“Tinc un aprenent que li agrada i espero que quan em jubili es quedi”

És la segona generació de l’empresa que va crear el seu pare, Construccions Luna, però ara mateix veu complicat que el segueixi una tercera fornada. Una realitat que es repeteix al sector, on trobar personal qualificat per entrar a treballar a l’obra s’està convertint en una odissea. En Pau va començar d’aprenent al costat del pare, però té clar que això no es repetirà amb la filla i tampoc amb el més petit de casa, ja que no mostren cap interès a continuar l’ofici de constructor. “Quan ens jubilem els de la meva generació hi haurà un buit, perquè fa molts anys que no s’han format paletes.” Explica que aquesta mancança es va agreujar amb la crisi immobiliària, en què molts companys que es van quedar sense feina van decidir provar sort en un altre sector.

Si res canvia, en Pau confia que el treballador que va agafar amb vint anys i que s’ha anat formant al seu costat acabi portant el negoci. “No és el més habitual, però veig que li agrada i espero que quan em jubili es quedi”, explica satisfet d’aquests anys de feina plegats en què han pogut encadenar els encàrrecs comptant amb el suport de dos grups d’industrials amb qui treballen. Com a empresari, associat al gremi de constructors de Mataró, es queixa que no es facin més cursos gratuïts adreçats als professionals i que recaigui el cost sobre l’empresa. “Quan era aprenent es feien molts més cursos: de gestió d’empresa, de volta catalana, per portar una grua, de gestió d’empresa... Ara no n’hi ha tants”, assegura, i considera que els coneixements són bàsics en un moment en què falten guixaires –els més sol·licitats– però també fusters, electricistes... i una llarga llista. “A les escoles surten amb molta teoria però els falta l’experiència que s’aprèn a l’obra”, i explica que ha rebut joves en pràctiques que comencen però “no tornen”. “No conec cap paleta que no tingui feina”, diu, en referència a un sector que necessita com mai mà d’obra.