Cristina Massot
Secretària general d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat
“El productor local és l’aposta que hem de fer, consumidor inclòs”
“A Catalunya també transformem molt producte que ve de fora. Es tracta de revertir aquesta dinàmica”
“Tindrem un problema greu si una petita part de la població que acull gran part del territori no pot mantenir l’activitat”
Incorporar gent jove passa per millorar la competitivitat, el valor del producte, la desburocratització
Cal invertir en dobles tanques a l’AVE i a l’A-2 perquè són part del problema, acullen milers de conills
Quan autoritzes a importar a la UE, hi ha condicions. Una altra cosa és que hàgim de reforçar els controls
Cal provar la intensificació de captures durant tres mesos, a veure si dona resultat
Els preocupa la política d’aranzels del govern de Trump sobre el sector agrari?
Ens preocupa la situació geopolítica en general perquè augmenta la complexitat per al sector agroalimentari català, però en especial l’enfocament que està agafant la nova presidència dels Estats Units. Evidentment no estem al principi de la llista dels objectius dels aranzels del senyor Trump, però formem part dels objectius. Ens afecta i ens preocupa. Haurà de ser un exercici europeu per veure com ho afrontem. Com a govern de Catalunya hem de fer constar els nostres interessos dins d’aquest escenari perquè no quedin en una cantonada.
Hi ha algun sector concret que els preocupi més?
Hi ha sectors que són més competitius i probablement podrien afrontar amb més fermesa un canvi que posés més dificultats a la ja difícil situació de competència en un mercat global, sectors que estan més acostumats a competir en un mercat global. Els que no tenen aquest històric són els que haurem de vigilar més de prop.
Quins són?
L’exemple clar és el carni. Tenim un carni robust, que fa anys que juga a la lliga d’importacions i exportacions, que ha afrontat crisis de tancament de fronteres. Evidentment, haurà d’afrontar reptes. Però hi ha altres sectors que no tenen aquest històric. Tots els sectors que estan en el marc global haurem de veure com en resulten afectats: el vi, l’oli, la carn.
Esperen diferències amb l’anterior govern de Trump?
Sembla que la política és més agressiva perquè el discurs és més agressiu. Tampoc no vull pensar que tot el que està dient pugui arribar a port, em costa de pensar-ho, però això haurà de ser un exercici europeu. No crec que la UE es deixi pressionar d’aquesta manera. Al final els nostres sectors potents són potents en altres països. El sector del vi és potent a Espanya però també a França i Itàlia. Tenim fronts comuns des de Brussel·les. L’agressivitat del missatge i el diferent escenari –la primera presidència de Trump no estava reforçada per un munt de governs populistes– l’afavoreixen per poder tirar endavant polítiques com les que planteja sense que sembli que passi res. La meitat de la comunitat internacional ens quedem amb la boca oberta, però hi ha una part important que no. Costarà més lluitar-hi en contra.
Els pagesos denuncien que el mercat està desregulat i la producció, molt regulada a Europa.
Aquest missatge es pot relativitzar tot i entenent la preocupació. És un sector que ha passat uns anys absolutament difícils, entre crisis, covid-19, Ucraïna, sequera, les gelades fortes del 2022. Una crisi darrere l’altra i, de cop i volta, les notícies són que s’obre un acord que obre el mercat. Una part del sector ho llegeix amb por, però, com a administració, el nostre deure és donar senyals que protegim el mercat. Hem d’explicar molt bé que tots els acords comercials inclouen les condicions de compliment de la normativa europea. Quan tu autoritzes països a importar producte a la UE, hi ha condicions clares. Una altra cosa és que hàgim de reforçar els controls que s’apliquen en frontera. I un altre front molt important és reforçar i valorar el producte propi, que la ciutadania faci compra conscient de productes d’aquí tenint en compte quin impacte té l’elecció. Sabent que el preu del producte és el que ara més incideix en la decisió dels compradors, hem d’entendre que els productes locals van més enllà del que costen perquè mantenen la gent al territori. Tampoc podem oblidar que tenim un sector agroalimentari fortíssim i que, en part, aquesta força li ve de les exportacions.
Els productors denuncien que el model agroindustrial genera preus injustos.
Aquí ve la part important: trobar l’equilibri a la cadena. Tots els que formem part de la cadena –consumidor, distribució i indústria inclosos– hem d’entendre que tot comença en la producció. Apostar per la producció pròpia farà que la cadena sigui més forta. Invertir per importar aliments de fora no sempre surt més barat i és claríssim que no és ambientalment sostenible. El productor local és l’aposta que hem de fer tots, indústria, distribuïdor i consumidor. Aquí ells tenen raó. En alguns casos s’avança. Hi ha sectors que els darrers anys han millorat. Fa dos anys el sector de la llet estava molt malament i de la crisi en va sortir la solució perquè es va veure que era una situació insostenible. A Catalunya també transformem molt producte que ve de fora. Es tracta de revertir la dinàmica.
No és contradictori expandir regadius en un país sec?
No. Precisament és el contrari. En un país com el nostre que té una activitat agrícola que forma part de la seva història i que és responsable de mantenir més del 65% del territori, hem de buscar les estratègies que ens permetin mantenir-la. El que no és sostenible és que reguem com fa 150 anys quan es va fer el canal d’Urgell. Gastar menys aigua cobrint més superfície és totalment compatible. No abordar la modernització dels regadius i intentar cobrir aquelles zones que ara no en tenen, seria un error. Hi ha una gran part del territori que acull una petita part de la població que, si no pot seguir mantenint l’activitat, desapareixerà i tindrem un problema molt més greu.
Estan satisfets de l’acord pesquer per salvar les exigències de la CE?
