“Em passo el dia a l’oficina”

Les explotacions ramaderes baten el rècord de tràmits administratius i quaderns que s’han d’omplir cada dia. Són un munt de gestions, que han de fer telemàticament, per deixar constància dels registres d’animals, amb els naixements i les defuncions, la medicació, l’alimentació i els quaderns de camp en què es deixa constància de l’estat de les terres on es conrea el farratge per als animals. “Primer de tot són les vaques, però després em passo el dia a l’oficina”, assegura Rosa Serret, al capdavant de l’explotació familiar a la Noguera on tenen 500 caps de bestiar. L’anunci que ha fet la Generalitat de simplificar les gestions per protegir el model agrari i garantir la sostenibilitat territorial i el relleu generacional per ara l’agafa amb “pinces”. No té gaire clar que es parli d’explotacions familiars “de 10 hectàrees, quan això és inviable perquè no surten els números amb finques tan petites”, diu aquesta ramadera, que espera que es concretin les mesures de l’acord. “Es parla que ens posarien un programa únic dels naixements dels animals”, comenta sense saber del cert com s’agilitzaran els tràmits a les granges. A hores d’ara, a la finca, porta al dia un quadern comptable sobre l’explotació, un altre d’agronòmic sobre la gestió de les terres i els quaderns del bestiar per garantir el benestar animal. “Entenc que s’ha de portar un control per garantir la traçabilitat dels animals i la llet, però cada vegada ens ho posen més complicat”, es queixa d’un volum de feina exagerat que els obliga a connectar-se i buscar entre les pàgines de l’administració per registrar el que passa a la granja. “Ens hem convertit en els gestors i demanem un sistema que ens ho posi fàcil”, explica d’unes tasques que li han suposat haver de contractar un administratiu per poder arribar a tot.

Els ramaders asseguren que abans els tècnics del departament visitaven les instal·lacions per “acompanyar i ajudar”, però això es va deixar de fer i s’han d’espavilar per adaptar-se a canvis constants. El proper que entreveuen és el canvi dels cròtals, l’anella a l’orella que identifica cada animal amb el seu DNI corresponent, i que es vol substituir per un xip. “Això voldrà dir tornar a introduir tots els animals en un nou sistema”, augura d’una sobrecàrrega per a les explotacions, que de fa temps tenen un altre repte per complir amb formació sobre benestar animal que cada tres anys han de fer tots els treballadors de manera telemàtica. “Feina tenim a trobar gent per treballar, que han d’anar a l’acadèmia per seguir el curs”, diu d’una professió que ocupa persones immigrants que tenen dificultats amb l’idioma i per seguir una formació telemàtica. Al seu parer, seria més pràctic i efectiu que es destinessin recursos a ensenyar-los l’ofici sobre el terreny. Una altra normativa sobre el benestar animal que Serret no acaba d’entendre és l’obligació de mantenir tots els vedells junts perquè mantinguin el contacte quan està més que demostrat que és un niu de contagis. “S’ha de fer cas de tot perquè et vinguin a recollir la llet, però no sé qui fa aquestes normes”, es qüestiona sobre unes lleis que considera incongruents i que es dicten des dels despatxos. Com a ramadera, reflexiona que s’hauria de valorar encara més el producte de qualitat que elaboren per compensar l’esforç que fa el sector passant tots els controls. “Si no ho mirem i anem al més barat i comprem la llet d’on sigui, no cal tants controls i burocràcia, perquè perdem el temps”, diu sobre un sector que s’ha pogut anar refent de la crisi del preu de la llet.