“No podem apujar sous al personal de suport”
El director de la Fundació Sant Tomàs de Vic explica l’impacte que ha suposat al seu centre assumir els increments de l’SMI
La Fundació Sant Tomàs, creada per un grup de familiars de persones amb discapacitat intel·lectual l’any 1967 a Vic, disposa d’un miler d’empleats, 365 dels quals són al centre especial de treball, on més de tres quartes parts tenen especials dificultats i, per tant, és l’única via de què disposen per poder-se inserir laboralment.
La fundació atén prop de 2.500 persones en totes les etapes de la seva vida i de tots els graus de discapacitat intel·lectual i desenvolupament a Osona i el Lluçanès.
A més, la fundació disposa d’un centre de formació i inserció a l’empresa ordinària, des d’on han acompanyat perquè 120 persones amb discapacitat intel·lectual puguin treballar en empreses ordinàries del territori.
El director general de la fundació, Ricard Aceves, explica que la pujada de l’SMI dels darrers anys, que és el que majoritariament cobren les persones amb discapacitat, ha tingut un fort impacte en la seva entitat. “Hem hagut d’assumir el cost de l’increment, partint que és una bona notícia per a les persones amb discapacitat, però si no s’actualitzen les subvencions no és assumible”, creu.
Durant aquests anys, la fundació, conscient que el seu paper d’integració sociolaboral de les persones amb discapacitat d’aquestes dues comarques de la Catalunya Central no es podia aturar, ha optat per congelar el sou de les persones empleades que no tenen discapacitat. “La rendibilitat que generem al CET no és suficient per apujar els sous a tothom de la mateixa manera”, explica Aceves.
El CET de la Fundació Sant Tomàs ofereix diversos serveis com ara bugaderia, jardineria i neteja diària; en el cas dels dos últims, tenen com a principal client l’administració pública. “Tot i la seguretat que suposa tenir un client públic amb concursos en un horitzó de quatre anys, la contraprestació és que malgrat una pujada tan elevada dels costos laborals, no hem pogut actualitzar els contractes, i ho hem hagut d’absorbir nosaltres.”
Així doncs, Aceves explica que aquestes tensions en la sostenibilitat financera que genera el CET els han obligat també a haver de reduir les seves inversions de millora periòdiques. “Com que estem prioritzant la inserció, ens estan disminuint els excedents que hem estat fent servir per reinvertir en l’organització. No tenim més remei si no hi ha mesures compensatòries”, assegura.
En el cas de la bugaderia, que dona feina a unes 70 persones, ha vist, a més a més, molt condicionada la seva viabilitat pel fort increment del preu de l’energia dels darrers anys.
