economia
Els dobladors de Barcelona volen els mateixos salaris que els madrilenys
El sindicat DUB atura in extremis una vaga i es donen fins al juny per negociar millores per als actors
Les diferències de sou dels dobladors barcelonins envers els de Madrid arriben en alguns casos al 23%
Els dobladors de Barcelona demanen a les empreses de doblatge els mateixos salaris que paguen a Madrid. Aquesta és la gran reclamació del sindicat Doblatge Unida de Barcelona (DUB), que va aturar in extremis una vaga a l’arribar a un acord parcial amb empreses i patronals per a la millora dels salaris de directors i ajustadors. “Ara s’han donat de marge fins al juny per negociar les millores dels actors”, explica a l’ACN el president de DUB, Masumi Mutsuda. “Estem fent la mateixa feina igual de bé i creiem que hem de tenir salaris almenys similars”, diu. Unes diferències entre el que es paga entre Barcelona i Madrid que, segons Mutsuda arriba en alguns casos al 23%.
Mutsuda assenyala que a Catalunya, a diferència de Madrid, no hi ha conveni col·lectiu que reguli el salari i la forma de treballar dels actors de doblatge. En el seu moment, amb la fundació de DUB es va aconseguir posar sobre el paper allò que es pagava, però amb el temps no hi ha hagut actualitzacions salarials. “Madrid sí que té un conveni i estan cada any millorant les seves condicions salarials i, per tant, distanciant-se del que és Barcelona”, lamenta. El president del sindicat i també actor de doblatge apunta que són empreses que treballen a Barcelona i a Madrid i que paguen salaris diferents segons la comunitat. “Estem fent la mateixa feina igual de bé i creiem que hem de tenir salaris almenys similars”. Assegura que la diferència que s’aplica entre Madrid i Barcelona és “bàsicament perquè poden, a Madrid tenen un conveni que els obliga cada any a augmentar l’IPC, i hi ha hagut algun any que l’IPC s’ha disparat i, per tant, han pujat molt; en canvi, aquí, com que no hi ha hagut aquesta obligatorietat d’anar apujant, els salaris s’han anat distanciant”. “Al final”, afegeix, “l’objectiu és intentar arribar al que s’està pagant de salari a Madrid”.
Després de portar un temps reclamant-ho, Mutsuda indica que ja no hi havia cap altra alternativa que convocar una vaga perquè els escoltin i poder negociar millores. A principis d’any van decidir convocar la vaga i es va donar un marge de 20 dies per arribar a un pacte i finalment es va tancar un acord parcial in extremis el dia abans de començar-la, el dijous 30 de gener.
Mutsuda desgrana que aquest acord parcial afecta els directors i ajustadors, que tindran “unes millores immediates” que han estat incorporades directament en els pactes d’empresa. Així, la part dels salaris dels directors augmentaran fins a un 11,9%, en alguns dels casos, perquè depèn de si treballen dirigint o ajustant vídeo, o llargmetratges o sèries. És un acord parcial, reitera, perquè “es posposa la millora dels actors a negociar-la durant aquests mesos vinents” fins al juny. Explica que a Catalunya com que no hi ha un conveni han de negociar amb cada empresa de doblatge individualment. “Algunes d’aquestes empreses s’han unit en patronals i actualment n’hi ha dues i això agilitza una mica més aquestes converses. Parlem amb les patronals que representen uns certs estudis de doblatge, però alhora seguim parlant amb tots els estudis de doblatge que no formen part de cap patronal”, indica.
Intel·ligència artificial
Per altra banda, el sector del doblatge també rebutjava que s’entreni la intel·ligència artificial amb les seves veus i demanava noves clàusules a les distribuïdores per garantir-ho. El president de DUB afirma que totes les distribuïdores han acceptat una clàusula que els protegeix en aquest aspecte. Tot i això, indica que encara hi ha feina a fer en el camp dels videojocs. “Aquí s’està lluitant perquè les feines que nosaltres fem (en aquest camp) no es facin servir per entrenar intel·ligències artificials i encara no hem arribat a cap acord”.
Pel que fa al debat entre la versió original o el doblatge, creu que fa molts anys que està caducat. “Ara a les plataformes i a la televisió tu pots triar l’idioma i no té cap sentit parlar d’una cosa sí i l’altra no. Igual que uns demanen respecte per la versió original, la resta demana respecte per la versió doblada que no deixa de ser també una traducció igual que la d’un llibre”.