Estem contents de la reacció des de Catalunya. La proposta que plantejava la Comissió Europea que suposava una reducció del 80% de l’activitat no té fonament. Crec que estem sent capaços d’explicar la nostra realitat. Apostar per la visió més científica que pot aportar Icatmar –que les dades puguin servir per replantejar la proposta de la CE– és una bona notícia. El conseller i la direcció general de Pesca s’hi estan deixant la pell. Estem contents de les alternatives que se’ns han donat i de la resposta del ministeri per cobrir la despesa que suposin aquestes alternatives. I del sector, que ha sabut reaccionar en positiu. Estan sent molt possibilistes quan s’està posant en dubte la seva activitat i viabilitat.
Com és que conills i senglars se’ns han convertit en plaga?
És multifactorial. No podem donar la culpa a un sol factor, però és veritat que falta recerca. Hem de saber per què en determinats llocs hi ha moltíssims conills i en altres no n’hi ha gens. Però, mentre comencem a saber, hem de reaccionar, perquè ens trobem un problema molt gran sobre la taula que hem de resoldre sí o sí. Hem de plantejar el pla de xoc, reduir la població i invertir en les proteccions de certes infraestructures perquè sabem que són part del problema perquè acullen milers d’animals –la via de l’AVE, l’A-2–. Sabem que no tot és caçar. La solució també és dobles tanques, protegir els cultius llenyosos amb uns protectors que sembla que funcionen bé... Hem d’intensificar les mesures que ja sabem que funcionen durant uns mesos per veure si això comença a marcar una tendència cap a la baixa dels números.
Quines són les mesures del pla de xoc?
Hem d’apostar per les coses que funcionen. Els protectors metàl·lics de les soques dels arbres funcionen als fruiters, un dels cultius més afectats. Posar doble tanca a les vies de l’AVE i l’A-2, que també se sap que funciona...
Dobles tanques que impedeixen el pas dels conills?
Sí. Hi ha trams petits de l’AVE on s’ha provat i la gent ha notat la disminució. Els conills dormen als terraplens, surten a menjar als camps i tornen a dormir allà. Igual que el problema és multifactorial, la solució també ve per diferents fronts.
El fosfur d’alumini funciona?
Estudiarem en quins punts podem arribar a portar el fosfur que la llei preveu. Identificar, dels punts que preveu la llei, en quins el podríem aplicar perquè realment tindria un impacte que compensés el fet d’aportar un producte com aquest. Però també és cert que volem provar aquesta intensitat de captura i protecció durant tres mesos i veure si això ens permet no haver d’optar per mesures com la del fosfur tot i que la llei ho prevegi. Si ho hem d’acabar posant, ho acabarem posant, però provem millor coordinar-nos, intensificar mesures i veure si dona resultat. Però sempre amb l’autorització del ministeri, perquè són infraestructures estatals.
Intensificar la caça s’haurà de fer amb els caçadors i equips actuals?
En el marc de la implementació del decret del 2024 ja es va aprovar la contractació de dinou persones per implementar les mesures, però al departament contractem més brigades de Forestal Catalana i, alhora, el Departament d’Interior ens ha confirmat que podran destinar més efectius d’Agents Rurals a augmentar aquesta intensitat de captures a la zona d’emergència cinegètica per conill de Lleida.
Hi ha alguna altra mesura que estiguin estudiant?
De moment, aquestes. També és molt important implementar més la comunicació de danys. És una eina absolutament indispensable per poder preveure com estan evolucionant els danys als cultius. Si de les comunicacions en fem una explotació de dades podem veure allà on l’olla està més calenta i això ens pot ajudar a prioritzar les actuacions de captura i altres.
La pèrdua de pagesos, pescadors, caçadors, és estructural. Arribem tard?
Jo ara no puc dir que arribem tard perquè jo espero no arribar tard. Som aquí per arribar-hi a temps. Totes les polítiques que estem plantejant són continuistes de les que anaven a abordar el problema amb certesa. Tenim una estratègia de relleu generacional, hem actualitzat l’estratègia alimentària amb una visió més encarada a la competitivitat. Tenim un sector prou potent per continuar sent-ho però necessita la incorporació de sang nova i hem de trobar la manera de facilitar la incorporació de gent jove. Això passa per millorar la competitivitat, el valor del producte primari, la desburocratització. És molt important que la gent no es vegi ofegada. Això tira molt enrere i si, a sobre, el guany que hi tens és molt limitat... Hem de treballar tots com a societat quin model volem, quin és el model alimentari que volem a Catalunya.
El perfil
Veterinària i defensora dels acords comercials
Cristina Massot i Berna (la Garriga, 1978) és llicenciada en veterinària per la UAB i diplomada en salut pública per l’Escola Nacional de Salut Pública i Institut de Salut Carlos III. Va iniciar-se el 2007 com a veterinària de Tragsa en servei al Departament d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, on va exercir de veterinària de petits animals a Tremp i de veterinària oficial a l’oficina del Pallars Jussà, i fins al 2011 també va ser veterinària oficial al Departament de Salut. Del 2012 al 2014 va coordinar el sistema de traçabilitat ramadera i del 2014 al 2017 va ser cap del servei de prevenció en salut animal. Des del 2021 era subdirectora general d’Indústries i Qualitat Agroalimentàries de la Generalitat, però del 2017 al 2021 havia encetat la seva experiència europea coordinant les polítiques de sanitat i benestar animal a la direcció general de Salut i Seguretat Alimentària de la Comissió Europea. Amb l’experiència de treballar en importacions a la CE, Massot defensa els acords comercials i creu que Mercosur fa por per l’agressivitat actual: “Quan hi ha acords bilaterals hi ha negociacions heavies. El que importa és que l’intercanvi sigui just. El problema de Trump és que és unilateral, ve a imposar.”
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.