“Hem tancat la fàbrica i hem obert restauració”
El gerent adjunt de la Fundació Prodis de Terrassa diu que la necessitat de ser sostenibles els ha portat a reorientar el CET
La Fundació Prodis de Terrassa (Vallès Occidental) és una entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre destinada a l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental, paràlisi cerebral o persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA). Va néixer fa 65 anys a partir de la iniciativa d’unes famílies que van creure que el futur dels seus fills amb discapacitat intel·lectual no podia ser, com fins aleshores, tenir-los amagats a casa. Van lluitar perquè els seus fills poguessin formar part com a membres de ple dret, de manera activa i normalitzada, d’una societat que els havia apartat, i van començar a articular els serveis d’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual. I amb aquesta mateixa prioritat continuen avui dia.
Una de les activitats de Prodis és el centre especial de treball (CET) com un dels factors de normalització, que en els darrers anys ha tingut la seva evolució. “Ara fem moltes activitats laborals en el sector de serveis que els situen en la comunitat, els normalitzen i els fan visibles”, explica Marc Labòria, gerent adjunt.
Tot i aquesta nova manera d’entendre la integració, Labòria explica que el projecte de restauració de la fundació va néixer després de tancar una fàbrica de manipulació industrial, que va acabar sent insostenible perquè cada any havien de negociar preus a la baixa en el mercat ordinari, mentre que els costos socials pujaven exponencialment.
Reconversió
Van optar per fer l’aposta de no fer fora ningú i reconvertir tots els llocs de treball de la fàbrica cap a la restauració, un fet que comporta més personal d’acompanyament però que defuig l’ofec financer. De fet, només a l’àrea de restauració tenen 32 persones de suport. Labòria explica que aquesta tasca de seguiment en un CET és cabdal per a les competències de cada persona discapacitada, així com per a les adaptacions a l’entorn real, per tal que la persona pugui desenvolupar el màxim grau d’autonomia en l’entorn.
“Les activitats de baix valor afegit les hem hagut de tancar a mesura que han anat augmentant els costos salarials, però no volem que es mengi els recursos d’altres activitats. Necessitem que el CET sigui autònom”, explica Labòria, que hi afegeix que el treball ja no és l’única i última eina de normalització i de participació en la societat.
El CET de Prodis disposa també de brigades de manteniment urbà de l’Ajuntament de Terrassa, amb un suport per cada dues o tres persones.
