La UE reclama als socis més protecció per als estalvis dels europeus

Si el banc o caixa on guardeu els estalvis fes fallida rebríeu una indemnització màxima de 20.000 euros, mentre que a Itàlia, per exemple, la cobertura és de 103.000 euros. L’Estat espanyol només garanteix el mínim exigit per la UE, però ara que la crisi financera ha creuat l’Atlàntic contagiant els bancs europeus, Brussel·les s’ha decidit a reclamar als Vint-i-set que reforcin els sistemes de garantia dels estalvis dels europeus. El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, va apostar ahir per “millorar la coherència dels sistemes de garanties de dipòsits” i crear un organisme supervisor europeu que vigili els mercats.

El camí a seguir que defensa Barroso és el que estan traçant el govern irlandès, que garantirà la cobertura total dels estalvis en els sis grans bancs del país durant els pròxims dos anys, o el britànic, que vol apujar la cobertura dels 46.500 euros fins a 66.500. Però cal avançar de forma coordinada.

Barroso no va concretar si els Vint-i-set han de pactar un sistema comú o si, senzillament, cal una cooperació millor i només va parlar de “consolidar la confiança dels mercats i protegir els interessos dels estalviadors i dels inversos en l’actual situació de turbulències”, així com impulsar “col·legis de supervisors” que controlin els riscos dels grups bancaris transfronterers, com els rescatats Fortis o Dexia. També el pla de xoc de l’administració Bush augmenta aquesta garantia dels 100.000 dòlars actuals fins a 250.000.

Precisament restringir les inversions que els bancs europeus poden fer en productes d’alt risc, i dotar-los d’anticossos contra virus com el de les hipoteques subprime perquè no calgui utilitzar els fons de garantia de dipòsits, és l’objectiu de la normativa que el comissari europeu de Mercat Interior, Charlie McCreevy, va presentar ahir.

Efectes d’aquí a dos anys
Brussel·les vol prohibir als bancs que comprin un producte de risc transferible si l’entitat que els el ven no accepta quedar-se amb, almenys, el 5% del producte, ja que només així podran estar segurs que no són actius tòxics. McCreevy havia proposat anteriorment que els emissors haguessin de mantenir en cartera un mínim del 15%, però la pressió de governs i lobbies l’han obligat a diluir una proposta que no tindrà cap impacte en la crisi actual perquè trigarà dos anys a veure la llum, si la veu.

D’aquesta proposta, com de la de reforçar les garanties dels estalvis de Barroso, se’n parlarà aquest dissabte a l’Elisi, en la cimera urgent que ha convocat el president de torn de la UE, el francès Nicolas Sarkozy, i de la qual està exclòs el govern espanyol.