb les grans companyies nord-americanes i xineses.” En aquest sentit, per a Xavier Granollers seria interessant que “el model d’adjudicació de freqüències fora d’abast autonòmic, perquè obriria la via d’accés a les telcos catalanes, que podrien així optar a dotar de cobertura territoris com per exemple els Pirineus, que les grans operadores potser no troben gaire interessants”. El portaveu de Parlem també entén que en aquesta estratègia d’aconseguir màxima cobertura per a la tecnologia de la comunicació sense fils, “tot i que les telecomunicacions sigui un servei bàsic, comparable al de l’aigua o la llum, el cert és que les companyies segueixen sent privades i algunes parts del procés no les poden assumir totes soles”. En el cas català, considera que la Generalitat “ha d’actuar en dos eixos, els que poden oferir els departaments d’Indústria i d’Agricultura, per detectar demandes noves de 5G, ja que les telcos no poden ser responsables de donar un marc d’aplicacions per a la 5G si no hi ha una demanda”.
Jordi Alvinyà, conseller delegat de la telco Catalunya Telecom, també constata que “encara resta molt territori per cobrir amb la tecnologia 5G, malgrat que, pel que fa a habitants, es pugui dir que arriba ja al 95%”. I quan podrem dir que aquesta tecnologia ha culminat la seva penetració capil·lar per tot el territori? “Si hem de fer cas de les previsions de les grans operadores, seria pels volts de l’any 2028 que ja es podria parlar d’un ple desplegament.” No hem de perdre de vista, com s’encarrega de remarcar Alvinyà, que si finalment aquesta cinquena generació de la tecnologia de comunicació sense fils abasta definitivament tot el territori, serà per l’aportació del diner públic: “Com que invertir a l’àmbit rural és car i el retorn econòmic no és prou garantit, la subvenció de l’Estat, com va passar amb la fibra, ha estat indispensable, fins al punt que s’ha finançat amb un 80% de diner públic, procedent en bona part dels fons europeus.” En ser interrogat sobre si seria interessant que les concessions d’espectre fossin d’àmbit autonòmic, el conseller delegat de Catalunya Telecom respon: “Vist amb perspectiva, va ser un error que des de la mateixa UE es promogués que cada companyia construís la seva pròpia infraestructura. L’Estat podia haver convertit Telefónica en una operadora neutra d’infraestructures.” A la UE podríem trobar experiències reeixides en aquest sentit, com ara la de Finlàndia, en què un operador neutre no presta serveis a clients finals però sí als diversos operadors. Hauria estat una forma eficient d’estalviar costos i fer que el desenvolupament de les diverses tecnologies de comunicació que s’han anat succeint al llarg de les darreres dècades fos més ordenat.
La 5G, l’aspiració de la connectivitat total.
La realitat augmentada és una de les funcions que facilita la connectivitat 5G. A la imatge, un test dut a terme sobre una aplicació de compra realitzat per Parlem al mercat de la Boqueria de Barcelona ARXIU.
A l’aeroport de Lleida-Alguaire s’ha instal·lat el primer dels nou nodes 5G que es desplegaran al país ARXIU.
